ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Entenem que "el que bé comença bé acaba", com diu alguna dita popular,
i les dites, de vegades són molt sàvies. Enmig de festes, essent molt
d'hora, podent triar molts llocs on anar: quin luxe que hagueu triat de fer-
ho exercint de mossenaires, com sou totes i tots.

L'essència del grup, on es barregen tantes coses, tants nivells, tantes
maneres de pensar, tants temes diferents: però una horeta petant la
xerrada i avui, vés per a on, un circuit força exigent, com és enfilar-se
fins el Turó de les Roques.

Algú estava en principi queixós, i observant-t'ho ben de prop, la rialla
gairebé sempre de tots vosaltres ens fa dir de totes totes, que us ho
passeu bé, mentre de passada aneu millorant tant físicament, com
anímicament i reneix i es cultiva aquesta amistat que ens dóna aquesta
nota de qualitat a les nostres vides.
Sempre que t'enfiles, ho deus des de dalt i és una de les característiques
del circuit que hem fet avui, que a més anem poques vegades, per ser un
xic més llarg dels habituals i un xic més cansat.

Però, segur que començant així a l'any: us anirà tot bé i els mossenaires
volen que sigui un gran any. Endavant i molta sort a tothom i sigueu
feliços i feu feliços a la gent que estimeu.



Ricard Masferrer, li demanàvem si ens feia els honors: com així estat


Serà el nostre flamant "Mossenaire d'honor" i al final de la crònica sabrem
que tenim la sort de, amb aquest meravellós esport, tenir ocasió d'estar prop.


Carmelo, a punt de marxa


Amb la seva rialla encomanadissa, de vegades amanida amb acudits que
mira de tenir sempre apunt, si li ho demanes. I endevinem una persona del tot seriosa i amable


Vells amics i coneguts, com en Mirabet i en Colado, que fa tants anys que coincidim per aquests entorns


Un fet que s'ha de dir:
en Frankie, a la dreta avuí ha vingut. Al costat d'en Nacho


El coneixeu? .vol jugar: li tires el pal?








Moments que es repeteixen els dissabtes, on abans de començar aprofitem per saludar-nos,
mentre encara no correm, tot que passarem una horeta junts.


Els Toni's arrenquen els primers


Eva, … , i l'Isabel


Jaume, que de tant en tant ans acompanya sortosament


David, Gemma i en Josep Manel


Alberto, … , Jose


Casi, i tot seguit pare i fill que ja ens deia que tindriem una sorpresa en
Víctor i aquesta sorpresa era que vidria per primera vegada en Xavi


Víctor i tot seguit Juanjo, Mertixell, Jordi's, Nacho


Anna, Diego, Mirabet i Sandra


Ramon, Marc, Javi i Fran


Manolo, Joan, Pepe, Toni


Només començar, el primer embús per arbres caiguts


Enviem mossenaires per davant a veure si es pot continuar i si:
hi ha corriol


l'Anna Cos, un referent, al costat del nostre flamant mossenaire d'honor:
en Ricard Masferrer. Ens uneix, a banda d'amistat, que formem part d'un
grup a corredors.cat anomenat Es-k-mot vallesà (link)


En Javi i en Robert, també l'Es-k-mot


passant per un paissatge ara típic: arbres tombats




l'amic mossenaire, que feia dies que no vèiem i ara no ens ve el nom


el nostre jove mossenaire, en Xavi el dia de la seva estrena


l'Enric Magaña


Josep Maria Antentes


Toni Arranz


Transi


Reagrupament mossenaire: Carmelo, Manolo, Sandra i Marc: cap a la cua


fill i pare, En Víctor enfebrat


La cua "Qualité Mossenaire"


Mirabet, Robert i Ricard. Riuen imagino perque instants
abans intentava fotografia amb el tap posat.






Al nostre pas per l'Ajuntament de Matadepera


No fem soroll, perque som molt respectuosos, però si que fem goig,
omplint les voreres i travessant pel bellmig del poble












No deixem a cap amistat enrera i ens anem reagrupant.








Nacho, està moooolt fort !!, un bon mossenaire i la Mola al fons




Quim i Jordi, Meritxell prop. Estava amoinada per que li acabavem de dir
que pujavem al Turó de les Roques Blanques


Jordi i Toni; grans persones i millors amics


moment que coneixem el que serà el nostre "Mossenaire d'honor" en
Ricard Masferrer: amb gorra vermella. Bé, un xic descolorida, donat que
és la que més ha fet servir d'ençà que som "atletes internàutes"


I destaquem al nostre Mossenaire dels més joves que han fet aquests 10
quilòmetres: en Xavi, al costat d'un referent com en Mirabet




Al peu de la pista i dels 8 revolts i avanç de començar, per si algú no
pujava. Creiem que tots ho han fet i us felicitem, per ser un entrenament
dels durets, oi?












