ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Miquel Olmo: Mossenaire d'honor

A Terrassa molta gent li tï¿½ en molta estima. Imposa carï¿½cter i ï¿½s de la ciutat. Un bon
entrenador de futbol, que ara busca equip. Almenys aquest ï¿½s el nostre sentiment i ens agrada
tenir-lo d'amistat. Sorpresa que ha volgut compartir amb tots nosaltres una estona corrent.
Com que ens agrada saber que tenim a persones com ell, que admirem, i com a tots vosaltres,
que tambï¿½ sou imprescindibles pel projecte, que creieu en aquest projecte i amb l'esport, avui
li hem demanat que fos Mossenaire d'honor. I ha acceptat, i a hores d'ara ostenta el tï¿½tol amb
orgull.

Avui, perï¿½, el circuit ha estat exigent. Un que val la pena, i que fa posar-nos les piles. Els sis
revolts de Can Candi on hem vist a patir a alguna persona. Perï¿½ tothom molt i molt bï¿½.

La teoria del "Sadanalacua", que va forï¿½a bï¿½ i "Jomesperoaquï¿½", tambï¿½ funciona.

De nou, veiem que hi ha forï¿½a gent amb ganes de compartir una estona i cares ilï¿½luminades i
tot i que us hem fet patir, segur que un bon record quedarï¿½ d'un dia irrepetible.

Al nostre pas per Matadepera crec que a mï¿½s d'una persona els causa sensaciï¿½ i, ja que no ï¿½s
habitual veure-us tan units i engrescats i feu molt de goig. De tot cor moltes grï¿½cies i tots sou
imprescindibles per fer una jornada de qualitat. Ens veiem, quan?, la resposta: dissabte

Miguel Olmo, accepta la nominaciï¿½ a "Mossenaire d'Honor" al costat de la
nostra mossenaire major, l' Anna Cos

La promesa s'ha tornat a complir: l' Oriol Carreras i Taxavu Filgueira

Immensa alegria Isa i Antonio, que feia dies que no es veien

Felisa

Que no saps que ï¿½s Miquel?; doncs que estï¿½s nominat

Grï¿½cies!!!

I en Javier Colado serï¿½ la nostra bandera. Una gran persona que
ni recordem de quan fa que fa gran la colla mossenaire i el coneixem des de sempre.

La Carme Valldeperas , Javier i en Joan Carles Sanjurjo , despleguen i posen a punt la bandera

Tot ï¿½s a punt!!

Jordi, Txavu i Oriol, a trepitjar les pedres

i el nominat Mossenaire d'Honor, amb l'Anna i l'Antentas

Rafael, sempre seriï¿½s i concentrat i a la dreta en Juanjo Fernandez ,
que tot i no poder cï¿½rrer molta estona, ens ha acompanyat als primers compassos

Manuel al capdavant

Mariona, Anna i Miquel, mentre enfilem el camï¿½ cap a Matadepera

Antentas, Oriol, Txavu i Assumpta

Juan i Juanjo, amb un bon raig de sol

I el mateig raig, amb la Mariona, Anna i Miquel, seguits per la Gemma i l'Antonio

Montse, Quim, Montilla

I miran enrea, aquest gos tan maco. I en Miquel Piqueras , i tota la colla que fan
dels entrenaments en grup algo possible, anant a la cua i fent reagrupaments.
Grï¿½cies a tothom

I ens aproximem al bell mig de Matadepera

I, oh sorpresa, un amic del Miquel en Dani, tambï¿½ s'estrena i molt a veure amb l'esport. Si en Miquel ï¿½s un gran tï¿½cnic futbolï¿½stic, en Dani ho ï¿½s i de fa molts de temps de la Nataciï¿½.

I Andreu, Loli, Txavu, Javi, Juan, Joan, Miguel, Fernando, sï¿½n la nostra "CUA" favorita. J
Ja la tenim aquï¿½!!

