ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Fins a Sabadell a veure el "Bosc de Can Deu"

Feia dies que volï¿½em veure les tristes conseqï¿½ï¿½ncies de la ventada per llocs
tan i tan estimats per nosaltres, corredors que freqï¿½entem aquests
meravellosos indrets i que tristament ara ja no tornarem a veure mai mï¿½s
com abans. Can Dï¿½u era un lloc on els veterans corredors hem anat en
innumerables ocasions: a l'agost ens emparaven del sol per fer bons
entrenaments. Circuits estimats i ben situats, marcats amb colors sobre
fustes que no malmetessin ni tan sols l'escorï¿½a dels arbres. Llocs on sempre
podies veure a gent passejant-se, gaudint de les rectes. Gaudint dels
corriols, dels racons i petits torrents. Anar fins a l'ermita de Sant Vicenï¿½ de
Verders, i veure racons que segur que tenen molt a veure en quï¿½ en un
moment donat vam arrelar en aquests entrenaments que ara esdevenen
habituals. ï¿½s mï¿½s: durant molts anys era lloc segur d'anar-hi tots els
dissabtes per nosaltres i, sempre descobrï¿½em que cï¿½rrer per aquest bosc ens
agradava, que ens feia gaudir encara mï¿½s de la natura i de cï¿½rrer amb bona
companyia, com fem.

Amb el cor encongit hem volgut anar i anar fins on s'hi poguï¿½s anar des de
Terrassa, i justet a l'esplanada de Sant Juliï¿½ d'Altura,i ha buscar algun camï¿½
que de mica en mica se'ns estan obrint per part de treballadors forestals,
perï¿½ que ja veiem del cert que: mai tornarï¿½ a ï¿½sser el mateix. Esperem
veure recuperats ni que sigui una mica i que el vent s'oblidi del Vallï¿½s i no
ho torni a fer.

de vegades ens costa que les persones s'obrin a la gent i ho entenem. El cas
d'en Xavier Gp, i una vegada podreu llegir-lo a ell amb les seves prï¿½pies
paraules, veureu quins valors mï¿½s importants tenen persones amb les quals
podeu entrenar i com s'obre a quï¿½ el coneixeu. En Xavier Gp ens ha
emocionat. Deia a la xarxa social :

I junt amb en Josep i la muller del mateix Xavier Gp, l'Eli, que avui
s'estrenava de mossenaire i que fa uns mesos que ha comenï¿½at a cï¿½rrer.

I en primer terme la Mon Ph, que sempre veiem a la xarxa
social amb fotografies esplï¿½ndides fetes per professionals.

Les nostres noies i la Txell posant a punt el gps

Marc, Ida i Oriol

l'Eva

En Javi

Casi i Toni

Moments previs on la gent es posa a punt per passar una bona estona

En Marc Roura, sempre ens sorprï¿½n quan va poc abrigat. El nostre jardiner favorit.

I com s'alegrava d'haver "enganyat" a un amic per estrenar-se de mossenaire

Sebi, Casi i Marc

Josep, Xavi i Eli

Josep, Xavi Gp, i Eli

Un gran "Mosssenaire": Yuma. Som amics?, ï¿½s clar que si.

Arrancada a la mateixa hora de cada dissabte

Desitjant que en Xavier Miquel pugui venir tot l'entrenament

Hassan

I el Mossenaire d'honor i la seva muller, l'Eli

La Nï¿½ria repeteix: s'ho va passar bï¿½, fa una setmana quan va venir? Segur que sï¿½.

Mercï¿½, nova amiga i en Toni

Anna, Juanjo i Miguel

Al davant la Maria Josï¿½, al costat de la Carme, seguides per la Mari i en Lizandro

Transi, que avui li havien tret l'embenatge del canell, seguida de l'Isa i Mon

Tere en primer terme, i la Cinta

Els Mossenaires baixen i deixen al darrere un bosquet molt tocadet pel ventet

Miquel Piqueras fent el que pot per passar per sota l'arbre caigut. Curiosa imatge

A punt de passar en Toni Peï¿½alver, i en Mariano amb la Nï¿½ria

Miguel

Yuma no perd detall de com se'n surt la Mercï¿½

Mï¿½s tï¿½nels

No fem autostop, no: esperem a la "cua" per passar tot el paquet complet i
en Toni Arranz tallarï¿½ els cotxes per dalt

I el Mossenaire, campiï¿½ del mï¿½n veterï¿½ de Mitja Maratï¿½: ens saluda. Hola
Josep Boada i amic.

