ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Mossenaires per Can Deu

Farem allò que els dissabtes molts ens agrada:
córrer i entrenar en grup des de la Masia de Torre
Mossèn Homs. Anirem a fer un circuit clàssic,
d'aquells que surten de Terrassa i van al bosc de
Can Deu de Sabadell. Allà farem uns quants
corriols i veurem un carro engalanat de flors i
portant la verge del Rocío, com és tradició de fa
anys.

L'ambient que es respira és de primavera, i tot i
que avui no som massa colla, fem un recorregut en
el qual ens sentim gratament acompanyades i
acompanyats.

El nostre nominat i proclamat Mossenaire d'honor,
ens va conèixer per casualitat en una conversa de
fa anys i és en Joan Solé i ens fa augmentar amb
amics que fan gran aquest nostre projecte.


Hem anat fins al pàrquing de Can Deu, on ens
farem la fotografia de família en un lloc on més
d'una vegada ens hi havíem aturat, però avui ple
d'herbes. Però no conta el lloc, sinó els que hi éreu,
per tenir aquest record.

Esperem que hàgeu gaudit i ens tornarem a veure
aviat. Gràcies a tothom!!


En Joan Solé-Pla és el nostre nominat i ens fa il·lusió


Enhorabona, Joan Solé-Pa




Amb els nostre agraiment, tenim un nou nominat.


l' Òscar Sànchez serà el nostre bandera. Gràcies


Òscar Sànchez , davant l'atenta mirada d'en Carlos Rodríguez


I engegant el crono/gps, comencem amb la bandera a l'esquena


La Mossenaire de Martorell, la Conxa Cumellas


l'Albert Perpinyà en primer terme

[img][/img]
Albert Perpinyà seguit per la Núria i la Isabel




Eva, Juanjo, Manuel


Sebas, Oriol, Jordi, Fran, Guille


Conxita, Guille, Carlos, Santi, Xavier


Joan, Quim, Nico


Mmm!!, ens hem passat de llarg, i tornar enrere, ejeje


ja ve la cua


Conxa Cumellas


Reagrupant-nos


Isabel i Núria


Nous reagrupaments, després d'una bona recta


Manuel Ales ens explicava que sol passejar per aquí i que
com veia que el camí s'estava espatllant, va posar branques per
refer-lo i sembla que ho ha aconseguit

Manuel Ales ens explica com va refent el camí




Manuel Ales ens explica com va refent el camí i l'Albert en pren bona nota


Montilla, Sebas, Carlos, Juanma


En Joan


Els polens d'aquestes èpoques, be sembla que
hagi nevat, per on passa la Conxa i l'Albert




Al parquing de Can Deu, am la Mola al fons




L'Albert, que molts vegades ens protegeix tallant el trànsit
i ens ajuda amb vídeos ben xulos


Isabel i Guille


Conxita i Carlos


JuanMa, Conxa


Óscar, amb la bandera, i l'Eva, que també ens ajuda a fer fotografies.

I ara veurem les peripècies per enfilar-se a la pared

ara l'Oriol


Ara la Isabel


Ara la Núria


Ara la Conxa, que la Isabel li dóna la mà i la Núria sembla que digui "ai, ai, ai!!"


En Guille ja és dalt, i ara toca el Quim, diria, que no pujarà

I ja tenim el desplegament.


Aplaudim als Mossenaires d'honor, han estat tal dia com avui i d'altres anys a un dia de maig com el que vivim


Montse, Jordi, Mari, Maria José, Enric, Juli, Joan, Rul i Quim.
Felicitats!!! i per molts anys!!


i toca la proclamació a "Mossenaire d'Honor"


En Joan Solé-Pla, a punt


Enhorabona, Joan


En Joan ens explicarà al final de la crònica la seva història


Joan Solé-Pla, Mossenaire d'honor


Ben aplaudit per totes i tots


I la foto de família d'un 19 de maig de 2018, on hem fet un entrenament dels clàssics i en bona companyia. Gràcies a tothom






Toca baixar, que també és complicat

La Núria ajudada per l'Eva




I a Sant Julià d'Altura, veiem aquests bous que portaran
un carruatge en motiu de les festes de la Virgen del Rocío