Doncs aquí ja som a dalt. Genial. Montserrat al fons: no l'home que ve,
que és en Josep Manel, si no la muntanya


Marc i Sandra


L'Anna


Enrique-Nilo




Contemplant el passage fantàstic des d'aquest punt elevat.
Ha valgut la pena




l'Antonio (link) , bon mossenaire i que fa pic que va ser mossenaire d'honor.
Bon començament d'any


Amb el seu amic, crec que és en Jose… A veure quan el proclamen també
mossenaire d'honor, que se'ls veu bon amics i grans persones.


Frankie i Casi


Jordi, Núria, Tansi, Manuel


Juan, Gemma, i ...


Anna, Trinidad i Isabel i en Víctor, amunt i avall


Gemma i David, que em deia que aquesta zona no la coneixia gaire i li va
encantar i segur que descobrirà la part Nord de Terrassa, que és preciosa
i amb un munt de camins fantàstics.


Eva


Núria i Magda


Ja som tots dalt i ara, retornem. Esteu molt en forma !!!1




Antonio i David






Reagrupament mossenaire a la font, on abans ens hem fet la
fotografia de família


Joan, Ricard i Toni


Mirabet, que dii que no està tan en forma com abans: doncs, que aviat
tornis a estar com abancs, que ets un referent


Nacho, Alberto, Toni i Jordi. Grans persones.


Nou recorregut: tot i haver-hi ascensor, la gent prefereix anar a peu: això
que és gratis. Ben fet, això que és costaruda.






Miquel




La Magda avui ens deia que li havia costat, oi que no ho sembla?

I la Núria sempre la veiem feliç.


I a l'arribada en José fent vídeo de com anem arribant. Merciiii !!!


Avui sentíem gran plaer de tenir en Frankie, que feia dies
que volíem veure'l exercint de mosssenaire, com ha fet.

[Pep Moliner]

Tenim un munt d'històries plegats després de tan de temps que ens
coneixiem gràcies a la xarxa. Vam ser els primers internàutes que
parlàvem d'atletime, gracies atletisme.com una llista que escribíem.
Dúiem, els internàutes, la característica gorra vermella per poder-nos
reconèixer als començaments d'internet quan anàvem a les curses.

D'aquesta llista, alguns vam fer més amistat que amb d'altes i ha anat
perdurant amb el temps, passant per llocs com 10de1000 i sobretot l'Es-K-
mot Vallesà, a corredors.cat.

Ara sabem d'ell quan escriu, i ho fa sovint; compartim amb ell moltes de
les coses i tal com les pensa, i és per això que per nosaltres és un luxe
que avui ens hagi fet els honor. Moltes gràcies i esperem continuar
gaudint de la teva amistat.










No sóc un habitual a Mossèn Homs, però conec el projecte i en faig un
seguiment des de fa molts anys.

Fa temps que el Pep insistia per tal que vingués per fer-me mossenaire
d’honor. Ja està fet. I ara el repte és parlar de mi i, sobre tot, no fer-ho
massa llarg per allò de Baltasar Gracian, “Si bueno y breve dos veces
bueno”.

D’infant i adolescent estava molt lluny de pensar que el córrer s’acabaria
convertint en la meva gran afició. Aleshores el meu temps esportiu es
limitava a jugar a escacs, fer de porter d’handbol i anar d’excursió o a
buscar bolets amb els pares o amb els amics.


Amb 20 anys, el 1977, amb uns companys universitaris anem els
dissabtes al matí al bosc de Can Deu. El nostre objectiu era aconseguir fer
sense caminar en cap moment el circuït blau, un circuït de 5000 metres.
Haig de confessar que assolir el repte ens va costar Déu i ajuda. El 1978
participo en les meves dues primeres curses populars, dues curses de
barri, la primera ben singular: corríem amb el trànsit obert i per les
voreres. Calia aturar-se en els semàfors. La segona, de la que guardo
diploma, ja més professional va ser a Can Deu.

Vaig passar a córrer només per les vacances d’estiu per participar en la
cursa de la Festa Major de Sabadell que amb els anys es va convertir en
mitja. El 1984 vaig fer el meu primer intent d’acabar la mitja, però vaig
abandonar al km. 15 quan passava per davant de casa i anava l’últim,
cansat i fart d’aguantar el cotxe escombra al darrere. L’any següent ja la
vaig acabar, i el 1987 vaig atrevir-me amb la primera marató, amb un
entrenament que avui fa riure: 3 dies a la setmana 30 minuts i 1 hora el
diumenge.


