ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Una història que es repeteix de fa anys i que sempre crea força bona
sintonia entre la gent: un entrenament compartit i en grup.

Estem, cada setmana, redescobrint aquells circuits que abans esdevenien
envoltats d'arbres alts, gruixuts i amb bons troncs, i ara veiem com hi han
llocs del tot transformats. El camí del golf era molt bonic, després d'estar
recuperat quan el "Golf del Prat" ens va fer desaparèixer un munt de
camins, i l'ara anomenat camí del golf estava molt bé i força cuidat. Avui
hem vist com han desaparegut racons sencers d'arbres i hi han noves
esplanades. Un munt de llenya, que van recollint, i el camí que ens torna a
deixar córrer per camins, i que ara amb prou feines anem reconeixent, tot
passant al costat del torrent de la Betzuca i travessant-lo.

Ens torna a omplir de joia veure com sempre tenim noves amistats que ens
fan gaudir de la seva companyia, la conversa i xerrem pels descosits.
Esperem, de mica en mica, veure com podem córrer pels mateixos llocs,
encara que amb aquella tristor de saber que estan pitjor pels efectes de la
ventada. Gràcies per fer gran el projecte i ens veiem el dissabte vinent, a
on? endevineu!!


Agraïm que l'Antonio Ribell ens faci els honors i se'ns dona a conèixer
com amic de tots i per què sapigueu amb qui tenim la sort d'entrenar


Al costat de la seva muller, la Maria José, que ja és mossenaire d'honor


Sota la lluna en Miguel Piqueras, molt afeccionat a treballs multimèdia:
coneixeu per exemple aquest vídeo que va fer a un amic? <link>

Vinga !! som-hi !!















Nacho, que s'entrena al costat d'en Runi


Xavi Miquel, que farà la seva caminada


Què no vens? li pregunta la Rosa Cos. Plegats aniran a gaudir de l'entorn i
segur que encabat d'un bon esmorzar


Sou molt grans !! gent !!


A tu, a tu: t'estic senyalant !!


Eii !!, el de la capital, quina capital? Sabadell naturalment !!


Oriol i Ida, ja arrelats a la trobada. Oriol li agrada això i ve des del bellmig
de Terrassa, prop de la Rasa




l'Anna i en Jordi, passen pel costat dels desarrelats


Mónica i Juani


I el nostre flamant Mossenaire, l'Antonio Ribell


Isa, Ester, Maria

I ara veurem com ha quedat de transformat el paisatge








Amb en Fran, amb el paravent que van donar a la Mitja de Granollers on va
fer 1h48'. Per cert: he llegit que les lletres cauen quan es renta o després
d'un entrenament intens. Ho ha dit un amic mossenaire.


Mater divinitorum, com està tot


Núria i José Manuel





En Víctor amb un mossenaire que encara no li hem posat nom.


Sabeu? l'Eva ens ha dit que avui és el seu aniversari. Molt estimat per en
Javi i l'Eva, i segurament ells dos li han donat vida a un gos que a la gossera
la seva vida corria perill i ha anat a la millor casa que es pot imaginar. Quina
sort Sherlock



Conec poques persones amb un cor tan gran com aquest parell: la de
l'esquerra de Terrassa: Anna. El de la dreta Miguel de Sabadell. Moltes
setmanes ajudant a persones fent de guies i sempre disposades a ajudar.


I en el progressiu: aquí els capdavanters.




Tres fantàstiques persones: Sandra, Anna i Txell


Antonio Ribell, coneixerem la seva història plena d'agraiments al final
d'aquesta crònica


Marc amb caputxa blava, Oriol amb gorra i la Ida, fent una disertització
gestual amb les mans


Per davant de l'Eva, en Fran i Javi


Miguel i Javi. Javi sempre amb la samarreta del corredoret Mossenarie


En Pascual, que porta un bastó que segurament no ha comprat a cap tenda
especialitzada. Es possible que sigui del camp. Això si, amb el paravent
homenatge a David Rovira. Els amics que moltes setmanes ens creuem i
que vénen de Can Llong


El bon mossenaire va i bé, com en Miguel


I l'Antoni exercint de bon Mossenaire


Eva, que s'estima a en Sherlock d'allò més, el dia del seu aniversari


Fem cas. I és que el bosc està que fa por


Isa i Sebi al costat del toll d'aigua glaçat


Fa quatre dies ni tan sols es coneixien: ara units com a mossenaires: Trini,
Oscar, Sebas, Miguel, Isa, Antonio, Nacho, Eva, Runi i Sherlock




Curiosa posició de relaxament, aprofitant les primers raigs solars i gaudint
de grans compendies


Moment que coneixerem el nostre flamant Mossenaire d'honor: l'Antonio
Ribell




Quina colla: units pel fet de voler fer-se costat i entrenar en grup. On
predomina la rialla i la conversa i on arrelen amistats.