I perimetrem el camp conreat en un circuit que la gent va fent a forï¿½a de
passar-hi

El nostre flamant Mossenaire d'honor, vestit a mï¿½s amb la samarreta
mossenaire, amb l'Eli i en Josep

Anem a conï¿½ixer a les noves amistats?

Els incomodem fent-los posar drets. N'ï¿½rem cinc o sis. Deunidï¿½

I moment de conï¿½ixer al Mossenaire d'honor: en Xavier GP

Sant Juliï¿½ d'Altura ens acull a tota la colla i contents una vegada mï¿½s de
poder gaudir de la companyia de cadascï¿½ de vosaltres: sou increï¿½bles i
grï¿½cies per fer gran el projecte

Desprï¿½s d'uns instants de repï¿½s, ara queda una part del circuit, un xic trista
i dura a la pujada, que veurem amb els propis ulls

Ja no podem continuar pels llocs habituals, i anirem al corriol que ens han
obert

Toni Peï¿½alver

Manolo i Carmelo

Carlos Salmeron, el rei de la muntanya mï¿½gica

Mariano

Miquel

Eli

I una Mossenaire fantï¿½stica, la Mercï¿½ Nieto. Ens explicava algun dels seus
entrenaments per la ultratrail, i ens feia tremolar les cames.

Yuna

l'Eva, fantï¿½stica

Com fantï¿½stic en Juanjo, que ha anat a buscar la cua com a bona filosofia Mossenaire.

I la Mon Ph, se la veu feliï¿½

Ida, la primera en passar el rierol

I el nostre Xavier Gp, i per la dreta en Cardona.

Carlos, seguit amb gorra per en Toni i en Manuel

Tornem a veure arbres malmesos i on hem de cï¿½rrer amb cura. Cura per la
pujada de Capellans: tot lliga.

L'Oriol i en Miguel, passant per la font de Capellans

Ida i Sebi

Pascual, Xavier i Eli

Antonio, volia un bon record de la font i nosaltres tambï¿½

el matrimoni ben avingut, Antonio i Maria Josï¿½

I en Xavier Miquel, ha sortit a caminar i ara al costat de la Mercï¿½ i en Oriol

Yuma ha volgut veure la cï¿½mera fotogrï¿½fica de prop, davant la meva
desesperaciï¿½ i en Juanjo i les rialles de tots

Tot correcte i fem costat al nostre flamant Mossenaire d'honor

I en Miguel, avui rebia una medalla del seu antic club, que li agraeix que
l'hagi representat.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Tot i que se'l veu fort i decidit, penso que darrere hi ha una persona molt
tendre i amb unes metes importants i tot coratge. Penso que ï¿½s una
persona de reptes i que quan l'he llegit m'ha emocionat. Nomï¿½s desitjar-vos
el millor a tu, l'Eli i a tota la famï¿½lia i agrair l'oportunitat de tenir-te prop
grï¿½cies a aquests invents esportius que portem entre tots plegats. Per molts
anys!!!

Primer de tot haig de reconeixer que em fa molta ilï¿½lusiï¿½ ser Mossenaire d'Honor.

Hola em dic Xavi i per les inicials dels meus cognons en diuen GP, no per
quï¿½ corri com les motos, que ja m'agradaria.

Vaig comenï¿½ar a cï¿½rrer el Novembre del 2013 arran d'un accident de trï¿½nsit.
Un any de rehabilitaciï¿½ per al final acabar operant-me.

El cirurgiï¿½ em va recomanar que comencï¿½s a cï¿½rrer.

Jo que de mï¿½s jove hi havia estat apuntat, 2 dies, a les antigues pistes al
costat del "globus" de la zona esportiva. Caram!!!, tenim una edat.

Que tï¿½nia de veï¿½na i gairebï¿½ famï¿½lia ( germana del meu padrï¿½) la Carmen
Gomez. Els que porteu uns anys en aquest mï¿½n la coneixerï¿½eu bï¿½.

Que tï¿½nia moltes facilitats, no em va atreure mai aixï¿½ del cï¿½rrer.

Doncs bï¿½, a comprar-me unes sabatilles. Ja que d'esports, a casa meva,
nomï¿½s la dona i els nens. Jo jocs de la Play: El FIFA; Winter Games; PES,
jejeje.

Era Dimecres i quina casualitat que vaig anar al Califï¿½rnia Sports. Em van
comentar que tenien un grup que sortien els Dilluns i Dimecres, a les 19:30
allï¿½ estava jo per estrenar sabatilles, i cames.

