ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

[Pep Moliner]

Avui m'he apuntat

[massa]

Pep quina hora de sortida t'han donat???????????.

Jo enguany no hi aniré,ja que suposo que encara estaré trinxat de l'UTMB,però de ben segur que pujaré a coll formic a despedir-vos i baixaré a Aiguafreda per veureu's passar.
_________________
Salut i república

[Pep Moliner]

Bon dia massa; m'han donat a les 17h 58' i em queda tot l'agost i part del setembre per patir. Aiii, que patirem !!

[massa]

Res de patir Pep,gaudir,és el que faràs i un munt.
_________________
Salut i república

[Bertureta]

Jo també estic apuntat a la Matagalls-Montserrat. Estic amb moltes ganes d'entrenar tot aquest mes d'agost, sobretot per poder-la fer amb el Jordi Viñeta que no se la perd cap any i amb el Pep si es que es veu amb cor de fer-la amb nosaltres. M'han donat l'hora de sortida a les 17:54.

[Pep Moliner]

Estic també amb ganes de fer-la: i aquest cap de setmana he vist amb la facilitat que afronteu les pujades tant tu, Albert, com en Jordi i i segur que no us puc seguir amb garanties. Sortiré uns minutets després i farem el que podrem, i no patiu per mi que tard o d'hora faré allò que tan m'agrada: posar-me de panxa amunt mirant el cel a la plaça de Montserrat, almenys aquesta és la idea.

[Pep Moliner]

Avui baixarem amb l'Albert a buscar la documentació a Barcelona i a començar a patir nervis.
He llegit que ja han tancat fa dies les inscripcions per haver tocat sostre, al voltant de tres mil caminaires. Ostres !!
Segurament portaré càmera, donat que m'he adonat que tot i haver-hi anat altres vegades, no tinc registrades imatges. Vol dir, que més càrrega

[Agustinjr]

VINGA QUE COMENÇA LA COMPTE ENRRERA i esteu mès que preparats per veure a la nostre veina Montserrat.

AGustinjr

[mirabet]

Us espero al Collet del Queixal com cada any, Control nº 7

[Pep Moliner]

Estic pensat en dur la càmera, Mirabet, ja que no tinc registres gràfics de les altres marxes que vaig fer i fer-te una bona fotografia quan passi. La meva intenció és de fer entre catorze a quinze hores, vol dir que no se a quina hora passaré; diguem que tard o d'hora.

Ahir vaig anar amb la família a fer la darrera part de la Matagalls: ostres Pedrin, com pugen els tres quarts; vaig fer unes quantes fotografies.


Gràcies a tots pels ànims. Pensarem amb vosaltres.

[Javi Lopez]

Molta sort a Pep i compañia! Quina enveja sana en poder participar en probes tan maques.Espero en un futur gaudir-ne amb vosaltres.Esperem les vostres croniques.

Sort i molts anims!

[Agustinjr]

MOLTA SORT A TOTS els que hi participeu. Tu Pep ja saps que estàs ben preparat. Tu per llum que no hi falti, porta sabatilles que a tu t´anirà mijor i cuidado si portes bastons a la baixada de no caure... Jo donanti consells i no la he fet mai ¡pero bueno jo t´animo! En Massa tambe es un bon trepixaire de muntanya i ell si que et donarà mols bons consells.

Agustinjr

[Pau]

Molta sort pep en la MM, t'anirà mes que bé!!
_________________
el cel de nit de NZ

[massa]

Molta sort a tots els que hi aneu,Pep,bertureta,Carles Salmeron,Jordi,segurament us vindré a despedir a collformic i us veuré passar per Aiguafreda.
_________________
Salut i república

[Pep Moliner]

No m'arriba el coll a la camisa. Ahir mentre entrenava amb en José Carlos, Folch i Marcel, em vaig creuar amb dos amics del Natació, el mossenaire Ernesto, i l'altre , que ara no recordo el nom, duia la samarreta d'enguany de la Matagalls i em va entrar cangueli... uff. Diu "jo la l'he fet !!" i ens vem acomiadar fins dissabte. Estava pensant en dur la mossenaire, de samarreta.

