ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Bé, aquest cap de setmana hi ha possibilitats de doblar curses :

18.06.05, cursa de Can Mir, organitzada pel Xavier Bonastre, tres voltes a un circuit trenacames de 2ipico km... Ben organitzada, amb molt de carinyo i ambient atlètic.

19.06.05, Cursa Vila Olímpica, recuperada l'any passat després d'uns anys. 10km, planets. Organització petita pero acurada. Curses infantils.

Com que tinc mono de curses i el cos, m'aguanta, jo fare doblete... Sé que una de les dues la fare "a dolor", pero no se quina...

Algú s'apunta? Algu va a una o una altra? Question

_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Ves per on, jo també faig doblet!!
no sé si ho resistiré, pero si que em divertiré
son dues curses que no he fet mai, i les primeres en ruta després dels meus entrenos i curses de muntanya.

Sé que no estic a temps de agafar gaire velocitat, pero ni que sigui per "honor" aquesta setmana reemprenc les series Very Happy

Dons vinga, allí et veig a la sortida segur i a l'arribada no crec
( no et penso esperar que vas molt lent darrerament Twisted Evil

)
_________________
el cel de nit de NZ

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Ja m'arriben veus que estas molt forta, pau...

Xinxa i rabia que no tens un dorsal top 100... Razz

_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

Eh!, que un servidor estará allí sin falta. Hace un mes y pico que no corro ninguna cursa, pero en esta estaré, como mínimo para ver si me toca otra caja de gambas en el sorteo como el año pasado. La verdad es solo por el ambiente y la organización vale la pena. Nos vemos

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Joaquín pués tu que has ido,explica como es la carrera que a mí me han metido muuuuucho miedo .
Ah y a ver si quedamos para salir juntos los de aquí, que no tengo ni idea de como ir Embarassed

_________________
el cel de nit de NZ

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Ja he entes lo de "top 100% vermell"... es que tenia la neurona sota minims...
_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Hola Schrek, nosaltres anirem només a Can Mir. Correrem l'Oriol i l'Anna i jo.

La Pau l'hem atemorit, perquè no surti a 4 el qm. i llavors pateixi massa, però segur que anirà depressa i acabarà molt sencera.

Ens veiem dissabte

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

No ho tinc tan clar pep, ahir al rodatje que vaig fer estava pesada pesada...
No sou vosaltres qui m'heu atemorit, altres companys m'han dit que hi han rampes dures i com que s'han de fer 3 vegades...
Lo de doblar, vist el que he vist d'ahir, em sembla que "va ser que no", com a molt fer la cursa olimpica al tran tran Very Happy

_________________
el cel de nit de NZ

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Si recomano ferventment una cursa, aquesta és la del Bonastre. Si pots escapa't, ni que sigui caminant a les pujades; de debò que és magnífica i és una festa grossa

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Bones, pep !!!

Feu be d'atemorir-la... Jo tambe ho he fet...

La pau diu que es trobava pesada ahir, pero es ben normal... No ha corregut en tres dies, i s'ha jalat mitja LaRioja... Si entrena be un parell de dies aquesta setmana, pot doblar perfectament !!!

Pau, si pots, com diu en Pep, fes Can Mir de trankis, i si et ve de gust, Vila Olimpica com a tirada llarga. Si no et ve de gust o no pots, Can Mir de totes totes!! L'ambient i el carinyo del Bonastre Team s'ho val...
_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Gracies Pep & Shreck pels consells, Intentaré entrenar com deu mana aquesta setmana Wink

, pero que consti que No vaig menjar tant a LA Rioja Embarassed

Can Mir no m'ho perdo i la olimìca com diu en Shreck, a rodar si cal Very Happy

_________________
el cel de nit de NZ

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

No, no

, no te puedes perder la de Can Mir, Pau, verás como te gustará. No es tan dura, total solo son 6 km, con tres subiditas, pero fuertes solo al principio de cada una de ellas. Solo es cuestión de subirlas muyyyyyyyyyyyyyy tranquilamente, y lo otro ya está. Además, una chica como tú que hace solo dos semanas se mete 30 kilometrillos de montaña, esto es pan comido. Fíjate, que hasta yo mismo voy a correrla. Así que allí nos vemos. Very Happy

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

HEcho can Mir, que yo no me quiero perder ese ambientazo que decis, además , como dice Joaquín, que son 4 cochinas cuestas? ... una put.... Very Happy

P:d insisto en quedar para ir en caravana porque yo me pierdo Embarassed

_________________
el cel de nit de NZ

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

Vaya cara de sueño que tengo en el avatar, pero bueno, ya corresponde a la realidad de muchas mañanas, ya. El mossener me tiene que explicar como se hace, porque quise poner uno, y no hubo manera, de todas formas, gracias, mossener por ponerme uno, para que se vea quien soy.

