ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

http://www.mitjaterrassa.com/

Com ve sent habitual ja en mi: el meu repte personal. Fins dimecres donen per apuntar-se al munt de proves.
Ara per mi, per exelï¿½lï¿½ncia son els 100 quilï¿½metres que farï¿½ en pista per vuitena vegada i totalitzarï¿½ si aconsegueixo culminar-la la meva 21 prova de 100. Perï¿½ no diguis "blat fins que el tinguis al sac i ben lligat".

A veure si ens veiem en algun moment per les pistes d'atletisme Municipals de Can Jofresa

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

AQUET ANY HO FARï¿½S A LO GRAN !!!!!!! Wink

Toni Rubio · Publicat: Ds Oct 15, 2011 4:40 pm Assumpte:

Segur que ho fas... MOLTISSIMS ANIMS !!!

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Anims!!!!!!

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Fracï¿½s als 100 qm. d'en Pep

Ja se que ï¿½s un tï¿½tol molt dur, perï¿½ quan surts d'un lloc per arribar a un altre i no hi arribes: es pot dir que amb allï¿½: has fracassat. Ho pots decorar amb boniques paraules i tot el que vulguis; perï¿½ no has arribat. Que hi has estat prop: perï¿½ no has arribat.

Vull fer un escrit rï¿½pid i no se si me'n sortirï¿½. Primer agrair a tots i a cadascï¿½ dels que mï¿½tuament ens animem i que sense aquesta famï¿½lia que entre tots hem creat, ens ajuda a viure un xic millor. I ï¿½s que cï¿½rrer ï¿½s mitja vida per tot el que comporta. Els que em coneixen, saben mï¿½s o menys com soc i saben la meva bona intencionalitat en tot el que faig i estic segur com molts estan tristos i a ells vull animar-los.

Nomï¿½s ï¿½s cï¿½rrer i hi ha moltes oportunitats de fer-ho: a la muntanya, a instalï¿½lacions esportives, per pobles i ciutats i en el cas del 100 de pista ï¿½s una lluita amb un mateix, el poder mental i la lluita amb la contrarietat i el cansament.

Com m'hi presento? :
- L'aspecte mental tampoc el duia massa resolt; el meu entorn mï¿½s immediat no volen que corri distï¿½ncies llargues i aixï¿½ m'influeix.
- La part laboral negativa des de fa un any, em fa cï¿½rrer un xic desanimat: no trobar el camï¿½ d'encarrilar la feina m'amoï¿½na i ho portes en tot moment.
I com a positiu;
- Saber que els amics esportius estan en la seva majoria contents amb els projectes engegats com ï¿½Entrenaments en grup a Torre Mossï¿½n Homsï¿½ i ï¿½Arec Terrassaï¿½ dona forï¿½a. Ser reconegut a entorns com a referent, encara que intento no creure-m'ho. A base de que t'ho diguin, t'omple de responsabilitat.
- Que fï¿½sicament estic fort, ho sï¿½ i per aquï¿½ ï¿½s possible haver afrontat una prova molt dura amb un excï¿½s d'optimisme.

Les xarxes socials, que les trobo la revoluciï¿½ dels darrers anys i que estan canviant a la societat molt mï¿½s del que imaginem , tambï¿½ amb la nostra aficiï¿½ de cï¿½rrer ho estï¿½ fent. Facilita estar prop de persones que si no fos per aquest fenï¿½nem social, ni coneixerem i reps pluja de bones vibracions per part dels que practiquem aquest esport..
Per algunes persones et sents referent, per altres un fet noticiable, per la majoria un mï¿½s.

Doncs bï¿½; tornant a la pista. Vaig comenï¿½ar amb la idea d'anar sol, sense enredar-me i vaig tornar a embolicar-me amb ritmes que no deurien ser els meus i no me'n vaig adonar fins que un conjunt de males sensacions com: no poder cï¿½rrer, marejos, no poder veure lï¿½quids, no poder ingerir aliments i encara que la lluita era interior i la meta no era lluny, em van mirar la pressiï¿½ i estava a 7 d'alta i 4 de baixa: va ser definitiu per una de les millors decisions que podia prendre: la retirada. Vaig perdre cinc quilos, un 7% del meu pes i tampoc era normal.

La primera retirada des de que practico aquest tipus de proves i sempre m'havia preguntat que sentiria. Doncs una sensaciï¿½ desconeguda i un munt de preguntes. Perï¿½ bï¿½: si trobo la soluciï¿½ a la baixada de tensiï¿½ ho tornarem a provar; si no haurï¿½ estat l'ï¿½ltima vegada.

Grï¿½cies a tots i cadascï¿½ i desmitificant la importï¿½ncia, tan sols dir que avui estic perfecte, tot i la decepciï¿½.

la fotografia que fa Pep Mota al sortida amb primer terme en Javier Lozano, que a mï¿½s va vï¿½ncer

En aquesta fotografia d'en Sebastian Chamorro, Davant en Joan Compte; un home ple d'anï¿½cdotes, consells, amb un carï¿½cter magnï¿½fic i una fortalesa enorme. No fa massa, un o dos anys, va fer l'Spartathlon : una prova nomï¿½s apte per gent molt especial: com ell.

L'Albert Cardona ens retrata amb la Nï¿½ria Ruiz: tota una instituciï¿½ de les proves de 100 quilï¿½metres i que van crear un club. La Penya D.Catalan, que apropava els 100 quilï¿½metres als Catalans.