I gràcies Mari Pau i Massaguer. Espero poder fer una croniqueta.
També sort per Madeira amb el teu nou repte, que de tot te'n surts. Fins aviat.

[mirabet]

Hola Pep i Companyia.

Si no vaig errat passaràs per el meu control ( dic meu perquè ja fa 16 anys que hi soc) entre les 5 i les 7 del matí.
Si tens el més mínim problema, faré tot el possible per ajudar-te a acabar la prova.

Ja molta gent que la fa i arriba, sense portar una preparació adequada, o sé ve; a molts d'ells el hi faig massatge o els curo les ferides de "Guerra".

Us desitjo una bona Matagalls; (PRINGAPOLLOS) en Castellà.

Salud i km per les muntanyes.

[socanna]

Que tingueu una bona marxa, que guai!!! A veure si l'any que ve puc tornar a participar. Ja ens explicareu!!

[massa]

Us passo l'album de fotos que us vaig fer:

http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/MatagallsMontserrat08#5248870352965045714
_________________
Salut i república

[Pep Moliner]

Ja som a la SORTIDA: Després de molts anys de no gosar provar les llargues distàncies per una manca de confiança personal, aquest cop si la temptació era molt gran, quan un parell de bons amics sabia que la feien, en Viñeta i l'Ureta (poso cognoms, per no confondre). El dia que ve l'Oliveró a Torre Mossèn Homs a entrenar amb nosaltres, ens alerta que estaven donant hores de sortida i que la cosa s'aprima i ens apuntem gairebé l'un darrera l'altre i podem sortir a pocs minuts de diferéncia. Bé de fet jo sortia el darrer de tots ells i m'esperen per anar junts amb un bon amic de'n Viñeta, en Ramon. La seva muller i un dels seus fills ens acompanyen amb el seu cotxe fins el punt de sortida. Durant la marxa em sorpen que té tants fills com en Viñeta: grans families feliçment nombroses.
Arribats amb força temps esperem pacientment que s'apropi l'hora de la sortida, prop de les sis de la tarda, i faig unes quantes fotografies i veig els amics Ernesto i Xavi que estaven esperant també, que sortien molt després que nosaltres i em superen més tard. Vaig anar força estona amb en Xavi i en Serra, i van aconseguir fer-m'ho passar molt bé i els hi ho agraeixo, amb bones corverses. Això si, en Xavi anava sobrat tot i una mal al genoll, però que li permetia amb cura anar més sobrat que jo. Destaco que m'explica que cada any ell mateix organitza pels seus amics una trobada per anar a córrer una cursa diferent a França i que estan d'allò més que satisfets. A més la muntanya li va molt bé, prova d'això que fa la cursa de la cuita del sol amb garanties.
Més endavant em trobo en Salva Pou que minuts abansfeia fotografies a tort i a dret i que ara ens saludem, i que de fa anys que ens coneixem i ens relacionem atlèticament i porta una exitosa web de www.atletisme.cat.

Com anècdota de'n Serra, és que li dic "recordes aquell lot que portaves de piles grosses, la mar de llarg". Doncs bé. El dúia i va decidir que li donaria el retiro per què, ara si: s'havia espatllat. Quantes caminades no deu haver fet. Jo sembla que l'arreglaria. Jo dúia el meu frontal de cinc euros que em va procurar l'Agus i que va anar fantàstic. Per cert, que alguna vegada que em posava davant la boira no em deixava veure el camí que tenia que seguir, i tornava a la reraguarda.

També, l'Eva que sorpreng, que molts diumenges la trobo organitzant curses i moltes vegades sobre patins fa el recorregut de les curses. La recordo especialment quan la veig a Sevilla a la marató.

A Aiguafreda estava en Massaguer i l'Esteve, fent-nos fotografies a tots els seus amics i animant i una mica més enllà en Salvador i la seva muller.

Salvador Trujillo un gran matagallero; una vegada la seva muller va fer un bon troç també.

