ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Saps què?, hi ha una masia del segle XIII que la volem veure des de fora i és Ca n'Ustrell , i a més ens hi agrada anar amb Mossenaires, per donar-li encara més valor. Gràcies per tot.

L'entrenament, que si vols et pots baixar aquí , ens ha servit per recordar a Mossenaires a qui apreciem: els Mossenaires d'Honor, d'altres anys i que en Joan ens ha ajudat a recordar:

Però abans hem sortit de la Masia de Torre Mossèn Homs i la filla d'en Joan, ha estat qui durant tot el recorregut ha cuidat de la nostra bandera Mossenaire: Gràcies

Quan en Joan llegia Mossenaires, ha sorgit la meva dona, la Marisol, que ho va ser. Si veieu el vídeo veureu com ho festegen.

Tenir entre nosaltres a la Mercè, que ho va estar l'any 2014 ens encanta, donat que li podem dedicar uns aplaudiments, ben merescuts. Gràcies.

I el que ens encanta, és tenir un Mossenaire d'Honor avui: en Jordi. Un luxe i gràcies per acceptar-ho. El podreu llegir al final d'aquesta crònica, amb un fantàstic escrit. Gràcies.

I avui acomiadem el 2019 sabent que no hem fallat ni un sol dissabte i hem tingut l'oportunitat de passar molt bones estones, grans converses, noves amistats i consolidant les velles i el més important: el projecte d'entrenaments en grup, continua viu i diríem que val la pena, o no?. Clar que sí. Feliç 2020 i ens esperem grans moments. Fins dissabte.

I una setmana més tenim el luxe de presentar-vos el nominat a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martínez!!,

Al costat d'en Carlos, en Jordi reb la seva nominació

Carlos i Jordi

I amb qui un dia ens va dur en Jordi, un altre gran Jordi: en Jordi Mas, al costat d'en Carlos

I li demanem ens dugui la bandera Mossenaire, la Carla Puig

Joan i Carla, pare i filla.

I sortim amb en David, Cisco, Núria, Isabel

En Pau davant

Comença a il·luminar-se la Mola

Isabel, Olga, Núria

Patxi Parado , que avui ens ha fet bona companyia

Reagrupem amb la Mercè

Avui és aniversari Mossenaire de la Mercè Nieto

Sap greu la caiguda d'en Joan. Esperem no sigui res.

Loli Roldán

I en Jordi a punt de ser Mossenaire d'Honor

Carmelo, Olga, Isabel

Carla Puig conduint la bandera

Manuel va ser qui ens va ensenyar el racó que anem

Sandra Martínez al seu pas per la font de l'Argelaguet

Joan i Pau, al seu pas per la mateixa font

Dia especial per la Mercè , que avui aplaudirem. Aquesta zona de gebre per recordar aquest dia

Amics que van sempre a la cua, Carmelo, David, Pepe

Diriem que està al revés, oi?

La bandera surt de la motxilla

I toca girar-la del dret

Joan Puig ens llegirà els aniversaris. Gràcies!!

Joan Puig

El document que llegeix en Joan

I tenim la Mossenaire d'honor, tal dia com avui però de l'any 2014 Mercè Nieto . Enhorabona!!

Continua la lectura homenatge dels Mossenaires d'honor antics llegits per en Joan Puig

A punt de nominar a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martínez Farfán

I tenim Mossenair d'Honor: en Jordi

Enhorabona i moltes gràcies Jordi, per fer el projecte d'Entrenaments en grup molt millor amb tu

I davant de la Masia del segle XIII de Ca n'Ustrell, tenim nou Mossenaire d'Honor

i amb el fons de la masia de Ca n'Ustrell, les fotos Familiars

Podreu triar la foto familiar on millor cara feu: encara que sempre feu bona cara.

I replegar la bandera i sant tornem-hi

I dos amics que feia dies que no venien i que avui tenim el luxe de tenir:
Pepe i Enrique- Nilo

Gràcies Joan

Francisco Javier

Jordi i Joan

Nuria Masegosa

Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!

Estela Arqué i Mercè Nieto

Patxi Parado

Olga, Santi, Manolo

Sempre que travessem carreteres, tenim ajut de Mossenaires que vetllen per nosaltres. Gràcies!!

Miquel i Jordi

Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!