En Fran i en Miguel, a la recta de l'hípica


i ara el Javi i en Miguel, per davant de Paco


Eterna rivalitat entre Terrassa i Sabadell, escenificada per dues persones
molt estimades: Anna i Miguel. Aquí la frontera


I ara, amb el nebot de'n Miguel: que avui feia trenta anys i que li teníem
reservada la sorpresa.






Ester, Juani, Isa: bones amigues, millors persones.






De part de tots els mossenaires, Dani, et desitgem un feliç aniversari i per
molts anys compleixis molts més amb salud




Oscar


Ester


Mònica i Josep


Antonio


I els correcats; en Pinelli a l'esquerra el seu segon dia com a mossenaire


Miquel Rúbio i al fons en Jordi Llobet


Sebi


Amiga mossenaire, nova, contenta i riallera


De vermell, la Núria


Dani, Eva, Javi


Antonio, Maria José i Toni


Miguel i darrere en Juanjo


Triansi i Núria




Fins fa poc la Núria no feia 10 qms., i ja porta tres setmanes venint a
fer-los. Ets una crack !


Oncle i nebot fent canvi d'indumentària per anar a esmorzar




Foto de record amb el Mossenaire d'honor l'Antonio i que a més han format
un grup d'amics que es diuen els Matiners, als que desitgem molts d'èxits.

El circuit, recorregut, gentilesa de Juanjo Fernandez

https://www.runtastic.com/es/usuarios/juanjo-fernandez-27/sesiones-deportivas/392570377

[Pep Moliner]

Fins fa poc el coneixíem alguns pel marit de la Maria José i mica en mica
el veiem fer autèntiques proeses atlètiques, al seu costat, i ara ens ho
explicarà. Sempre és bonic quan un matrimoni està unit a més per l'esport i
les ganes de superació. Per molts anys i gràcies per tot, Antonio Ribell






¡Buenas a todos! Primero y principal me gustaría darle las gracias a Pep
y a todos los Mossenaires por acogerme en este grupo.

Me llamo Antonio y soy el marido de Maria José Delgado, mossenaire de
honor en noviembre. Ella tiene la culpa de que yo forme parte de esta gran
familia ya que fue quien me introdujo en la rutina de correr, pues yo era de
los que decían que “correr, solo delante de la policía”, pero con empeño y
tesón ha conseguido que correr sea muy importante para mí (no como el
comer pero casi, casi jajaja). Gracias a eso he conseguido hacer un 21Km,
el más importante para mí, en la Mitja de Terrassa y un 30Km completando
el trayecto de Terrassa-Montserrat. Ahora tengo un reto mayor para mi, mi
primer 42Km.

Mi forma de empezar a correr fue, como ya he dicho, por culpa de mi mujer.
Empezamos a entrenar solos por la tarde, cuando podíamos, y haciendo
cinco u ocho kilómetros lo cual era todo un récord para nosotros. Un día
conocimos a la gran Carmen Ballesteros; con sus entrenos correr ocho
kilómetros empezó a convertirse en un calentamiento y, gracias a ella,
hasta el momento hemos conseguido hacer todas las cursas que nos
hemos propuesto.

Solo puedo deciros que quería hacer una Mitja de montaña un poco más
adelante y este fin de semana, junto a mi mujer (con quien sino jaja), he
conseguido acabar la cursa de Castellbisbal de 25,5 kilómetros.

Por último dar las gracias a Pep Moliner por ofrecerme ser mossenaire de
honor, todo un orgullo para mí; a mis compañeros de fatiga, los Matiners,
con quienes paso muchísimos ratos divertidos en los entrenos y algunos
momentos inolvidables; y como no, a Carmen Ballesteros por conseguir que
cada reto propuesto sea un logro. Pero sobre todo quiero dar las gracias a
mi mujer por empujarme a este mundo del RUNNING.