A la nit a qui conec i si no em distrec vaig retratant, com en Mirabet, el millor coneixedor d'aquests entorns de Sant Llorenç i que sempre que anem amb ell ens dona tots els noms de qualsevol racó d'aquestes contrades. Està al control set de fa una colla d'anys, com aquell que diu a casa seva.

Un cop arribat a Vacarisses i amb l'esquena que em fa la guitza de tant traqueteix, decideixo deixar el meu company de caminada, en Serra, tot preveient que a la pujada dels tres quarts podia pendre mal, si gosava segui'l i crec que gran decisió, donat que és una pujada intensa i amb uns graons cap el final, que no saps si et quedaran energies. Arribo a la plaça de Montserrat i molt content de segellar l'onzè i definitiu control i em prenc unes llimonades boníssimes i menjo un parell de tastets d'entrepans molt bons, i el té que durant la nit he anat bebent, ja que procuro no fer barreges, tot i que hi havien brous, sucs i un munt de delicatessens. Recordo que cada avituallament em porta records d'altres vegades, com son la poma de Sant Llorenç Savall, els donuts de Matadepera i el iogurt de Vacarisses. Aquest no me'l prenc, ja que penso que podria revoltar-me l'estòmac. Això si; de te's en vaig veure una bona quantitat i d'entrenpans vegetals, sempre que n'hi havien era la meva elecció, a part d'un parell de galetes.

El trofeig, un metall bonic amb l'anagrama de la Matagalls d'enguany.

L'Albert Ureta va ser prudent i va preferir anar pel seu compte i de fet vam quedar molt aprop l'un de l'altre, tot i que a les pujades jo vaig força lent, els tresquarts vaig invertir més d'una hora i segons comentava a l'arribada ell hi va invertir no més de quaranta minuts.
Bé, molt content i agraït per tot plegat i per finalitzar vam baixar tots tres amb el cremallera on ens venia a recollir l'Eva, la muller de'n Jordi amb una filla preciosa.

Un bon record de tot plegat

Les fotografies que jo vaig fer (n'hi ha tres de'n Salva);

Les de'n Salva Pou
Les de'n Josep Massaguer,

LLISTA D'ARRIBATS

[Pep Moliner]

[Bertureta]

Fantàstica Matagalls-Montserrat. Vaig poder completar el recorregut en 15 hores 50 minuts. Sortida de Coll Formic a les 17:54 en un ambient estraordinari. Sortim junts un equip de 5 fins Aiguafreda fent tota la baixada corrents. En aquesta baixada tenim l'alegria de trobar-nos amb la Marta Oliveró, que havia sortit abans, amb qui ens fem unes fotografies. Després de passar Aiguafreda, es va fent de nit i ens posem els frontals. Primers avituallaments per agafar força i primers controls. Hi ha molta boira i amb els frontals i el vapor d'aigua, enlluerna molt i veiem poc, però un darrera l'altre anem fent camí. Senders, pujades, grimpades, baixades molt tècniques, fins una baixada brutal que ens deixa a Sant LLorenç Savall, on molts abandonen. Tot el poble des dels petits fins els més grans estan desperts, per aplaudir i animar als caminants. Són les dues de la matinada. És emocionant.
Fa hores que ja no corro, només camino depressa, perquè a les baixades em comença a fer mal la cama esquerra. A la sortida de Sant Llorenç m'enganxo a dos amics de Pallejà, el Jordi i el Marc, que a partir d'ara farem el camí junts. Caminen depressa, s'ajuden amb els bastons, i sobretot saben el camí de memoria. Fantàstic perquè a partir d'ara ja no necessito estar atent als senyals del camí. Passem la riera de Les Arenes i enfilem de seguida una pujada fortissima i sostinguda que ens porta a la Castellassa i al Coll de Grua. Fem tota la pujada amb pluja. Anem en fila molta gent, en silenci, atents a no relliscar amb les pedres. Ja sóm al Coll de Grua amb l'avituallament tradicional dels donuts, molt bons per reposar forces. Sóm a Matadepera, per els de Terrassa, sóm al nostre terreny d'entrenament. Carretera de Talamanca,les Pedritxes i la Casa Nova de l'Obac. Els meus amics de Pallejà canvien la roba i els mitjons. Fa molta humitat i anem tots empapats de suor. Després baixem a la Carretera de Rellinars on comença una baixada llarga i tècnica fins l'avituallament de Vacarisses. Baixo molt a poc a poc, a les baixades pateix la meva cama. Al control atrapo als meus amics. Molt bó l'avituallament de Vacarisses, tenim de tot. Ja tenim Montserrat molt aprop. A partir de Vacarisses molt asfalt, massa asfalt. Aprofito per demanar a l'amic Francesc Sanahuja, per si es pot canviar el recorregut a partir d'aquest punt per anar per camins. Penso que es possible.
Arribem a Monistrol, ja fa temps que es de dia, però no ha sortit el sol perquè està ennuvolat. Ens avisen que la font de Monistrol és l'últim punt d'aigua fins Montserrat. Passem Monistrol i ens enfilem fins l'últim control just on comença el cami dels tres quarts. Es l'última prova dura de la caminada. Després de 80 Km d'aventura ens trobem tots tres molt forts i pugem depressa fins arribar als esglaons i després la cova. Hem fet el camí de tres quarts en només 40 minuts fins Montserrat i el total de la Travessa en 15 hores 50 minuts. A l'arribada trobo al Pep que ha fet 15 hores 20 minuts i al Jordi en 14 hores 15 minuts. Avituallament de recuperació, baixem amb el cremallera i cap a Terrassa molt contents.
Felicito al Francesc Sanahuja per la bona organització d'aquesta travessa a la que penso tornar.
Fins aviat