La bandera ben conduida per la Carla, prop de Sant Julià d'Altura

David, Cisco, Manuel

Pau Margarit

Els Xavi's

Fernando, Isabel, Carmelo

Núria

Carlos Rodríguez

Sandra Martínez

Santi, Diego

Joan, Pepe, Joan

Patxi

Patxi Parado

El compte enrere al camp base

Què us podem dir?, doncs gràcies per fer-ho possible

veure vídeo https://youtu.be/Y4l4xJYgXQc

veure ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/entrenament-en-grup-a-torre-mossen-homs-mossenaires-28-desembre-2019-45077730

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Quan llegeixes a en Jordi, t'adones la sort del projecte
quan ens venen persones com tu. Sempre és d'agrair la
qualitat humana que regales a qui t'envolta i t'agraim
que ens dediquis aquest escrit i ens enorgullim de
comptar amb tu. També agraïm al teu amic Jordi Mas
que ens ha donat l'oportunitat de poder-te conèixer.
Gràcies per tot. Per molts anys i enhorabona

Hola Mossenaires,

Sóc el Jordi Martínez, tinc 44 anys, i tot i ser nascut a
Barcelona fa 9 anys que vaig decidir venir a viure a
Terrassa enamorat de la seva riquesa cultural i
proximitat a la natura.

Com vaig començar en això del running? Si quan
canviem d'any sovint se'ns acudeix algun nou propòsit a
assolir, els reptes més desafiants i els canvis més
radicals que la majoria de persones afrontem venen
després d'una crisi o al començar una nova dècada, fruit
de replantejar-nos la nostra vida.

Així que a les portes dels 30 anys, quan a l'anar a
encendre un cigarro vaig adonar-me que l'anterior que
m'havia fumat encara no havia deixat de fumejar en el
cendrer, vaig decidir que no era una bona idea continuar
més temps amb aquell estil de vida. El meu propòsit a
partir dels 30 seria ambiciós: zero tabac, exercici físic
regular i menjar porqueries només en certes reunions
socials o per donar-me algun capritx de tant en tant.

En el cas de l'esport córrer era la millor opció: era barat,
fàcil, i ho podia fer sol i a qualsevol hora.

Així que em vaig comprar unes sabatilles Kalenji model
"No t'hi fixis" i vaig sortir a córrer per primer cop. Que
em plantegés córrer 30 minuts i que als 15 pràcticament
ja no pogués respirar ni mantindre'm dret per tornar a
casa caminant no em va desanimar i vaig continuar
sortint i millorant dia rere dia.

Aviat vaig comprovar que el córrer no només em feia
sentir millor físicament, sinó que també m'aportava pau i
em feia sentir millor mentalment. M'hi vaig enganxar i
des de llavors el córrer, tot i que amb alguns descansos i
no sempre amb la mateixa intensitat, sempre ha estat
present a la meva vida. Al llarg d'aquests 14 anys he fet
servir el córrer no només per entrenar sinó també per
oblidar-me de la feina en els dies més estressants,
perquè alguns moments difícils ho fossin una mica
menys, però també per celebrar moments d'alegria o pel
simple fet de connectar amb la natura o amb mi mateix.

I com és que vaig acabar matinant els dissabtes per
venir a córrer amb el grup dels Mossenaires? El Jordi Mas
em va parlar d'aquest grup i veient com havia augmentat
la seva motivació des que feia els entrenaments vaig
decidir provar-ho jo també.

Sempre havia corregut sol i potser per idees
preconcebudes imaginava la gent en aquests tipus de
grups pendents del crono en tot moment, picant-se entre
ells a la més mínima i discutint de qui havia fet la carrera
més llarga o el millor temps. Bé, no em sento identificat
amb aquest concepte del running però estava disposat a
fer-ho aquell dissabte, un dia és un dia. Va ser una
sorpresa per mi veure com el comportament del grup no
tenia res a veure amb el que havia imaginat, hi havia
gent amb nivells diferents però no percebia
competitivitat en cap moment, paràvem per esperar als
últims vàries vegades i els que estaven en millor forma
fins i tot els anaven a buscar en lloc d'aprofitar el
descans per discutir qui s'havia apuntat a més curses
aquell any. A més, el fet que es rememoressin els antics
membres del grup llegint el seu nom em va semblar
també un acte de respecte molt maco, tot plegat feia que
es respirés un ambient de cordialitat i solidaritat que em
va agradar molt. Això combinat amb la calidesa i
lideratge natural del Pep i l'admiració que vaig sentir al
enterar-me de la llarga història d'aquest grup em va fer
decidir repetir.

Bé, ara ja sabeu una mica més de mi i haig de dir que si
algú de vosaltres estava prou interessat en mi per a
llegir tot aquest totxo fins aquí es mereix tot el meu
respecte i potser també que el convidi a una birreta si es
presenta l'ocasió.

Que tingueu una feliç entrada de 2020 i espero que
continuem gaudint de molts quilòmetres junts!!

Jordi