ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

La vertical del Turó de les Roques Blanques

Nit de pluges i camins enfangats, i:

A on sòl anar el grup Mossenaire quan tot està enfangat? cap al Turó. Però
avui no ha estat un dia quàlsevol. El Turó comptava amb una sorpresa. Hi
pujarem de cop i fent la vertical. Sí. La vertical de Can Candi, que puja
directe fins al Turó. Més d'una i d'un grinyolava, però a dalt i davant la vista
que atorga l'alçada del lloc, tornaves a veure a la gent en general contenta.
Algú, si, que no hi veia massa clar.

I ara per on tornarem?

I de la mà del Cisco i de la Gemma, un matrimoni tan ben avingut que
sempre corren junts i a un gran nivell, ens mostraven el camí i ens
donavem la mà per a recolzar-nos-hi i no caure, i en finalitzar la jornada
atlètica d'avui podem dir ben alt: estem tothom sensers i esteu tots en un
bon estat de forma. No ha estat uns ascensió fàcil, i en canvi ho heu
aconseguit.

Llavors fem la serpentina del turó per la cara sud, i fins a la font. Allà de
nou reagrupament i deixem via lliure per tothom que tingui una mica més
de pressa per acabar. Això si; a la cua sempre hi ha algú que s'encarrega
que ningu es perdi.

Gràcies per venir i per compartir amb tots nosaltres moments irrepetibles.
Us ha agradat? les protestes per escrit i en un sobre tancat… jeje




Un mossenaire ben jove i que ens encanta. Ens fa pensar que hi ha sempre
gent que fa de l'esport un component important de les seves vides. Gràcies
Martí, Aquí al costat d'un incondicional del projecte: el seu pare en Robert


I al nostre camp base i acompanyat del pare en Martí i en Robert, fill i pare.
S'assemblen, oi?

Juani i Miguel, arribant a la trobada




I avui, amb gorra, s'estrena el Dani i al darrere de taronja, també s'estrena
en Santi


Miguel, Carmelo i Òscar




Carme


Joan Carles


I en Robert i Joan Carles: surten


Santi, Josep Maria, Miguel, Juani, Charo


Imma, Carme i Xavi. Xavi el dia del seu aniversari


Hassan, Sandra, Pedro i Totu


Eva, Cisco, Pasqual

Juanma


Fernando al costat d'una mossenaire


Engrescats per en Joan Forte, avuí amics nous


Pepe, Oscar i Evans


Mossenaire nou


Joan Forte. Enceta la primera part del doble entrenament, que s'ha inventat
per fer un llarg entrenament


Nova, Juani, Miquel, Xavi, Charo, Sandra, Eli




Cada cop veiem els camins més nets de troncs




La nostra cua, Gemma, l'Àngel, que s'estrenava i en Robert


El nostre jove mossenaire d'honor, en Martí




Mossenaire amb en Juan Miguel


Imma i Carme


Sebas, Cisco i Totu, el nostre mossenaire del maresme


En Javi, ha vingut una estona


Robert, Àngel i Javier


La cua, Pepe, Miguel, Sebas, Santi, Miguel i Pedro

En quest moment i donat que en Cisco i la Gemma són els reis de la
muntanya, i gràcies amb ells, us hem volgut ensenyar el que nosaltres diem
la "vertical de Can Candi" i que els Egaramossenaires s'ha inventat de fa
anys i que es fa amb crono. Avui, s'ha fet com a presentació d'un circuit
nou i que puja directe al Turó de les Roques Blanques.






El Cisco ha estat qui ens ha fet aquesta nova presentació del circuit, així
com la seva encertada suggerència.




i ens anem situant

el seguit de fotografies són de l'Eva Cantero: gràcies!!











Anem a les presentacions?


Els rostres mossenaires nous


Aplaudits per tothom








I arriba la nostra cua d'avui, l'Àngel




I felicitem en directe el nostre Xavi Pons, el dia del seu aniversari. Per molts
anys, amb salut i felicitat de part de tothom


I passats un parell de mesos que en Robert va tenir una gran torçada,
l'aplaudim per alegrar-nos de la seva recuperació


I aplaudim al nostre jove mossenaire d'honor: en Martí Herrero. Gràcies!!


Un gran esportista i amb reptes importants a realitzar. Et desitgem els
aconsegueixis


I des de el Turo de les Roques Blanques, fotografia històrica. Gràcies per fer
possible aquest irrepetible moment i molta sort a totes i a tots. Fins
dissabte!!