Albert Ureta

[Pep Moliner]

Primer felicitar-te; quan a la baixada ja no venies amb nosaltres vaig pensar que el genoll no volia deixar-te acabar. També em vaig adonar que tampoc podia anar al ritme de'n Jordi i en Ramon i a estones amb en Serra i estones sol, vaig acabar molt satisfer, i encara la meva satisfacció va ser majúscula quan et vaig veure. Té molt mèrit que et vas saber regular i acabar per sobre de la mitja i amb un estat de forma genial.

[mirabet]

Felicitats a tots els participants de la Matagalls-Montserrat, moltes més els que la han acabat.

Pep, fa molta il·lusió però també enveja sana, llegir les vostres cròniques de la gran aventura.

Fer més de 80 km. no es fàcil per ningú, si es fosc dificultat afegida, el sols fet de tenir el coratge de presentar-si ja mereix el meu reconeixement.

Per la meva part, ja que no tinc C...... de fer-la, ajudo en el que puc fet de control i passat dades via radio per la xarxa de REMER (Emergències de Radio de Protecció Civil).

Dins el que cap, entenc que en qualsevol acte sigui cultural o esportiu, te una gran part de culpa que es produeixi, no sols l'organitzador, si no des de el director del esdeveniment fins el que quan acabat tot escombra el carrer, tothom compta i tothom es importat, corrent, organitzant, col·laborant o animant.

Gracies per participar

[socanna]

Felicitats a tots!!!!! Quins records.....

[salvadortn]

Molt be Pep, a Aiguafreda ja te estàvem esperant, et vaig veure molt relaxat i sense preses, càmera en ma i gaudint del ambient.
Si amb la PACHORRA que portaves fas fer aquest temps, no vull pensar si ho portesis com objectiu de la temporada.
Crec que una cursa tan llarga i dura , es la millor manera de fer-la, dons quant vas a saco no d’enteres de res no et dona temps a gaudir del ambient i de la gent.
Abans que tu varen pasar dos companys meus de caminades i maratons un va fer 9h 44’’ i l’altre 10h 14, però no van fer com tu que et vas aturar a fer fotos i la xerradeta quans en varen trobar, ells anàvem a SACO i corren.
Ara fa tres anys que no la faig, però si algun dia la puc tornar a fer, triaré la versió caminar, xerrar, fotografia i sobre tot gaudir i refleccionar el que estàs fen.
Quant estàs molt de temps amb una lesió important, es quant valores el que has fet o simplement el poger sortir a corra cada dia, i de tan en tan pujar al trunco AIXO NO TE PREU .

Bona feina, salutacions