El gos es mostra poc alterat al nostre pas, i l'amo inmutable. El nostre pas
pels carrers de Matadepera sï¿½n famosos.

I continuem la nostra marxa, amb en Jordi, Montilla i la Sandra, que es
mostrava preocupada per si venia alguna pujada.

Els reagrupaments famosos, i en Dani que segurament es sent estranyat de
com feu els vostres entrenaments.

"Quality moment", on tots ens tornem solidaris i anem amunt i avall a fer "grup"

Cinta i Carme. De tant en tant obre els ulls, segur.

Alberto i Josep

Loli, Isabel i Felisa

No us podem convidar, ho sentim: nosaltres som "corredores i corredors",
perï¿½ el senderisme ï¿½s meravellï¿½s i mï¿½s amb la parella estimada

La bandera va acumulant quilï¿½metres a l'esquena d'en Javier Colado

Els sis revolts ens esperen, tal com anunciï¿½vem al twitter

sis revolts, ni un mï¿½s ni un menys

Sota un cel amenaï¿½ador, anem pujant amb la Montse i en Quim Gaya

I sembla que la cua ja vindrï¿½, nosaltres l'esperem aquï¿½ a dalt, oi?

Pugen mossenaires

Va pujant la cua

I arriba la bandera, portada amb orgull per en Javier Colado

La Sandra si ha anat amunt i avall, i forta, forta.

Javi i Joan, desplegant la bandera

I tenim tres nous Mossenaires !!!, benvinguts i ara a repetir.

Sabeu qui serï¿½ el nostre Mossenaire d'honor?

de vegades tenen aquestes coses: el que escriu no coneixeria al Miquel, si no fos per l'Oriol. I avui tenï¿½em: Oriol, Txavu, Miquel on un dia, mig per casualitat, va nï¿½ixer una amistat. Grï¿½cies als tres. L'Oirol dirigia un programa fins fa poc a Canal Terrassa anomenat Som Aquï¿½, on per cert moltes vegades parlava dels Mossenaires. Un dia, en directe, em va prometre que vindria i ja ha vingut almenys mï¿½s de cinc vegades i ve d'Ullastrell. Si voleu veure el moment que ens coneixem amb l' Oriol Carreras Part1 , Part 2 , i es compromet a venir a cï¿½rrer.

I des de dalt el Turï¿½ de les Roques Blanques, desprï¿½s de sis revolts, i 1700
metres de llargada i cent i escaig de pujada: la foto de famï¿½lia. Una foto
ï¿½nica i intransferible i irrepetible. Grï¿½cies amigues i amics: i el que us vaig
dir, quan correm tothom som iguals i l'esport ens uneix. Aprofitem-ho.

I desprï¿½s de tantes emocions, toca retirada i baixar.

La Laura Puertas i la Silvia Vila , que avui estaven fent entrenament molt llarg, de cara la Maratï¿½ de Barcelona

Txavu i Oriol, fent l'estirament tï¿½pic dels flamencs.

Dani Nart, Miquel Olmo, jo, Txavu Filgueira, Oriol Carreras

Al capdavant els germans Osuna, Mercï¿½ i Isaac, seguir del Quim i la Montse

Val a dir que ens ha sorprï¿½s que en Dani Nart, persona que esportivament
es desenvolupa en un entorn aquï¿½tic, tï¿½ un excelï¿½lent ritme. Grï¿½cies per venir.

