ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Entenem que "el que b� comen�a b� acaba", com diu alguna dita popular,
i les dites, de vegades s�n molt s�vies. Enmig de festes, essent molt
d'hora, podent triar molts llocs on anar: quin luxe que hagueu triat de fer-
ho exercint de mossenaires, com sou totes i tots.

L'ess�ncia del grup, on es barregen tantes coses, tants nivells, tantes
maneres de pensar, tants temes diferents: per� una horeta petant la
xerrada i avui, v�s per a on, un circuit for�a exigent, com �s enfilar-se
fins el Tur� de les Roques.

Alg� estava en principi queix�s, i observant-t'ho ben de prop, la rialla
gaireb� sempre de tots vosaltres ens fa dir de totes totes, que us ho
passeu b�, mentre de passada aneu millorant tant f�sicament, com
an�micament i reneix i es cultiva aquesta amistat que ens d�na aquesta
nota de qualitat a les nostres vides.
Sempre que t'enfiles, ho deus des de dalt i �s una de les caracter�stiques
del circuit que hem fet avui, que a m�s anem poques vegades, per ser un
xic m�s llarg dels habituals i un xic m�s cansat.

Per�, segur que comen�ant aix� a l'any: us anir� tot b� i els mossenaires
volen que sigui un gran any. Endavant i molta sort a tothom i sigueu
feli�os i feu feli�os a la gent que estimeu.



Ricard Masferrer, li deman�vem si ens feia els honors: com aix� estat


Ser� el nostre flamant "Mossenaire d'honor" i al final de la cr�nica sabrem
que tenim la sort de, amb aquest meravell�s esport, tenir ocasi� d'estar prop.


Carmelo, a punt de marxa


Amb la seva rialla encomanadissa, de vegades amanida amb acudits que
mira de tenir sempre apunt, si li ho demanes. I endevinem una persona del tot seriosa i amable


Vells amics i coneguts, com en Mirabet i en Colado, que fa tants anys que coincidim per aquests entorns


Un fet que s'ha de dir:
en Frankie, a la dreta avu� ha vingut. Al costat d'en Nacho


El coneixeu? .vol jugar: li tires el pal?








Moments que es repeteixen els dissabtes, on abans de comen�ar aprofitem per saludar-nos,
mentre encara no correm, tot que passarem una horeta junts.


Els Toni's arrenquen els primers


Eva, � , i l'Isabel


Jaume, que de tant en tant ans acompanya sortosament


David, Gemma i en Josep Manel


Alberto, � , Jose


Casi, i tot seguit pare i fill que ja ens deia que tindriem una sorpresa en
V�ctor i aquesta sorpresa era que vidria per primera vegada en Xavi


V�ctor i tot seguit Juanjo, Mertixell, Jordi's, Nacho


Anna, Diego, Mirabet i Sandra


Ramon, Marc, Javi i Fran


Manolo, Joan, Pepe, Toni


Nom�s comen�ar, el primer emb�s per arbres caiguts


Enviem mossenaires per davant a veure si es pot continuar i si:
hi ha corriol


l'Anna Cos, un referent, al costat del nostre flamant mossenaire d'honor:
en Ricard Masferrer. Ens uneix, a banda d'amistat, que formem part d'un
grup a corredors.cat anomenat Es-k-mot valles� (link)


En Javi i en Robert, tamb� l'Es-k-mot


passant per un paissatge ara t�pic: arbres tombats




l'amic mossenaire, que feia dies que no v�iem i ara no ens ve el nom


el nostre jove mossenaire, en Xavi el dia de la seva estrena


l'Enric Maga�a


Josep Maria Antentes


Toni Arranz


Transi


Reagrupament mossenaire: Carmelo, Manolo, Sandra i Marc: cap a la cua


fill i pare, En V�ctor enfebrat


La cua "Qualit� Mossenaire"


Mirabet, Robert i Ricard. Riuen imagino perque instants
abans intentava fotografia amb el tap posat.






Al nostre pas per l'Ajuntament de Matadepera


No fem soroll, perque som molt respectuosos, per� si que fem goig,
omplint les voreres i travessant pel bellmig del poble












No deixem a cap amistat enrera i ens anem reagrupant.








Nacho, est� moooolt fort !!, un bon mossenaire i la Mola al fons




Quim i Jordi, Meritxell prop. Estava amoinada per que li acabavem de dir
que pujavem al Tur� de les Roques Blanques


Jordi i Toni; grans persones i millors amics


moment que coneixem el que ser� el nostre "Mossenaire d'honor" en
Ricard Masferrer: amb gorra vermella. B�, un xic descolorida, donat que
�s la que m�s ha fet servir d'en�� que som "atletes intern�utes"


I destaquem al nostre Mossenaire dels m�s joves que han fet aquests 10
quil�metres: en Xavi, al costat d'un referent com en Mirabet




Al peu de la pista i dels 8 revolts i avan� de comen�ar, per si alg� no
pujava. Creiem que tots ho han fet i us felicitem, per ser un entrenament
dels durets, oi?