Un canvi de feina i el segon fill van fer que abandonés l’esport un parell
d’anys. No tenia temps. Però veure les imatges de la marató de Barcelona
de 1990 arribant a l’estadi em van tornar a enganxar. El 1991 entrava per
primera vegada amb la pell de gallina a l’estadi per la porta de Marató. I
des d’aleshores ja no he deixat córrer.

Seguia amb les curses d’asfalt, però la muntanya em temptava molt.
Sempre que podia participava en marxes de muntanya, sobre tot, la
mítica Matagalls-Montserrat i també la cursa de l’Alba i la del Farell (la
única cursa en la que he participat en totes les edicions) es van convertir
en un fix en el meu calendari.


L’aparició d’Internet va canviar-ho tot. Primer va ser una llista de correu
(atletisme.com) promocionada per Salva Pou. Allà vaig conèixer el Pep i
altres companys amb els que encara molt de tarda en tarda ens diem
alguna cosa o ens trobem en alguna cursa. Aquells van ser els inicis de la
lliga championchip. Per tal de poder-nos identificar a les curses vam
decidir portar una gorra vermella, la mateixa que he portat avui a la
trobada mossenaire.

Molt després va sorgir el 10de1000.com, una proposta del Joan Carles
Sanjurjo , l’antesala de l’actual corredors.cat. Allà es va constituir l’es-k-
mot vallesà a proposta de Xavi Curull, un lloc entranyable i on van sorgir
moltes propostes que unien a corredors de Sabadell, Terrasa i també del
Vallès Oriental. Poc actiu, però l’es-k-mot encara es manté viu i és capaç
cada any de formar un equip per participar a les 24 hores en les pistes de
Can Dragó.


Però vaig evolucionant i la muntanya cada cop m’agradava més. Només
va faltar veure al Quico Soler assolir corrent el cim de l’Aneto en el Temps
d’Aventura a l’estiu del 1997. Aquesta va ser la meva nova fita: fer la
marató de l’Aneto. De les curses d’asfalt vaig passar-me a les de
muntanya. Unir natura i córrer que més podia demanar.


La meva darrera etapa han estat les curses d’orientació. De fet des de fa
uns anys pràcticament són les meves úniques curses en els seves
diferents modalitats. El més important ja no és el ritme de carrera sinó ser
capaç d’orientar-me bé dins del bosc, córrer per fora dels camins, escollir
la millor ruta possible, .... Aquest és el meu món actual, però segueixo
corrent, i sempre que és possible en el medi natural. Entre mig s’han
creuat alguns reptes com va estar la Trailwalker amb pares de l’escola on
treballo, o el Campionat d’Europa de Rogaine, 24 hores buscant fites non-
stop.


Per què corro ? Algunes vegades m’he fet aquesta pregunta. S’ha
convertit en una necessitat, en un hàbit o potser un vici del que no puc
prescindir. Forma part de la meva vida. La competició ja queda lluny, no
forma part dels meus objectius. Surto els matins a entrenar, per trobar-
me bé amb mi mateix, sentir el meu cos com es belluga, com batega el
meu cor, copsar l’estat de la natura, veure la sortida del sol, creuar-me
amb algun animaló tot sorprès, notar l’aire fred en la meva cara, ...
M’agrada molt anar sol, però també em satisfà sortir amb els companys.
De fet la gent del córrer som una mena de comunitat especial. És un
esport que t’apropa i fa que persones que veus poc els segueixis sentint a
prop teu perquè saps que compartiu les mateixes sensacions. I el dia que
ens retrobeu en alguna cursa, bar o entrenament ens expliquem les
nostres vides i els nostres nous objectius. Sempre tenim algun objectiu
per petit que sigui, i això segurament ens fa viure més intensament.


Necessito compartir el que faig. M’agrada la fotografia i escriure, i les
xarxes socials s’han convertit en un escenari ideal on explicar tot el que et
passa pel cap i on publicar les fotos dels llocs que m’agrada visitar o pels
que corro o m’oriento. Tinc tres blocs:

• Fragments de camins i curses dedicat a les curses i a la muntanya,
farcit de cròniques de curses i de racons de les nostres muntanyes, (link)

• Fragments d’escola amb reflexions sobre el que passa a l’escola i en
el món educatiu (link)

• Fragments personals amb reflexions, pensaments i comentaris de
llibres, música dels 70 i cinema. (link)