ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

El tren passa de llarg

I ho titulem així pel doble sentit de què moltes vegades veiem passar les
oportunitats davant de nosaltres, però passen i no les aprofitem. Ens hem fet
la fotografia en un baixador o a on abans s'aturaven els trens i ara en canvi
no, però que queda la típica estació que al llarg del recorregut en té moltes
que s'assemblen: l'estació té el nom de Torrebonica.


La setmana Santa, festiva per a molta gent, ens feia dubtar de si seríem
colla i si: una bona colla i hem fet un recorregut típic i agradable que ens
permet fer uns progressius per jugar i provar les nostres forces una mica, i
poder fer una bona #correxerrada, que és del que es tracta.

Continuem estant impressionats com cada any i enguany més pel bonic que
estan els camps i ja veiem, a més, boniques flors que les acoloreixen i olors
de tots tipus i del tot agradables, com el de la farigola que estan en el seu
millor moment.

El Mossenaire d'honor ha estat la seva tercera participació, que es quan el
guanya una nova categoria: "Mossenaire de debò". I el fet de ser d'Honor,
ens donarà la possibilitat de rebre el seu escrit i saber qui és, i que ens
alegrarà, com no podia ser d'una altra manera. Què puguem compartir
moltes estones com aquestes on predomina la rialla i passar-ho bé.

La Bandera ha estat conduïda per en Toni, que molts dissabtes no pot venir,
i avui ha pogut i a més vestit amb la "samarreta Mossenaire", que estrenava.
Gràcies!!


Com dèiem a l'hora de la fotografia de família, ens agrada fer fotografies de
l'entorn i aquesta la veiem moltes setmanes i avui ens l'emportem cap a
casa, i com diem: el "Tren passa de Llarg", i és que a aquesta estació abans
els trens s'hi aturaven i ara no ho fan. Un bon record en una setmana en què
molts esteu de festa i que gaudim de la "Setmana Santa".


I li demanem a en Sergio, que fa tres vegades que ve i que com diem ja és
un "Mossenaire de debò", que si ens fa els honors i si: ens els fa


Sergio nominat. Enhorabona!


i el nostre bandera serà un mossenaire que ve quan pot, i avui tenim
aquesta sort, en Toni del Moral


Toni la bandera


Toni del Moral a punt de partir


Paco i Pau. En Pau anirà a caminar i farà
ni més ni menys que vuit quilòmetres caminant


I arriba en Xavi Miquel, que també anirà a caminar amb en Pau








En David Hernández


Santi, Olga. Marcos


Paco, Elisabet




Ens reagrupem a la primera cruilla
Isaac, David, Elisabet, Manolo


Sergio i Carlos


La Gemma baixant pel Torrent de la Grípia


En Carlos, en la seva segona setmana


La Clàudia Hernández


Toni




José Francisco López Padillo


David Hernández


El que distingueix als Mossenaires Solidaris, que van
amunt i avall a buscar la cua. Gràcies!


Hem fet un bon progressiu i els amics que han estat els capdavanters
amb aquesta acceleració han estar:

Elisabet, Jose, Evans, Santi, Marcos i Olga. Els més ràpids!!


I ara toca anar a la cua. Gràcies!!


Hem triat un lloc nou i ara toca desplegar la bandera


Sergio a punt de ser proclamat Mossenaire d'Honor


Ben aplaudit per tothom


I sabem que li fa il.lusió. Des de que ens coneix que no ha fallat cap setmana


Sergio Segundo: Mossenaire d'Honor


Toni desplegant i la Clàudia en primer terme, cada dia més forta
















Ens deia l'Olga López Castillo que té un amic que cada setmana
ens segueix, que és ciclista, i per veure per on hem anat. Tenim seguidors, i
més dels que pensem... i si va en bicicleta, s'atreviria a venir a fer-nos
companyia?




L'Isaac i l'Evans els més actius anant a la cua










En Josep Maria ens ensenya el rètol que ens diu on és el
baixador d'on venim i on para Torre Mossèn Homs i les seves distàncies. Son
rètols nous que ara informen als nostres camins


Davant d'aquest arbre, on passem, alguna vegada ens hi van retratar.
Està així pocs dies. Una meravella


Ens trobem un conegut que entrena sol.


