ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Si la setmana passada vam fer la volta en un sentit, avui hem fet la mateixa volta, però en sentit contrari: i canvia. Vaja si canvia, i sembla mentida que sembla totalment diferent. Això si, la font de l'Argelaguet la trobem més avançat l'entrenament i tot i enguany raja molt més i permet refrescar-se i si més no, també la gola remullar-la.

Tornem a tenir un Mossenaire d'Honor i engrandeix la família amb en David Ferrer, al que podrem llegir al final de la crònica i que ens agrada molt, junt amb la seva parella la Cinta.

A l'hora de llegir als Mossenaires d'Honor, avui ens ha vingut el del 2010, de tal dia com avui del mateix més i ha estat en Diego Garcia, i al qui li hem demanat ens portes la bandera mossenaire i hem explicat l'anècdota de què quan va començar a venir, recordàvem que gairebé era un professional de les curses on sovintejava els podis tant en mitja marató com a la marató, i ens fa molta il·lusió seguir comptant amb gent com ell. Gràcies

Si esteu de vacances: bones vacances i tant si hi esteu com si no, Mossenaires no fa vacances i dissabte tornarem a fer de les nostres, i tu vols venir?. Ens hi veiem


Com us podeu imaginar, en Diego està content de dur la bandera Mossenaire, i nosaltres que faci més de 9 anys que fa que és Mossenaire d'Honor!!, moltes gràcies!!


Diego García Pérez , 9 anys de Mossenaire d'Honor


Ajustant-se la bandera Mossenaire


Que poc s'esperava en David la nominació


David, gràcies per acceptar la nominació


David Ferrer, el nostre Mossenaire d'Honor. Per molts anys


El nostre agraiment


I amb en Pau al capdavant, arrenquem



Marta Cirera

Carlos, Diego, Txell, Inma


Txell, Inma, Francisco, Iván


Ismael, Toni


Miquel, José Manuel, Fernando, Albert


de davant al darrera, Albert, Fernando, José Manuel


I l'Eva, ens fa una ganyota!!


Inma i Txell les primeres


Esteban, Cinta i David (Mossenaire d'Honor)


Apropant-nos al reagrupament


Carlos, Diego, Montilla, José Luis


La bandera continua el seu camí


Reagrupaments amb un somriure


Molta sequera i xafogor, i la Mola ens mira


En Toni, ja és un Mossenaire habitual. Tres dies seguits!!!!, gràcies!!!


Ivan, de blau cel, dels pocs que parlaven a plena pujada


Foto amb el fons embosquejat


l'Albert també fa el progressiu en pujada


Expliquem una mica la história del Diego






Llegim i aplaudim els aniversaris a Mossenaires d'Honor i avui en tenim a un: en Diego




I us presentem al nominat: en David


a punt de ser proclamat Mossenaire d'Honor


En David Ferrer


David Ferrer Puig, Mossenaire d'Honor




I al costat de la font de l'Argelaguet, ens fem la tradicional fotografia de família. Gràcies a tothom


En David, en un dels reagrupaments






La foto al camp base, de Torre Mossèn Homs


Cinta i David. Gràcies parella




veure vídeo ... https://youtu.be/adu-lq3W4Jc



veure circuit https://www.strava.com/activities/2599111377

[Pep Moliner]

Tenim l'oportunitat de llegir-te, amb els teus
començaments i ens agrada saber que compartim
amistats comuns, com les dels Pantaurells i avui ens
regales el teu escrit per conèixer coses teves i per dir-te
que ens omple de goig de comptar amb tu per aquest
projecte d'Entrenaments en grup i esperem veure't
molts dissabtes. Moltes gràcies i per molts anys





Això del córrer em va començar un estiu anant amunt i
avall pels camins de ronda del Baix Empordà. Encara
recordo quan anar de Palamós a la Platja del Castell era
una absoluta proesa per mi.


Però quan de debò vaig entendre fins on em podia
apassionar aquest esport va ser quan vaig començar a
sortir amb els Pantaurells de Terrassa de la mà d'un
bon amic. Dimarts i dijous al vespre patint el que no
està escrit per seguir aquesta colla de gent fantàstica
tot ben regat amb unes cerveses per comentar la
jugada.

Vaig començar a fer algunes curses de la mà dels
Pantaurells com la Campana, Rellinars, Drac Race,
Corriols del Vallès, etc. Tot curses fantàstiques amb un
ambient i companyerisme especial. La cosa es va anar
animant fent alguna animalada com la Marató de
Bastions, quin fart de plorar a l'arribada ! Això si, el
major repte personal va ser poder acabar l'Ultra Pirineu,
el dia més llarg de la meva vida ! Més de 24 hores
patint i gaudint a parts iguals


Per finalitzar m'agradaria donar les gràcies a la Cinta
per portar-me amb els Mossenaires i al Pep per
proposar-me ser Mossenaire d'honor !


David