Francisco, Fernando, Inma, Txell, Enrique-Nilo

Laura, Isa, Felisa

L'Anna

Sandra i Sï¿½lvia, acabant de passar pel pont de Matadepera, davant la plaï¿½a de Sant Jordi

Nicolau. Cada dia mï¿½s fort

Laura i Isa, a punt de pujar les escales que ens portaran a Bombers,

Assumpta i Imma,

Albert Perpinyï¿½

I avui ens recuperem a l'excelï¿½lent "Font Mossenaire", amb en Jordi Torrente

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4839

Com he dit a la crï¿½nica, quan vam ser "Capdidats" a Capgrï¿½s de Terrassa,
vam tenir la sort d'encetar una bona amistat tota una sï¿½rie de persones, i
entre elles en Miquel Olmo. Aquells dies, per alguna cosa estranya vam
conectar, i ens va fer un homenatge portant-nos a l'equip de la nostra ciutat,
tota la plantilla i vam fer un Entrenament amb el Terrassa Fï¿½tbol Club inoblidable.
L'entitat i ell personalment em va convidar a un partit a la tribuna i sempre
que ens vï¿½iem ens emplaï¿½ï¿½vem a cï¿½rrer a Can Mossenaire.

Avui ens dedica el seu escrit i tots hem tingut el plaer i l'honor d'haver
entrenat al seu costat i conï¿½ixer un xic mï¿½s a aquesta gran persona a la qual
desitgem ben aviat entreni a un equip de primera, que ï¿½s el que es mereix i
ï¿½s la seva feina. Grï¿½cies i per molts anys

Mossenaire d'honor... no mereixo aquest reconeixement, perï¿½ la meva
relaciï¿½ amb en Pep, fruit d'una nominaciï¿½ com capdidats a la nostra
estimada Terrassa lï¿½any 2010 (on el premi per a nosaltres era la mateixa
nominaciï¿½... ï¿½s com el cï¿½rrer...) i les nostres converses a partir dï¿½aquell
moment sobre la ciutat i l'esport, de les nostres inquietuds i sobretot
dï¿½aquest grup, els Mossenaires, amb qui vam compartir un entrenament del
TERRRASSA FC, equip al qual aleshores jo entrenava i dirigia, l'equip que en
sï¿½c soci i seguidor, privilegi que recordo amb la nostï¿½lgia del que no va
poder acabar la seva obra... en fi, ï¿½s aquesta relaciï¿½ la que m'obliga a
acceptar aquest honor...

Sï¿½c el mes gran de 7 germans, tots esportistes (els pares prou esport van
fer per treure la familia endavant): el David va jugar a futbol i ara ï¿½s
lï¿½entrenador del Badia; la Monica va jugar a Basket amb lï¿½Atheltic; la Sandra
va fer gimnasia esportiva i despres es va passar al Basket, i a estat jugant
fins aquest any al CNT, quan el seu genoll li va dir prou; el Josuï¿½ tambï¿½ va
ser futbolista, i ara entrena al Viladecavalls; la Carolina va ser tota una
campiona infantil de gimnasia esportiva, la que mï¿½s prometia, i hores dï¿½ara
lï¿½ï¿½nica que no fa res, desprï¿½s dï¿½una etapa al Basket (lï¿½enganxarem amb els
Mossenaires...); i la Maria, la mï¿½s petita, encara juga amb el CNT, una de
les millors jugadores que el Basket de la nostra ciutat ha donat (sense
passio...). Tinc 2 fills, tambï¿½ molt esportistes, futbolistes professionals: en
Carlos que tï¿½ 19 anys i en Dani que en te 17.