Tres dies. Vaig estar TRES dies amb les "agï¿½jetas" mï¿½s grans de la meva
vida. Hï¿½stia com reien de mi els meus fills i la meva dona, semblava
Robocop.

Aixï¿½ vaig comenï¿½ar a anr tots els Dilluns i Dimecres a cï¿½rrer fins que un dia
em van parlar de Mossï¿½n Homs. Els Dissabtes a les 8: s'ajunta gent amb
malles i sabatilles per comenï¿½ar el cap de setmana corrent en companyia,
germanor i entre natura.

Personalment, em relaxa un monton. Es coneix molta gent. Per cert, sï¿½c
molt despistat i a sobre, vestits de "bonic" em costa reconï¿½ixer-vos. Aixï¿½
que si em veieu pel carrer i no us dic res, doneu me un toc.

Al Desembre vaig cï¿½rrer la meva primera cursa juntament amb els meus
cosins, mossenaires tambï¿½, el Jose Muï¿½oz i la Sole Perez. Els meus fills van
cï¿½rrer la infantil, sempre que poden els agrada cï¿½rrer.

La cursa va ser el Diumenge, la RACC 10Km, perï¿½ Dissabte no vaig faltar a
Mossï¿½n Homs. La vaig fer en 39:43. Desprï¿½s, sense coneixement, m'apunto
a la MMT per al mes segï¿½ent.

El Dissabte abans de la MMT, vaig a MossenHoms. Sempre que puc, ï¿½s el
meu ritual per relaxar-me i fer-me venir ganes de competir Diumenge. La
vaig fer en 1:27:28 i primera lesiï¿½. Periostitis.

L'entrenador que tenï¿½em, l'Oscar del Rio, al que haig d'agrair moltes coses
menys, una caiguda a la rambla per intentar seguir-ho, jejeje.

Doncs l'Oscar va marxar amb els amics del Runparadï¿½s i aixï¿½ vaig tenir
l'oportunitat d'ampliar el meu cercle d'amistats i coneguts.

Terrassa ï¿½s una passada. Hi ha moltï¿½ssims grups de running, tots els dies a
tota hora.
Es l'Eivissa del runing.

Per aquest temps tambï¿½ vaig conï¿½ixer a DIOS. Bartolomï¿½ Serrano.

El Jim porta els entrenaments dels Dimecres a les pistes de Can Jofresa i
segons els objectius de cadascun, et fa un pla d'entrenament mensual.
Sortï¿½em tots del califï¿½rnia cap a les pistes trotant en arribar, tots amb els
seus entrenos menys jo. "castigat" al gymnas a fer cames.
aixï¿½, els massatges, l'ï¿½rnica i molt gel, van fer que per l'abril estiguï¿½s
preparat per comenï¿½ar de nou.

Sï¿½c una persona positiva, sempre intento buscar el costat bo de les coses.
Per aixï¿½, tot i quedar-me sense feina per primera vegada a la vida. Havent
estat autï¿½nom. O sigui, ni atur, ni ajuts, ni RES. Amb empreses que tancant
o no, et deixen pagarï¿½s, confirmings, i factures per cobrar. Vaig aprofitar
per canviar el xip.

A gaudir de dona, fills, de mi i de tot el que valgui la pena. De coses que
ara, amb una altra velocitat, torno a descobrir.

El running tambï¿½ m'ha servit de terï¿½pia. Aixï¿½ de viure bï¿½ i de cop i volta
que s'ensorri tot, puc dir que amb 40 anys em va afectar, i molt.

Sortir a cï¿½rrer em relaxava, em donava alegria( subidon), o em fonia. Les
tres m'anaven bï¿½.

Aquï¿½ haig de dir que la meva amiga, companya. La meva dona ï¿½s una crack.
sempre ha confiat en mi, m'ha encoratjat. Ella sempre ha fet esport i es
cuida l'alimentaciï¿½. Sempre ha intentat portar-me al costat sa de la vida i
jo, com a marit comï¿½,... ni cas.

El meu paquet de Marlboro diari desprï¿½s d'haver estat 8 anys sense fumar,
no tinc perdï¿½.

La veritat ï¿½s que ella sempre a ant al gym i a mi aixï¿½ de ficar-me entre 4
parets......

Ara fa un any i escaig que no fumo, menys aquest nadal que, ......en estar
lesionaaaaat, algun m'he fumat perï¿½ ja si que si. No torno a fumar almenys
fins que em jubili. Que ja torno a treballar. Mï¿½s hores, menys sou perï¿½
content.

