ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Ens hem adonat que molts de vosaltres sou els veritables protagonistes
d'una nova manera d'entrenar, perquè sabeu què no hi ha res tan important
que sentir-se envoltat de persones que en córrer pensem igual. Ens dóna
qualitat a les nostres vides i és un bon exercici d'amistat que neix i es llaura
dia a dia. Els més habituals heu descobert aquest projecte fa molts i molts
anys; d'altres veniu per primera vegada i us sorpreneu, per què us és
novetat i sapigueu que tots sou igual d'importants per fer una manera rica
d'entrenar: fent-nos costat els uns als altres.

Avui el circuit ha estat, partint des del torrent de la Grípia, amb algun
progressiu per qui ha volgut i buscant llocs prou coneguts per tots, però que
fets al costat sempre d'una persona diferent, ens semblen totalment nous.



Per no perdre el tren, s'ha d'estar a l'estació i estar a punt. Pujar-hi i a partir d'aquí: a veure què passa.


Autèntica heroïna de la Matagalls, l'Inma. S'ho han proposat i ho han aconseguit. Avui ha portat una amiga de la feina, la Isabel a una setmana d'acabar una marxa famosa i coneguda per tothom i ja estan a punt per córrer avui. Enhorabona Inma!!



Enrique, Juan, Pedro, Carlos i Casimir poc abans de començar

Jose Luis, Toni i Cisco: Egaramossenaires i què entrenen sovint plegats.




I comencem de nou el típic entrenament de cada dissabte, des de l'era de la
Masia de Torre Mossèn Homs i al costat de la ermita de Sant Josep


I avui la nostra mossenaire d'honor: la Laura, vestida de mossenaire, al
costat de la Sílvia i què són amigues i companyes de curses.



Toni i Present


Toni Arranz


ens queda aprendre'ns el nom


Ens esperareu?, ens deien les noves mossenaires. Aquí esperem sempre i
sobretot que us hàgeu passat prou bé per a tornar-hi




La Mercè






En David a punt de passar per sota del aqüeducte de Terrassa, no tan
famós que el de Segòvia


Juan, amb el new look i el seu bon amic Pedro que va ser proclamat
mossenaire d'honor el 23/03/2013, què sempre li agraeix que li va ensenyar el teu/nostre grup i què no falla mai





sense els reagrupaments, l'entrenament s'esmicolaria. Aquí moments
importants d'espera què sempre suggerim què sigui d'anada i tornada


Al progressiu què s'ha fet, la Laura el va fer amb totes les seves forces i a
bon ritme, el dia de la seva proclamació de Mossenaire d'honor


I al seu costat la bona amiga Silvia, què també anava a tota marxa i depresa


I aquí el nostre podi virtual: Silvia, Juan, Miguel, David i Laura, que han
acabat a les primeres posicions del progressiu


I ara toca reagrupar-se i res millor que anar a buscar la cua






Juan José Hernández, un fixe dels entrenaments i a més ve expressament de Sabadell






Joan Forte, una gran persona i un atleta reconegut a casa nostra


Mossenaire nova, Laura i Sandra


En Marc Roura de Jardineria elroure.net




Toca ajupir-se, oi Mercè?



Transi i Jordi

Isabel Font

Isabel i Laura, seguides per en Guille

Reagrupant, mentre el sol despunta


Moment central i familiar: tots a fer història i a aplaudir a les mossenaires i
mossenaires nous i també agrair a la Laura què ens regali la seva biografia,
la setmana que a més serà el seu aniversari.










