ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

[Agustinjr]

quins vells records eih Pep!! tornar�s algun dia als 100km?

salutacions

AGustinjr

[Pep Moliner]

Penso que s�, encara que li tinc molt respecte a les llargues dist�ncies.

[Pep Moliner]

Si us dic que estic una mica nervi�s, creieu-me: �s cert.

[socanna]

Pep, que valent que ets!!! T� ja tens una llaaarrrgggaaa experi�ncia amb aquestes distancies, per� v�s en compte i escolta el teu cos. Vindr� a donar-vos �nims al mat�, i a la tarada a c�rrer els 5 km ( que rid�cul, oi?). Molta sort i descansa aquesta nit!!!

[Pep Moliner]

Moltes gr�cies i pels consells. Espero poder-te animar tamb�.. Fins dem�.

[lluis]

Enhorabona campi�, ets un aut�ntic makinorris pep ens veiem dissabte a Moss�n Homs

[Pau]

pep, la meva mes gan admiraci� ! fer 250 voltes a la pista es de makinorris i ben makinorris com diu en Lluis!
_________________
el cel de nit de NZ

[Pep Moliner]

Aquest repte de tornar a fer 100 quil�metres per una pista d'atletisme
homologada, i a m�s a casa Terrassa, se'm va passar pel cap mentre feia
la Matagalls-Montserrat 2008. Penso que �s m�s f�cil que enfrontar-se als
mals camins, a la son, al fet de perdre's i per acabar-ho d'adobar quan arribes
a Monistrol encara et resta pujar pel cam� dels tres quarts, amb uns graons
irregulars. Despr�s un cop all� tornar a casa.
Era la cinquena vegada que anava a les pistes ganes d'arribar fins al final.
Observo com cada cop que la gent habitual, que m'envolta. s'esvalota, per�
tampoc gaire, quan els dic les meves intencions. Una setmana abans havia
provat com quedava f�sicament despr�s de fer uns seixanta quil�metres en
dos dies i francament, va ser molt positiu. Aix� em deia que per qu� no ?.
A m�s son unes pistes que sempre he estimat, tot i que ara ja he deixat
d'anar-hi amb la regularitat que ho feia.
A les quatre de la matinada sense voler-ho els ulls em fan observar els d�gits
dels rellotge, per no dormir-me, i sense sacsejar-me massa em prenc una
bona dutxa i faig un bon esmorzar que el dia abans m'havia posat apunt la
meva estimada Marisol, qu� viu i suporta la meva il�lusi� per l'esport. Em
connecto una mica a internet per saber les noticies del dia i mirar els meus
correus electr�nics per saber si hi ha cap novetat. D'una manera meticulosa
i, com feia fa anys, comen�o a embolicar dit per dit dels peus amb esparadrap,
aix� com les zones susceptibles de crear butllofes, tamb� a zones del pit,
etc. poso vaselina a altres llocs que alguna vegada m'han fet patir. Quan
s'apropen les sis busco agafo la matela , amb rodes, per qu� alguna vegada
tamb� he patit sobretot despr�s de traslladar el material i tot all� que solen
donar. Camino sense preses pel meu barri, Can Palet, i quan veig que les
pistes ja estan il�luminades i al p�rquing hi arriba un cotxe amb matr�cula
francesa, d'on surten dues ombres que eren els meus admirats Henry Girault
i Guy Long, personatges trets d'un llibre d'aventures. L'un record Guiness
en quan a quantitat amb cinc-centes seixanta nou proves finalitzades i l'altre
amb dues centes seixanta vuit , les de'n Guy. L'Henry venia a fer el cent i
en Guy el cinquanta. Crec que l'Henry em recorda lleument i de fet va ser
de qui primer vaig veure la possibilitat de fer algun cent a la meva vida. Vaig
pensar: si aquest bon home b� de Fran�a nom�s donar voltes a les meves
pistes, jo que les tinc tan a l'abast: per qu� no? Hores d'ara nom�s n'he fet
cinc aqu� i disset amb total de cent, i n'estic cofoi.
Arribem i veig als que serien els meus companys de ruta, entre preocupats
i il�lusionats per comen�ar, prop de les pistes. Nom�s queda mitja hora, i
ning� escalfa: es clar. Arriba el controlador, l'Andreu Ballb�, que escampa
les seves catifes i est� parlant amb en David Otero, m'hi apropo els ofereixo
la ma i continuo fins una zona habilitada a l'efecte per encabir les nostres
pertinences i per aixoplugar-les. Per sort gr�cies, donat que m�s tard un
ruixats ens deixarien prou xops, almenys les nostres pertinences quedaran
protegides de l'aigua. Faig unes fotografies i quasi espressament quedo
endarrerit per no anar al ritme fort dels meus companys, donat que em conec,
tot i que miro la dist�ncia i la vaig mantenint volta a volta. Entre nosaltres
una noia, amb un estil impecable, la Cristina, i un aspecte juvenil que em
fa pensar que aquell ritme li passaria factura, i res m�s lluny. Durant tota la
prova tenia un aquest estil for�a bonic i estable i no li vaig observar s�mptoma
de cap defalliment. Em deixo guiar per les meves sensacions i noto que no
em canso gens i que passen els quil�metres com si res. Porto el meu aparell
de mp3 o porto temes que m'agraden dels Gossos, el Pets, la Darma, Gerard