Sigueu qui sigueu, de qualsevol lloc: a Can Mossenaire: sempre benvinguts
i recordeu que al tercer dia; ja sou mossenaires de ple dret i que el
mossenaire és aquell que estima la natura, l'esport i es solidaritza amb qui
ve més endarrerit i l'espera: tota una filosofia de grup

Donat que el Cisco i la Gemma ens han regalat aquest circuit, ells ens
ajudaran, amb en Carmelo, a què no caiguem al baixar les Roques Blanques.




Evans


Daniel


Javier


Miguel


Miquel


En Josep Maria, que ens deia: "penseu que tinc seixanta-nou anys". Doncs:
qui ho diria!! Seguit per la Carme i en Miquel


Eva i Juan Miguel


Juani, Xavi


Mossenaires noves

Eli

Fernando


No recordem els noms


Joan i Carlos


Lizandro i Inma


Charo

Mossenaire nova


Josep i Pacual


Marti, el nostre mossenaire d'honor


Santi, que també s'estrenava avui


Hassan i Pepe


Oscar




Sebas i Juanma


Mossenaire nova


Joan Carles


Robert i Àngel


I estem al mirador de Can Candi


Joan Carles i Hassan


I nosaltres hem fet les escales


I vèiem a passar a en Totu


i la sempre riallera Charo


Eli, Mossenaire nova i Josep


Gemma i Eva




Jordi i Josep Maria


I també tenim font i ens reagrupem, amb l'Antentas i en Santi



Jordi


Martí


Tancant el grup l'Àngel


Miguel i Mossenaire nova


Miguel, seguit per Totu, Charo, Eli i Josep


I el grup que porta en Joan, va per la segona volta. Esperem us hagi anat bé


I un gran atleta, en Ramon Molgó, que passava per allí


i més felicitacions de la Gemma per en Xavi


I al mig, avui el nostre mossenaire: en Marti i a esquerra i dreta, Àngel i
Robert


Jo, Martí i Robert

[Pep Moliner]

Sempre quan veiem que un noi jove s'atreveix a córrer 10 quilòmetres i a
més l'esport forma part de la seva vida, els que ens agrada aquest món,
ens volem fer més ressò i volem conèixer de primera mà algun detall i ara
en Martí ens regalarà alguns pensaments, prou interessants per donar-los a
conèixer i saber millor amb qui tenim la sort d'entrenar molts dissabtes.
Gràcies Martí i molt d'èxit en tot el que et proposis.





Ja m´han dit que ser mossenaire d´honor es precisament un gran honor.
No se si he fet prous merits, perque només és la segona vegada que vinc i
ja tinc el títol honorific.

Em dic Martí Herrero i tinc 13 anys i sóc de Sabadell. La primera vegada
que vaig anar a Mossèn Homs , ja em van dir que era un dels mossenaires
més joves.

Tinc que reconéixer que el meu Pare, en Robert, sempre em diu que vagi a
Mossèn Homs amb ell a córrer, que m'ho passaré molt bé; però no em feia
gaire gràcia. Primer perquè sempre pensava que córrer era avorrit i perquè
havia de matinar per venir.

Però la veritat és que em va sorprendre molt, ja que no te res a veure amb
anar a córrer sol. Les dues vegades que he vingut m'ho he passat molt bé.
Corres, però no et dónes compte de què passa el temps, ja que tothom fa
bromes i el Pep no para d'animar a la gent i explicar coses.

També m 'agrada molt que la gent no va a fer carreres, ja que tothom
ajuda i mira de què ningú es quedi sol. Hi ha nens, gent gran, gent de tota
mena. És una trobada curiosa.

Jo jugo a Futbol i per això no puc venir més , ja que a vegades coincideix
amb el partit de l'equip i encara que no coincideixi, no em puc cansar si tinc
partit a la tarda o segurament no aguantaré ni 10 minuts de partit. Però
sempre que pugui intentaré venir, encara que em costi molt aixecar-me del
llit.

Sempre he admirat al Kilian Jornet i, tot i que jugo a futbol, el dia que no
jugui m'agradaria entrenar molt fort, per fer curses de muntanya o un Iron
Man. El meu pare diu que és molt més dur que jugar a futbol però que si
s'entrena bé es pot aconseguir.

A més amb entrenaments com els de Mossèn Homs es fa molt més divertit i
fàcil del que em pensava.

El meu pare diu que el Pep és l'anima d'aquest grup i que sense ell, aquests
entrenaments no serien possibles. Per això li dono les gràcies per fer aquest
grup tan gran i tan xulo i que tots puguem venir a córrer el dissabte al matí,
sempre que volguem.

I encara més gràcies per deixar-me ser el “ mossenaire d´honor”.

Quant em donareu el titol? ja ja ja …..

Fins aviat

Martí Herrero