La Virgen del Rocío, amb el carro de la Hermandad Pastorcillo Divino


I la Conxita fa estiraments sota les fulles d'aquestes moreres


L'Óscar segueix transportant la nostra bandera




I quan arribem al camp base, tenim la sorpresa de trobar-nos a en Pau Sust


I la darrera foto al camp base, i si voleu veure com l'hem fet, podeu mirar el vídeo


https://youtu.be/mFMhrpf5YWE




Nico,


Joan, Conxa, Jordi


Amb el Mossenaire d'honor
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran

Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran


https://www.strava.com/activities/1588877686

[Pep Moliner]

Fa uns anys, quan treballava al Califòrnia, va venir
en Joan amb la seva muller, d'Avantgrafic que conec
bé, i li vaig parlar d'aquest projecte i tal com
descrius et va quedar en algún racó del teu
pensament un dia formar-ne part, i ja has vingut
vàries vegades i avui tant jo com les teves noves
amistats, et coneixeran gràcies al teu escrit, i del
qual et vull agrair de tot cor. Enhorabona!! i felitats.
Per molts anys!!!





Mossenaires, sou tota una troballa! He vingut quatre
vegades i ja em sento entre gent amiga. Porto molts
anys corrent pel meu compte només pel plaer de
córrer i ara, tenia ganes de córrer amb colla.
Necessitava un canvi, conèixer gent amb aquest
"vici" que fa que ens llevem d'hora per sortir a
córrer, faci fred, calor, plogui o fins i tot nevi.

Pep, vàrem coincidir potser fa 4 ó 5 anys, tot
comprant unes sabatilles per córrer. Aquella trobada
va quedar guardada en un raconet del meu cervell i,
al cap del temps, just aquest any 2018, ha despertat
fent que estigui aquí!

Com que m'han dit que m'he de presentar, us
explico la meva vida de corredor, un corredor que no
ha buscat mai res en el córrer que no sigui,
l'autosuperació i gaudir del plaer de les sensacions
associades a aquest esport. Unes sensacions que no
cal que us les expliqui perquè segur que les heu
experimentat i estarem d'acord en dir que són
fantàstiques.

La meva història de corredor comença quan corria
l'any 1991. Aquell any m'havia apuntat a un gimnàs
a fer musculació amb la idea d'arribar a tenir un
"cuerpo Danone" (segur que recordeu els anuncis).
Però ben aviat vaig veure que allò no estava fet per
a mi. El volum necessitava moltes hores i esforç. Ben
aviat la sala de musculació em va començar a
semblar una sala de màquines de tortura de la
Inquisició. Vaig començar a fer una miqueta de
volum a les espatlles però veia que em cansava de
caminar quatre passes. I a sobre em van dir que, tot
el que aconseguís de volums, si ho deixava,
passarien a ser "volums caiguts", per dir-ho d'alguna
manera suau.

Aleshores, per què no provar de córrer? Va ser així
com vaig començar, primer corrent pels carrers de
Terrassa i després pels voltants de la nostra ciutat.
Mai em vaig preocupar per fer marques, ja que la
gimnàstica i l'educació física des que anava al cole
sempre m'havien anat fatal. Per què ara m'havia
d'anar bé? Tan sols volia córrer pel plaer que
experimentava i que segueixo experimentant.


Com que treballo a Girona mai em vaig plantejar
agafar-me més en serio això del córrer. Mai em vaig
plantejar apuntar-me a cap equip. Per què? Per a no
poder anar als entrenaments? Per a no poder complir
amb el compromís que suposa fer una activitat en
equip?

Però vosaltres Mossenaires sou diferents. No
demaneu res i oferiu molt. M'encanta llegir el principi
del lloc web on en Pep posa les fotos i el resum de la
jornada. Ja sabeu el que hi diu, però com que
m'agrada, us ho comparteixo: "la finalitat de crear
un ambient que propici fer-ho com a conjunt de
persones, compartint, esperant-nos als
encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al
plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es
vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia,
etc. No es demana res a canvi i senzillament
s'agraeix compartir aquest espai amb persones
afins".

Encara he vingut molt poques vegades però estic
molt content d'estar aquí. Amb vosaltres puc fer el
que he fet sempre, córrer per córrer. Però ara que he
començat a conèixer-vos, al plaer de córrer per
córrer hi afegeixo el de fer-ho en bona companyia.
Per molts anys a aquesta iniciativa!