I els que vulguin: un nou progressiu


I el nostre podi virtual: Montilla, Jose Luis, Enrique i Oscar


Quim, Mercè, Jordi i Miquel


al costat d'en Toni, no recordem. De blanc la Present, i davant en Miguel


Guille i Isabel


Juan Carlos i Joan Forte


Laura


Pere, Marc i … ejem, ja ens ho aprendrem


Imma i Isabel








Pepe i Miguel, amb la samarreta del centenari de l'atletisme a Terrassa




Juan Carlos i Alberto Zarzuela


Jordi Gomez i Montilla, seguit per en Juan Romero, que va ser
Mossenaire d'honor el dia 30 de desembre 2013


Mercè, seguida per l'Imma i la Isabel


Seguint el cable


Guille i Isabel


Amb la nostra mossenaire d'honor la Laura, en Pep i el seu pare, Jordi




contenta de tenir un mestre com el seu pare, un atleta molt reconegut i saltador d'obstacles a la dècada dels vuitanta




Les tres mossenaire han coincidit amb vestimenta: es fixarà amb ells la
casa Nike ?, valen molt la pena. Laura, Isabel i Mercè. Grans atletes.

[Pep Moliner]

Estem en un temps on molts tenim la sort que amb l'excusa d'aquest esport,
podem ser a prop de persones què generacionalment ens seria difícil
coincidir i ens fan recordar que: quina sort què tenim de córrer al seu
costat. El cas de la Laura Fabra n'és un, per mi.

A casa seva corre tothom: pare, germà, cunyada, parella. Tot cor i
encomana coratge i bon humor. En constant millora i amb ganes de fer
moltes coses. Un luxe la nostra mossenaire i per molts anys.






Hola a tothom!!

Aquesta setmana sóc la mossenaire d’honor i la veritat és que em fa molta il·lusió.

Molts de vosaltres ja em coneixeu però pels que no, em dic Laura, tinc 34
anys, fa 2 anys i 9 mesos que vaig començar a córrer i des de llavors no he
parat...

A la meva família tots corren, primer va ser el meu pare, després el meu
germà i, ara sóc jo també l’amant d’aquest esport que s’ha convertit per a
mi en un estil de vida . També corren la meva cunyada i la meva parella, en
Nacho que com amant de la muntanya sempre em sorprèn amb un nou
recorregut.

La veritat és q en un principi ,m’agradava molt córrer per la ciutat i la meva
primera cursa va ser els 5 km de la mitja marató de terrassa l'any 2012.
Vaig seguir entrenant i a poc a poc veia com anava millorant així que l’any
següent em vaig animar a fer la meva primera mitja marató que va ser
l'any 2013 a terrassa amb un temps de 1h46 min. Sempre he intentat anar
millorant amb els meus entrenaments així q l’any següent 2014 vaig tornar
a fer-la i vaig aconseguir baixar 5 min respecte a l’any anterior amb un
temps de 1h41 min Ara mateix us podria dir què prefereixo la muntanya,
tot i què reconec que les pujades no sen lo meu, m’encanten les baixades i
si són corriols, molt millor.Després de fer curses de muntanya de 10,12,15
km vaig decidir q volia fer una mitja i la meva sorpresa va ser una 3ra
posició que em va fer moltíssima il·lusió. A part de tot això,també faig de

tant en tant algun canicross amb el Runi,el meu border colli que sempre que puc m’he l’emporto a córrer.

Després de tot això us diré que significa poder compartir amb vosaltres els
dissabtes al matí. Avanç era incapaç d’aixecar-me tan d’hora per sortir a
córrer i ara tot i treballar al torn de nit molts dissabtes vaig a les 08:00 per
poder compartir una horeta amb vosaltres. M’ho passo súper bé xerrant,
rient i el millor, desconnectar de la setmana i gaudir del començament del
cap de setmana. Bueno, ara ja coneixeu alguna cosa més de mi i només em
queda agrair al Pep Moliner ,que sense ell i la seva dedicació no seria
possible.També als meus companys d’equip de l´Arec Terrassa com a altres
companys d'altres clubs, us dono les gràcies per compartir amb mi
entrenaments i km.

Ja acabo i us diré el meu proper objectiu...Behobia 2114 Salut i km per tothom!! ;)