Manuel López Rodríguez als plans de Can Canya


Pare i filla de costat; en David i la Clàudia als plans de Can Canya


Un progressiu


Alberto Zarzuela


Evans , una vegada més i després del progressiu va a la cua


Carmelo Luque va amunt i avall


José Manuel García Cabello , que conte les vegades que ha
vingut en tots els anys: 56 vegades. Tot enregistrat !!


Alberto al costat del ja Mossenaire d'honor d'avui, en Sergio Segundo


Sergio Segundo als Plans de Can Canya


Grans Mossenaires!!!!




En deia aquí en Josep Maria Antentas que segurament
era el més veterà amb setanta anys i al costat d'en Paco Barcia
de seixanta-quatre: exemples a seguir


El bandera, en Toni, amunt


A poc d'arribar ens trobem als caminants: en Pau i en Xavi




I en Sergio ja ha arribat al camp base a Torre Mossèn Homs,
davant el banc que segurament no ens el pendran


I més amb aquestes fantàstiques mossenaires,
com la Clàudia Hernández

I al camp base amb la bandera, la masia, el Mossenaire d'Honor
i tota la colla que fa gran el projecte


I l'Eva diu que quan ha arribat ja no ens hi ha trobat i
no hem pogut entrenar plegats, però queda aquest record






I arriba la cua, en Carlos, i els que l'han anat a buscar:
en Sergio i en Marcos. Gràcies!!


I el recorregut https://www.strava.com/activities/942800974

[Pep Moliner]

Quan li demanem a Sergio, que si ens fa els honors i
accepta, a més li expliquem que abans fèiem servir
aquest espai per poder conèixer amb qui tenim la
sort d'entrenar, i ara al llegir-lo ja sabem que si:
què estem de sort i estem contents. Espero que
trobis molts amics entre nosaltres per poder
entrenar i fer bones amistats, com entre nosaltres
de sempre s'hi han fet, i fa gràcia com ens has
trobat i que ara a més ens has portat també a un
amic, en Carlos. Gràcies per tot, per molts anys i
enhorabona





Hola,

Em dic Sergio i vaig néixer fa 39 anys a
L'Hospitalet del Llobregat. Fa uns 12 anys que visc
a Terrassa amb la que ara és la meva dona. Aquí han
nascut les meves 2 filles Núria (9) i Maria (3).

La muntanya ha estat la meva passió des de ben petit
encara que el meu entorn no ha estat ni gaire
muntanyenc ni gaire esportista. L'excursionisme,
l'escalada i Alpinisme han estat els esports que més
he practicat des de jovenet, tot i que els meus
pares (i la meva dona després!) no els hi feia gaire
gràcia. Amb les complicacions de la vida d'adult i
el naixement de les filles poc a poc les escapades a
la muntanya van ser menys i menys freqüents fins que
van quedar reduïdes a sortides matinals per la Mola
una vegada al mes i una o 2 sortides "grans" a l'any
i gràcies.

A mida que el número d'excursions o sortides a
escalar es reduïen, les sortides a córrer
s'incrementaven. Al principi corria pel polígon de
Can Petit que no queda lluny de casa i poc a poc
vaig començar a endinsar-me al bosc on vaig anant
descobrint camins i corriols, cada vegada una mica
més allunyats. Al poc, van arribar les curses,
primer les populars de 10 km i després les curses de
muntanya, sempre sense arribar més enllà de la mitja
marató. Em deia a mi mateix que abans dels 40 havia
de fer la meva primera marató però hi havia temps i
mai em decidia.

No recordo exactament ni quan ni com però ja fa anys
que vaig assabentar-me de l'existència del grup
d'entrenaments de Mossèn Homs . Ho trobava molt xulo
però sempre em feia no sé que arribar i acoblar-me
sense conèixer a ningú.

Fa 4 setmanes vaig apuntar-me a la meva primera
marató de muntanya que serà al setembre (2 setmanes
abans de fer els 40! ) i vaig pensar que no estaria
malament buscar gent per sortir a entrenar. Buscant
grups d'entrenament a Terrassa no vaig saber trobar-
ne cap excepte un de pagament (norrr!!!) i la web
dels mossenaires.... I més o menys així és com vaig
arribar l'1 d'abril al pàrquing de la torre del
Mossen Homs sense saber massa bé que em trobaria i
mirant de passar desapercebut... i aquí estic, com a
Mossenarie d'honor i desitjant poder gaudir de molts
entrenament amb tots vosaltres

Moltes gràcies!.

************************************
Moltes gràcies, per tot
Sergio