ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Hem vist un senyal del GR97

Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i
del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens
recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir
d'aquests recorreguts

La definició gràcies a la wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

"Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir,
un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per
excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut
conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen
Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L'European Ramblers
Association - Federació Europea de Senderisme (ERA) és l'organització
responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i
mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada
tram. "

Aquesta creu és del GR-97
http://senders.feec.cat/gr-97

L'entrenament d'avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb
ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.

El Mossenaire d'honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix
amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire

Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d'honor, i han estat l'Isabel i
l'Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.

Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes.
Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem
qualsevol dissabte d'aquests.


Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: "per aquí no és" i en
canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des
d'aquest punt. Anem-hi!!


Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal


I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò,
quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al
final un escrit molt interessant.


Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en
Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments


I en poca estona i després d'uns grandíssims estiraments, començarem a
entrenar tothom


I ens fa molta il·lusió que l' Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l'espatlla, la xarxa social li ha
recordat que feia just cinc anys què s'estrenava de Mossenaire i això l'ha
animat a venir. Per molts anys!!


A l'esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta
samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel


I el luxe d'en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l'Imma


Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar


Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d'en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David


Antonio, Juan Antonio i Antonio


Evans , al costat de bons amics què, a banda d'en Ramon al mig, avui s'estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?


Toni Gañet , seguit per en Miguel, Westerm , Antonio i Miquel


La bandera, l' Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l' Isaac


De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament


I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire


Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre
nominat, en, Joan, i l'Albert


I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire


I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem
el track d'avui




Tornem a reagrupar


I arriba la cua, amb en David, Javier , Eva i la bandera Oscar


El nostre nominat, en Joan


I arribats a l'intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l'han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!


Mira qui tenim aquí: al nostre gos mossenaire, en Yuma


I arriba la cua


Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar


I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom




... i passem de llarg de l'Hospital de Terrassa


I la bandera molt ben portada per l' Òscar Sànchez


En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!


I a l'Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa


I en el progressiu que es proposa, n'hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat


Parell de "Grimpats", Francis i Manel


Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.


Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d'arribar a la font


Albert , Joan i Jordi


José Pepe , Isaac i Òscar


cop de puny a la font del nostre nominat


Fabricant el seu propi got, en Xavi


I anem a itzar la bandera


Moment important: la bandera veu de nou la llum


Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester


I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d'Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia


I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l' Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d'honor


I ara aplaudint als "Mossenaires Nous", benvinguts!!!


Us esperem moltes vegades


I tothom vol proclamar al "Mossenaire d'Honor", i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d'anar, en Joan Suárez Trullàs


Fantàstic en Joan!!


I la foto que abans anomenàvem dels "gronxadors", ara sense "gronxadors", on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d'agost.






Tres fotografies per veure-us més de prop


..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.


El 2011 sempre hi havia fotografies d'aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza


Foto d'amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou


Eiiii, que faltava un amic.


En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l'hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?


Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: "sácame guapo".
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual


L'última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d'honor i una bona colla d'amics.
Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma

[Pep Moliner]

Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i
tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia
els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a
persones que compartim moltes coses, entre elles l'amistat, l'amor a la
natura, les converses: ah !, i l'esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,





Bon dia Pep,

Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un
breu detall d'on vinc esportivament parlant.....

Hola!!

Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part
de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots
per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP
MOLINER. Moltes gràcies!!

Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet
esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a
futbol a l'escola i després -allà per l'any 1977-​,​

en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m'hi vaig estar
fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si,
allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els
estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar-
me en el món de l'esquí alpí el qual​ ​ sempre què puc intento anar-hi.​ ​

Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la
muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l'any 2005 -i
gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig
entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La
temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a
finals del mes d'Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d'Octubre
a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l'any donant pedals!. Entre les
sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les
marxes a les què m'hi podia apuntar, els compta kilòmetres d'ambdues
bicicletes em sumaven a finals d'any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt... I així va anar la cosa fins a mitjans de l'any 2013. A partir
d'aleshores, un canvi d'ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns
horaris més que extensos a l'entitat financera on treballo, més els
desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d'anar reduint
les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides... A conseqüència
d'aquest fet, un parell d'anys fent esport amb moltes intermitencies i amb
més pena què gloria... I va arribar el dia del canvi!... Trobant-me de baixa
aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea
d'entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a
la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en
concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què
ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van
recomenar. I a partir d'aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant
persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l'existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies
Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del
ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del
Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per
acabar, vull aprofitar l' oportunitat com a Mossenaire d'Honor per a citar-vos
a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per
fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!

I ara si, permeteu-me que m'acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase:
"Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo"... Els camins ja
els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..



Joan Suárez Trullàs