En Josï¿½ Manuel Portero, retrata en Paco Robles, que ï¿½s un home capaï¿½ d'haver realitzat cent noranta quatre proves d'ultrafons; guanyador de moltes d'elles com la Marxa Romï¿½nica i que ha fet l'Ultra Trail del Montblanc. M'explicava que ha fet d'ajut i suport, en poc mï¿½s de en quinze dies de diferï¿½ncia a grups per fer Cavalls del Vent amb uns temps determinats, per sota de vint hores.

En Juan Chamorro, tambï¿½ ens ha vingut a animar i en un moment en el que encara em sentia valent.

En Pep Mota ens retrata amb aquest mite: Francisco Javier Lï¿½zaro Merino de Fuenlabrada, va passar uns moments molt dolents de mal d'esquena, i van poder intercanviar moments de conversa importants. No volia marxar de Terrassa sense acabar la prova, i va patir un munt. ï¿½s una persona capaï¿½ de cï¿½rrer el 100 amb poc mï¿½s de 8h i fer proves com el Veleta.

Doncs grï¿½cies a tots per recolzament i em sap greu que no m'ha sortit com volia.

Tambï¿½ grï¿½cies pels ï¿½nims abans i desprï¿½s i com sabeu: el cï¿½rrer ï¿½s l'excusa per gaudir d'un munt de gent i de llocs que val molt la pena.[size=18][/size]

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Molt ï¿½nims!!!!!

Es possible que l'any vinent no facis els 100 qm, no per tu sinï¿½ per la teva gent mes propera, algï¿½ de nosaltres t'haurï¿½ de fer el relleu..... i no miro a ningï¿½!!!!!!!

La paraula fracas no s'ha de veure com un pas enrere sino tot el contrari. Una mica d'info sobre el fracas.

Fracasarï¿½ segï¿½n el diccionario fracasar es igual a no tener ï¿½xitoï¿½ pero como decï¿½a Churchill: ï¿½El ï¿½xito es aprender a ir de fracaso en fracaso sin desesperarï¿½.

En uno de sus artï¿½culos Pilar nos cuenta el caso del empresario Manuel Jovï¿½ Capellï¿½n.

Jovï¿½ es uno de los hombres mï¿½s ricos de Espaï¿½a, con un patrimonio que asciende a 4.000 millones de euros y lo que mï¿½s me impresiona de su vida es su capacidad de salir del aparente ï¿½fracasoï¿½. Naciï¿½ hace 66 aï¿½os. Emigrï¿½ a Alemania a trabajar y al cabo de pocos aï¿½os, regresï¿½ para colaborar en la carpinterï¿½a familiar. Montï¿½ dos empresas y quebrï¿½ en dos ocasiones, hasta que finalmente edificï¿½ el imperio que tiene ahora. En otras palabras, supo salir de la quiebra y saliï¿½ fortalecido de la mismaï¿½

Nadie puede decir que no fracasa nunca, o que fracasa pocas veces. El fracaso es algo que va ligado a la limitaciï¿½n de la condiciï¿½n humana, y lo normal es que todos los hombres lo constaten con frecuencia cada dï¿½a.

Por eso, los que triunfan en la vida no es porque no fracasen nunca, o lo hagan muy pocas veces sino porque han aprendido a superar esos pequeï¿½os y constantes fracasos que van surgiendo, se quiera o no, en la vida de todo hombre normal.

Los que fracasan en la vida son aquellos que con cada pequeï¿½o fracaso, en vez de sacar experiencia, se van hundiendo un poco mï¿½s.

Salutacions

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

l'escrit que has penjat ï¿½s molt important, Alex, i es bo llegir-lo i re-llegir-lo. La vida ï¿½s fracassar i encertar i ï¿½s per aixï¿½ que els exemples n'hi han d'ilï¿½lustratius. Sabent que forma part de la vida i com abans ens adonem, millor ho sabrem gestionar.

Grï¿½cies pel suport i perdona que em volies acompanyar i t'ho agreixo de tot cor; a la tarda encara vaig anar amb la meva donar a comprar quatre coses que necessitï¿½vem amb la moto i ja em sentia 80 % recuperat. Tinc un tensiï¿½metre i ja marcava forï¿½a bï¿½ i podia veure i empassar-me una bona sopa.

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

Ostres Alex !!, mira que patir tant per mi que em vas seguir i tot !!.

No tinc paraules i nomï¿½s que moltes grï¿½cies i em confirma que som una famï¿½lia i m'ho has demostrat. Et dec un agraï¿½ment encara mï¿½s gros.

Vaig tenir algun problema estomacal, diguem que desagradable, per quï¿½ l'estï¿½mac no volia res. Diguem que no vaig arribar a casa que vaig deixar-ne constï¿½ncia pel carrer, escales, ascensor Embarassed

Ja m'explicarï¿½s, que segur que ï¿½s important.

Alex · Registrat: 07 Jul 2009 Missatges: 771

Analitzant la classificaciï¿½ (des de el sofï¿½ es molt fï¿½cil), si no arribes a fer una baixada de tensiï¿½ cap alla el km 70 estaves a ritme per fer MMP, justet, perï¿½ era possible.

La feina a nivell d'entrenament estava feta amb molt bons nï¿½meros, llastima que per el teu cos no era el dia, que sinï¿½...... quina por.

Ens veiem a la mitja de casa per fer 1:23:00/1:22:00/1:21:00, jajaja no tenim remei.

Salutacions

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4860

1h21 ja nomï¿½s ï¿½s per persones tipus Alex;

Tenim una colla que hi podrï¿½ optar; jo anirï¿½ al darrera: perï¿½ al mig encara tinc una maratï¿½ i alguna cosa que pugui sortir.

Alex !!! ets fantï¿½stic !!!

Toni Rubio · Publicat: Dt Oct 25, 2011 7:02 pm Assumpte:

Es veritat, no teniu remei...!!!