Bï¿½ que em costa comenï¿½ar a xerrar perï¿½ quan comenï¿½o...

Des d'Abril a Novembre del 2014 per a mi ha estat increï¿½ble. Aprofitant que
molts caps de setmana i algun mes tambï¿½, els he passat a Calella. Aixï¿½ de
no treballar tï¿½ els seus avantatges. He entrenat vira el mar. El mar, la meva
passiï¿½.

Sortir a cï¿½rrer i en tornar acabant fent uns llargs a la platja, oh.

Vaig cï¿½rrer la Fenexy Race de Calella i unes quantes curses mï¿½s de 10Km. A
l'Agost vaig cï¿½rrer la de Malgrat aconseguintla meva MMP en 10Km. 37:05.

Al Juny el Sergio Chamorro en va parlar d'una cursa que organitza un molt
conegut seu, jeje. Originalissima, la idea em va captivar. Es diu: Los 1000
clandestinos. Ni dorsals, ni inscripcions, ni talls de carrers, ni xips, res.
CLANDESTINOS. Es queda a una hora a un puesto i es va escalfant fins a on
es correra. Es fa un volt per veure els 1000 on es correra i una persona amb
cronometre es col.loca a la Sortida- Meta i.......YA. Vaig quedar 3er amb
2:56. Fins i tot vem sortir al Diari de Terrassa.

Desprï¿½s ve Barcelona, a part de la Cursa de la Vila Olï¿½mpica, 37:45.
Barcelona la tenia travessada.

Bombers, al 3er km, just a dalt del paralï¿½lel, retirat.

La Mercï¿½ vaig aguantar fins el Km 5 perï¿½ esbufegant, amb flato, destrossat.
Llavors va arribar la Jean Bouin. Objectiu baixar e 37 min. Vaig fer 37:14
perï¿½ content per, a la fi, acabar un altre cursa a BCN.
perï¿½ Dimecres segï¿½ent entrenant, catacrack. 2ï¿½ lesiï¿½. Unes fiblades a la
cama dreta des del genoll fins al turmell que em deixen sense forï¿½a.

Fisios, metges, fes aixï¿½, allo i jo apuntat a la Mitja de Granollers. No arribo,
no arribo. Merda, no la correrï¿½.

A la MMT 2015 vaig acompanyar els ï¿½ltims 5 Km al meu amic Angel Montero
i, Ostres, que maco l'ambient, com es gaudeix. Penso que anirï¿½ a Granollers
a passar-ho bï¿½.

Surto a entrenar una mica, a agafar una mica de fons, falten pocs dies i
amb algunes molï¿½sties.

Aquest finde els nens, un no tï¿½ partit i l'altre jugar a la tarda. Aixï¿½ que
acompanyat per la meva dona. Dissabte 31/1/2015 a les 8:00 estic a
Mossï¿½n Homs per complir el meu ritual.

Quan em ve el PEP MOLINER. Ho conec de no farï¿½ dos anys i ï¿½s d'aquestes
persones que t'agradaria haver conegut fa moltï¿½ssim mï¿½s temps. Em ve
amb un paper i em pregunta que si accepto ser el Mossenaire d'Honor.
IUJUUU!!! No vaig plorar per vergonya.

A la I cursa solidï¿½ria per a la infï¿½ncia, vam sortir a entrenar el recorregut.
Algun canvi de traï¿½at? mail del Pep per avisar, en fi...

Per cert en aquesta cursa vaig quedar 4ï¿½ a la general. 2ï¿½ de la meva
categoria i la veritat, estava mï¿½s content pels meus fills veient al seu pare
damunt un pï¿½dium recollint una medalla que per una altre cosa.

Doncs aixï¿½, 31/1/2015 cap a Mossï¿½n Homs que demï¿½ tinc cursa i cal
carregar piles.

I tant que es carreguen. Mitja de Granollers 2015. 1:21:49. Aixï¿½ sï¿½, fis avui
Dimarts no he tornat a ser persona.

Alguna vegada he escoltat diral Pep que algun dia Mossen Homs s'acabarï¿½.

Fem que sigui a mï¿½s tardar possible i mentre duri a gaudir-ho a tope.

Per aixï¿½ m'acomiado, fins al proper Dissabte que puguem anar-hi GRACIES
PEP per fer-nos comenï¿½ar el finde amb les bateries carregades.