Quintana, algun �xit, tamb� com Carros de Foc i en un cert moment una
coral amb l'himne de Catalunya. Tot aix� em fa anar a ritme i ven acompanyat.
De tant en tant i pasades les nou del mati comencen a venir coneguts; penso
que alguns pensant que f�iem una bona bogeria i d'altres amb certa admiraci�.
Penso que a d'altres pa�sos �s una prova ja consolidada i aqu� n'anem
aprenent. Qui va dur la prova a l'estat espanyol va ser el c�ntabre Soto Rojas
i a Terrassa en Jordi Mangot, tot i que ara l'associaci� Mitja Marat� de
Terrassa en �s l'organitzadora i crec que li est� agafant afecte a la prova,
tot i con�ixer les retic�ncies que tenien a aquestes esdeveniment. Entre ells
el sots president va ser amb qui primer em vaig apropar a l'�nic club que
practicava fons "Fondistes de Terrassa", en Mota, president d'aquest club
fons a la d�cada dels nouranta, al qual vaig pert�nyer. L'actual president de
l'Associaci� Mitja Marat�, l'Otero, va ser el meu primer company m�s seri�s
que vaig tenir quan comen�ava: Pep Mota i David Otero van ser importants.
Sento agra�ment per ser els primers, despr�s n'han vingut un bon grapat de
molt importants als quals m'hi sento molt agra�t, com als entrenaments
mossenaires i tots els seus integrants.
El meu cap es distreia moltes vegades amb els meus companys de prova
com el mateix Xavi Larruy, que ten�em molts quil�metres per animar-nos
m�tuament; com an�cdota comptaven les vegades que ens atur�vem a fer
pipi (amb perd�). M'anava guanyant: quan vam encetar les converses an�vem
distanciats em duia moltes voltes; per� a en Xavi, per uns senyals a la cama
de tant en tant, feia alguna parapeta i pass�vem alguna volta separats, per�
un bon grapat de quil�metres van ser fets en com�. Va ser bonic.
Entre els terrassencs, tenia dos coneguts: l'un en Jordi Font que feia la prova
a l'estil de la marxa per� que malauradament es va retirar i l'altre en Juan
Manuel Mu�oz que debutava en la dist�ncia i la va finalitzar amb un molt
bon estat. Enhorabona ! i ara ja ets un corredor de cent, i amb una marca
sub-10
Cada volta veia a la Nuria pel carril dos, que ho fa per no interrope, per la
qual cosa feia m�s dist�ncia i que ja sap que no podr� acabar. �s un corredora
excepcional i amb un esperit de sacrifi fora del com�. A m�s porta el club
de 100 com si fos un fill.
El meu pensament estava, tamb�, a l'espera de veure a comen�ar les curses
que es farien a partir de les quatre; amb aquestes arribaven m�s gent que
ens animava i impagable la pres�ncia als trets finals de la prova com; Martin
Molina que estava a primera hora del mat� fent fotografies que no l'hi van
sortir, per tanta foscor. Marisol, A.Cos, C.Ballesteros, Pedrero,Vicen� Sol�,
la Marta Oliver�, Bernat, Montse, Arnau, Olivia, Jos� Carlos, Enoc, Joaquin
Izquierdo, Folch, Pili, Dani, Julia, Ortega, Esteban, V.Gonzalez, Mari� i Lluis,
Casimir, 6q i Laura, Issaac, Tito, Lluis i fill, Manel i Ayala, Climent, David,
Mangot, Asin, Marinelo, S.Aragon�s, J.Exp�sito, Juan Jos� (mi primo),
M.Otero, Dolors Vil�. B� si em deixo alg�, que m'ho faci notar, donat que
segur que ser� aix� i em sabr� greu i segur que va ser important.
El fill del Mari�, en Lluis, almenys va fer tres quil�metres al meu costat.
Alguna volta amb l'A.Cos, Mari�, Manel, Folch
L'Eva Fontecha, que estava treballant amb el xip, era de les m�s sorolloses
a l'hora d'animar i de fet ho aconseguia. Gr�cies.
Durant la prova observava un dels meu �dols que anava fent gestes d'anar
enfonsat, en Paris: per� que se li havia posat al cap acabar com aixi va fer.
Ell ja sabia que aquell no seria un bon dia molt abans de comen�ar: tot i aix�
va arriscar i va acabar patint un munt.
De vegades a alg� li dono l'exemple de que quan es veu un corredor a la
pista pensi que si hagu�s anat en linea recta, quan va pel quil�metre 85 est�
a Malgrat de Mar si ha sortit de Terrassa i pots imaginar lo cansat que va.
El que passa que des de fora sembla que puguis anar m�s r�pid i en canvi
vas contemplant la possibiliat de deixar-ho i tens una lluita interna. Ja sobre
el 95 estariem donant voltes per Lloret i encara ens en quedarien cinc. Aix�
de vegades s'ha de veure. Entenc que son s�mils m�s gr�fics que el fet de
que cada volta sembli f�cil per un corredors descansats que s'ho puguin
mirar des de l'exterior. Per exemple; vaig sentir qui deia quan ni tan sols
estava a mitat "vinga apreta" o "ei, que arribar�s l'�ltim". Els que estem
acostumats, no ens afecta, encara que entenem que l'aspecte que donem
�s d'anar molt abatuts i segur que en tenim motius.
Segur que pel cap em van passar mil coses, per� tampoc es tracta de dirles
totes. Poso la classificaci�, amb els temps de passada que ens van
facilitar.