Miquel es el meu nom, i com alguns sabreu no procedeixo d'aquest mï¿½n de
runners, d'amants purs de la natura, no... tota la meva vida ha girat al
voltant d'una pilota, vaig ser futbolista i avui sï¿½c entrenador, tinc el privilegi
de tenir com a professiï¿½ allï¿½ que tant estimo, i creieu-me que ho valoro i
molt, mï¿½s quan observo com tantes persones s'ajunten per fer esport,
cï¿½rrer, ï¿½nomï¿½sï¿½ per gaudir de la natura i de la companyia d'altres corredors,
i perdoneu-me, perquï¿½ sobra el "nomï¿½s", perquï¿½ ï¿½s tant... estimo l'esport,
perï¿½ confesso que com a futbolista no m'agradava cï¿½rrer, mï¿½s aviat
mï¿½avorria, gaudia de la pilota perï¿½ cï¿½rrer... buffff, els futbolistes dï¿½iem
bromejant que ï¿½s de covards, per justificar la nostra animadversiï¿½ cap a allï¿½
que acabem estimant quan ens retirem, quan deixem de ser futbolistes
esportistes per ser esportistes per amor a lï¿½esport, i valorar tantes coses que
en el camï¿½ es perden... que no m'agradï¿½s cï¿½rrer no vol dir que no ho fes,
vaig cï¿½rrer una mitja maratï¿½ amb 21 anys, acabat de llicenciar del servei
militar, perï¿½ sense cap preparaciï¿½, sense calï¿½at adequat ni equipaciï¿½
adequada, i com vaig patir... aquesta ï¿½s tota la meva experiï¿½ncia com a
runner en una cursa, fins fa uns anys, que m'he enganxat a cï¿½rrer per les
muntanyes dels nostres bells paratges.

Em torna boig la Mola, hi pujo sempre que tinc temps, corrent, pel camï¿½ dels
Monjos, per can Robert,... tant nï¿½ï¿½s, gaudeixo cada pujada, i cada vegada
que la contemplo vull mï¿½s...

Les poques vegades que coincidia amb en Pep per la ciutat li prometia la
meva assistï¿½ncia un dissabte o un altre, perï¿½ la meva professiï¿½ no m'ho
permetia, i ara, que formo part (espero i desitjo que per poc temps) de
l'empresa mes gran que existeix (INEM), he pogut conï¿½ixer a lï¿½Anna, que en
cada pas m'ensenya, m'atrapa, em descobreix el plaer de cï¿½rrer per cï¿½rrer,
de gaudir de la natura i tot el que ens ofereix i m'agrada, de les sensacions,
de lï¿½entorn, i vull mï¿½s, a poc a poc, o no... perï¿½ mï¿½s.

Ara vull fer una mitja, i una maratï¿½, i amb la Trail Walker a l'horitzï¿½, no vull
parar, veurem com aguanta la meva ciï¿½tica, lesiï¿½ que em va acompanyar
com a futbolista i amb la que visc, perï¿½ que no em va a fer aturar-me, ni ho
farï¿½ ara...

Crec que les coses sï¿½n mï¿½s o menys grans per les persones que en formen
part, els Mossenaires amb Pep Moliner al capdavant, ï¿½s esport per
companyerisme, pel luxe de gaudir de la companyia, per solidaritat amb
l'ï¿½ltim, per no competir sinï¿½ per cï¿½rrer, i cï¿½rrer per arribar on? A qualsevol
lloc on hi hagi alguna cosa per comentar, una foto per fer, una font dï¿½on
beure, un camï¿½ per descobrir, un paisatge per contemplar... no ï¿½s el camï¿½,
ï¿½s qui en forma part, grï¿½cies Pep, per tal honor, i grï¿½cies als Mossenaires
per fer d'aquest grup un equip, com jo ho entenc, on l'important no ï¿½s un,
sinï¿½ el del costat, el de davant i el de darrere... Tant de bo la meva professiï¿½
em permeti gaudir en mï¿½s ocasions de la vostra companyia, tant de bo en la
meva professiï¿½ es tinguï¿½s la percepciï¿½ de com veieu vosaltres l'esport, la
natura, el camï¿½, el trajecte... tot seria millor, perï¿½ potser ja no seria futbol.
O sï¿½... En tot cas, per ser corredor, nomï¿½s necessites sortir i sentir-ho, jo ho
he fet, i amb la millor companyia, amb en Pep, lï¿½Anna, en Dani i els Mossenaires.

Grï¿½cies a tots, fins a molt aviat i una forta abraï¿½ada!!!

Miquel Olmo