Doncs aqu� ja som a dalt. Genial. Montserrat al fons: no l'home que ve,
que �s en Josep Manel, si no la muntanya


Marc i Sandra


L'Anna


Enrique-Nilo




Contemplant el passage fant�stic des d'aquest punt elevat.
Ha valgut la pena




l'Antonio (link) , bon mossenaire i que fa pic que va ser mossenaire d'honor.
Bon comen�ament d'any


Amb el seu amic, crec que �s en Jose� A veure quan el proclamen tamb�
mossenaire d'honor, que se'ls veu bon amics i grans persones.


Frankie i Casi


Jordi, N�ria, Tansi, Manuel


Juan, Gemma, i ...


Anna, Trinidad i Isabel i en V�ctor, amunt i avall


Gemma i David, que em deia que aquesta zona no la coneixia gaire i li va
encantar i segur que descobrir� la part Nord de Terrassa, que �s preciosa
i amb un munt de camins fant�stics.


Eva


N�ria i Magda


Ja som tots dalt i ara, retornem. Esteu molt en forma !!!1




Antonio i David






Reagrupament mossenaire a la font, on abans ens hem fet la
fotografia de fam�lia


Joan, Ricard i Toni


Mirabet, que dii que no est� tan en forma com abans: doncs, que aviat
tornis a estar com abancs, que ets un referent


Nacho, Alberto, Toni i Jordi. Grans persones.


Nou recorregut: tot i haver-hi ascensor, la gent prefereix anar a peu: aix�
que �s gratis. Ben fet, aix� que �s costaruda.






Miquel




La Magda avui ens deia que li havia costat, oi que no ho sembla?

I la N�ria sempre la veiem feli�.


I a l'arribada en Jos� fent v�deo de com anem arribant. Merciiii !!!


Avui sent�em gran plaer de tenir en Frankie, que feia dies
que vol�em veure'l exercint de mosssenaire, com ha fet.

[Pep Moliner]

Tenim un munt d'hist�ries plegats despr�s de tan de temps que ens
coneixiem gr�cies a la xarxa. Vam ser els primers intern�utes que
parl�vem d'atletime, gracies atletisme.com una llista que escrib�em.
D�iem, els intern�utes, la caracter�stica gorra vermella per poder-nos
recon�ixer als comen�aments d'internet quan an�vem a les curses.

D'aquesta llista, alguns vam fer m�s amistat que amb d'altes i ha anat
perdurant amb el temps, passant per llocs com 10de1000 i sobretot l'Es-K-
mot Valles�, a corredors.cat.

Ara sabem d'ell quan escriu, i ho fa sovint; compartim amb ell moltes de
les coses i tal com les pensa, i �s per aix� que per nosaltres �s un luxe
que avui ens hagi fet els honor. Moltes gr�cies i esperem continuar
gaudint de la teva amistat.










No s�c un habitual a Moss�n Homs, per� conec el projecte i en faig un
seguiment des de fa molts anys.

Fa temps que el Pep insistia per tal que vingu�s per fer-me mossenaire
d�honor. Ja est� fet. I ara el repte �s parlar de mi i, sobre tot, no fer-ho
massa llarg per all� de Baltasar Gracian, �Si bueno y breve dos veces
bueno�.

D�infant i adolescent estava molt lluny de pensar que el c�rrer s�acabaria
convertint en la meva gran afici�. Aleshores el meu temps esportiu es
limitava a jugar a escacs, fer de porter d�handbol i anar d�excursi� o a
buscar bolets amb els pares o amb els amics.


Amb 20 anys, el 1977, amb uns companys universitaris anem els
dissabtes al mat� al bosc de Can Deu. El nostre objectiu era aconseguir fer
sense caminar en cap moment el circu�t blau, un circu�t de 5000 metres.
Haig de confessar que assolir el repte ens va costar D�u i ajuda. El 1978
participo en les meves dues primeres curses populars, dues curses de
barri, la primera ben singular: corr�em amb el tr�nsit obert i per les
voreres. Calia aturar-se en els sem�fors. La segona, de la que guardo
diploma, ja m�s professional va ser a Can Deu.

Vaig passar a c�rrer nom�s per les vacances d�estiu per participar en la
cursa de la Festa Major de Sabadell que amb els anys es va convertir en
mitja. El 1984 vaig fer el meu primer intent d�acabar la mitja, per� vaig
abandonar al km. 15 quan passava per davant de casa i anava l��ltim,
cansat i fart d�aguantar el cotxe escombra al darrere. L�any seg�ent ja la
vaig acabar, i el 1987 vaig atrevir-me amb la primera marat�, amb un
entrenament que avui fa riure: 3 dies a la setmana 30 minuts i 1 hora el
diumenge.