En quan a obsequis, va estar molt b�. Molts detalls com: ulleres de sol, cava
de marca de l'organitzaci�, runyonera, samarreta de cot� amb inscripci�,
motxilla travessera, copeta menuda bonica, i sembla que res m�s.
Tamb� mencionar als voluntaris que ens ajuden molt. Recordo en especial
un home que atenia les meves necessitats d'hidrataci�.
Gr�cies a tots i ara a pensar en un altre.





Amb en Xavi Larruy, van fer un bon t�ndem




Ja voltavem els nouranta quil�metres: com de Terrassa a Malgrat




Saludant a tothom





Molta estona vas sol

[Pep Moliner]

Fotografies de l'Eva FONTECHA


http://picasaweb.google.es/efontecha3/081018100I50KmsEnPistaTerrassa

MOLTES GR�CIES EVA i pels �nims !!!!!!

[raimon]

Moltes felicitats Pep per haver aconseguit acabar el teu repte!
Jo encara el tinc pendent aquest.
_________________
Ramon

[Pep Moliner]

Gr�cies Ramon;

Si el tens pendent vol dir que algun dia el far�s, que voler �s poder.., ja anirem parlant de com fer-ho.

[Xam]

Pep,

Una vegada ja em vas dir que aix� no era d'admirar... per� t'he dir que aquesta vegada et vas equivocar. Tot all� excepcinal �s admirable i el que vau fer els particpants als 100 Kms. �s excepcional.


Felicitats!!!

[Javi Lopez]

Pep, la meva mes sincera felicitacio i admiracio per la teva gesta als 100 kms de Terrassa.No sabia que corries, fins que el Diumenge algu em va dir que sorties a cremar el tartan de les pistes de Can Jofresa, que son la meva segona casa.Em vaig sorprendre i em vaig quedar amb les ganes de pasar-me, ni que fos una estoneta a animar-te a tu i als demes campions i campiones.Feia dies que no passaba pel foro i no sabia que sorties al 100.La cronica molt maca i relata perfectamente aquest tipus de cursa en la que jo no tinc cap tipus d`experiencia.Esta clar que d`aqui uns anys fare algun 100 i sera cuan m`enrecordi de la gesta de gent como tu, pioners aqui a la ciutat, d`aquesta modalitat tan dura.Segur que d`aqui uns anys necesitare dels teus consells Pep.

En resum, la meva enhorabona a Pep i a tots els que vareu sorit a Can Jofresa.

Atentament

Javi Lopez

[Pep Moliner]

Xam, de cara a tu que est�s comen�ant entres en un mon apassionant i tindr�s tristeses i alegries. Quan vaig creuar l'arribada va ser d'alegria. Espero que ara que portes poc m�s d'un any tot et vagi sobre rodes o millor dir: sobre espardenyes.

Javi, ets un corredor r�pid i has demostrat en diferents dist�ncies. Quan tens experi�ncia en marat�, nom�s cal adequar-ho a passar m�s estona i si Henry Guiraultn'ha fet tantes (569), o en Guy Long (268) per qu� no tu que a m�s ets tan jove?. Espero poder-te ajudar quan sigui el moment.

[socanna]

Pep la m�s sincera felicitaci� i admiraci�!!!! Quina sort que tinc de tenir amics com t�!!!
Com et va la recuperaci�?
Ens veiem a Mossen Homs dissabte.

[Pep Moliner]

Dissabte a la tarda estava dolorit, diumenge ja vam caminar for�a, dilluns caminar, dimarts igual. Avui ja estic mirant de programar-me per fer coses atl�tiques. Avui ja baixar� a fer alg�n parc al vespre.

Va ser molt bonic tenir-te aprop tanta estona i les voltes que vas venir. Molt content.

Per cert, tinc una fotografia que em va donar en Ramon Canals que van fer a Puig Reig, que encara no t'he fet arribar que dissabte portar� a la trobada mossenaire.

[Jordi Set�]

FELICITATS!!!!
Francament admirable, no s� per on comen�ar.... la dist�ncia, les hores a la pista, els temps de pas que vas fer (que ja m'agradaria fer en les dist�ncies convencionals). Tot �s una aut�ntica passada!!!
Aix� �s de makinorri, per� un makinorri una mica sonat.

[Pep Moliner]

Gr�cies Jordi; ja veus que si jo puc fer de cent... tu amb una marat�: ..... i tant que si.

Ep ! avui, estar� pel parc: aix� que ara est� plovent, a veure si ens veiem.

[Pep Moliner]

del DIARI DE TERRASSA

[Agustinjr]

Mira que me heu vaig imaginar, Ja veur�s com el Pep la fa. Per moltes felicitats i aix� vol dir que has trencat un altre vegada la por aquella que portaves de no saber si acabaries una altre prova , ja que sino recordo malament l �ltim any que vas fer vas tenir un susto pero veig que un altre vegada tornas a ser el millor MOSSENCENT

salutacions Pep

Agustinjr

[Pep Moliner]

De mossenaires que han fet el 100 de pista hi ha Dani Cobo (8h23'), Antonio Zarco(8h38'), Pep (9h27) Jordi Mangot (11h08),

Dani Cobo t� el r�cord de tots els temps a la ciutat.

Tenim dues mossenaires al 50, Anna Cos (4h28)., Marta Oliver�(4h53)

Gr�cies Agus; a veure quan ens veiem


Qui ser� el proper mossenaire a fer el 100 de pista ??