Un canvi de feina i el segon fill van fer que abandon�s l�esport un parell
d�anys. No tenia temps. Per� veure les imatges de la marat� de Barcelona
de 1990 arribant a l�estadi em van tornar a enganxar. El 1991 entrava per
primera vegada amb la pell de gallina a l�estadi per la porta de Marat�. I
des d�aleshores ja no he deixat c�rrer.

Seguia amb les curses d�asfalt, per� la muntanya em temptava molt.
Sempre que podia participava en marxes de muntanya, sobre tot, la
m�tica Matagalls-Montserrat i tamb� la cursa de l�Alba i la del Farell (la
�nica cursa en la que he participat en totes les edicions) es van convertir
en un fix en el meu calendari.


L�aparici� d�Internet va canviar-ho tot. Primer va ser una llista de correu
(atletisme.com) promocionada per Salva Pou. All� vaig con�ixer el Pep i
altres companys amb els que encara molt de tarda en tarda ens diem
alguna cosa o ens trobem en alguna cursa. Aquells van ser els inicis de la
lliga championchip. Per tal de poder-nos identificar a les curses vam
decidir portar una gorra vermella, la mateixa que he portat avui a la
trobada mossenaire.

Molt despr�s va sorgir el 10de1000.com, una proposta del Joan Carles
Sanjurjo , l�antesala de l�actual corredors.cat. All� es va constituir l�es-k-
mot valles� a proposta de Xavi Curull, un lloc entranyable i on van sorgir
moltes propostes que unien a corredors de Sabadell, Terrasa i tamb� del
Vall�s Oriental. Poc actiu, per� l�es-k-mot encara es mant� viu i �s capa�
cada any de formar un equip per participar a les 24 hores en les pistes de
Can Drag�.


Per� vaig evolucionant i la muntanya cada cop m�agradava m�s. Nom�s
va faltar veure al Quico Soler assolir corrent el cim de l�Aneto en el Temps
d�Aventura a l�estiu del 1997. Aquesta va ser la meva nova fita: fer la
marat� de l�Aneto. De les curses d�asfalt vaig passar-me a les de
muntanya. Unir natura i c�rrer que m�s podia demanar.


La meva darrera etapa han estat les curses d�orientaci�. De fet des de fa
uns anys pr�cticament s�n les meves �niques curses en els seves
diferents modalitats. El m�s important ja no �s el ritme de carrera sin� ser
capa� d�orientar-me b� dins del bosc, c�rrer per fora dels camins, escollir
la millor ruta possible, .... Aquest �s el meu m�n actual, per� segueixo
corrent, i sempre que �s possible en el medi natural. Entre mig s�han
creuat alguns reptes com va estar la Trailwalker amb pares de l�escola on
treballo, o el Campionat d�Europa de Rogaine, 24 hores buscant fites non-
stop.


Per qu� corro ? Algunes vegades m�he fet aquesta pregunta. S�ha
convertit en una necessitat, en un h�bit o potser un vici del que no puc
prescindir. Forma part de la meva vida. La competici� ja queda lluny, no
forma part dels meus objectius. Surto els matins a entrenar, per trobar-
me b� amb mi mateix, sentir el meu cos com es belluga, com batega el
meu cor, copsar l�estat de la natura, veure la sortida del sol, creuar-me
amb algun animal� tot sorpr�s, notar l�aire fred en la meva cara, ...
M�agrada molt anar sol, per� tamb� em satisf� sortir amb els companys.
De fet la gent del c�rrer som una mena de comunitat especial. �s un
esport que t�apropa i fa que persones que veus poc els segueixis sentint a
prop teu perqu� saps que compartiu les mateixes sensacions. I el dia que
ens retrobeu en alguna cursa, bar o entrenament ens expliquem les
nostres vides i els nostres nous objectius. Sempre tenim algun objectiu
per petit que sigui, i aix� segurament ens fa viure m�s intensament.


Necessito compartir el que faig. M�agrada la fotografia i escriure, i les
xarxes socials s�han convertit en un escenari ideal on explicar tot el que et
passa pel cap i on publicar les fotos dels llocs que m�agrada visitar o pels
que corro o m�oriento. Tinc tres blocs:

� Fragments de camins i curses dedicat a les curses i a la muntanya,
farcit de cr�niques de curses i de racons de les nostres muntanyes, (link)

� Fragments d�escola amb reflexions sobre el que passa a l�escola i en
el m�n educatiu (link)

� Fragments personals amb reflexions, pensaments i comentaris de
llibres, m�sica dels 70 i cinema. (link)