Sobre lo de Can Mir, yo voy con toda la familia porque los ñiños corren la cursa y creo que empieza a las 18:30, con lo cual, mi idea es estar a las 18:00 allí. Así que saldré alrededor de las 17:30 aprox. de Terrassa. El itinerario que hago cada año es: Carretera de Martorell hasta Castellnou. Giro a la izquierda, recto, encuentro una placa de dirección prohibida, giro a la izquierda, primera derecha, segunda derecha, tercera en subida izquierda, todo recto va dando giros, pero sin parar recto, recto, recto, recto, etc llegas a la urbanización de Can Mir. Bueno por si sirve de algo.

Pau, cuatro cochinas cuestas, no... solo 3.

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

Pero Pau!!! por Dios!!!!! despues de haber ralizado Alpens no puedes tener ningun terror, Can MIr para ti será una mariconada. Nosostros si que le tememos po que hace tiempo que nos subimos ni las escaleras de casa. Tu tranquila y vas fem que cuando te quieras dar cuenta en 30 a 35 minutos ya estarás viendo al Sr del bigote celebrando la gresca.
suerte Very Happy

XP · Registrat: 13 Jun 2005 Missatges: 139

Al final m'he decidit a anar a Can Mir a petir moltísim. No tenía pitrall pero vaig trucar al Bonastrillu i em va dir que cap problema.

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Agustinjr, ayer estuve hablando con tu padre en la UAT , para quedar i salir juntos los tres a CAn Mir, yo ire en mi coche pero es que no tengo claro como ir. Embarassed

No nos pudimos intercanviar telefonos porque no llevabamos bolis, tu padre llevaba como un millon de mosquitos pegados al cuerpo Very Happy

y ya no te digo los que se había tragado, yo creo que ayer no cenó Smile

Bueno pues te mando con correo interno de este foro mi tel para que quedemos valen??? Very Happy

_________________
el cel de nit de NZ

XP · Registrat: 13 Jun 2005 Missatges: 139

Agustinjr la Pau siempre será una miedica, parece mentira un día de estos se hara la Matagalls-Monserrat i seguro que después tendrá miedo de hacer una media maratón.
Esta Pau no tiene remedio

Pau · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 661

Al final va poder ser el doblet del cap de setmana, amb una mica de voluntat i de cap.

LA cursa de can Mir, ESTUPENDA!! i DURA!!, peró sabía que si no la feia ara que estava entrenada de la muntanya, díficil sería en uanltre ocasió.

Em va agradar molt trovar-me a tanta gent de la UAT, Agustins, Pep, Josep, Andress, Folch, MArcel, l'Shreck en PApell i uffff tants i tants de vosaltres. Very Happy

Vaig escalfar una mica i verificar in situ que alló anava a ser dur de devó, Ens vam fer una foto de sortida i apa a colocar-se.

FAig la primera volta de reconeixement i penso, mare de deu que dur que s aixó, millor em dosifico. A la primera pujada forta está l'Andres donant ànims a tothom i al final de cada volta els impagables dona del Joaquín i els seus fills l'Helena i L'Hector que tan bon punt em veuen acostar-me a ells, s'aixequen de la vorera i m'animen tot dient "vinga pau vinga pau", de veritat que em treien un somriure i m'omplien de confiança, vaig pensar, només per ells tinc que acabar-la i cada cop que passi per a quí posar la meva millor cara i gambada Very Happy

.

L'avantatge de fer voltes es doble per mí, d'una banda als llocs a on em creu amb els que van molt avançats es un continuo de saludar companys i coneguts i per tant de rebre somriure i ànims; d'altra banda al coneixer el recorregut em puc dossificar millor.
LA seguna volta la faig bé i la tercera es la de morir Very Happy

., tinc que dir que al començar la tercera volta es quan el Pep moliner va acabar la seva cursa, en desviar-se capa la meta em va dessitjar sort amb un gran somriure.
segons el meu crono 35:50, em dono per mes que satisfeta.
Quedo a veure els sorteig i a disfrutar de la resta de la festa amb els companys.

i .... l'endemà

La cursa olimpica. Very Happy

Trovo també un munt de gent, ens saludem ens fem fotos , escalfo amb en Shreck, estirem i apa a còrrer després de desitjar-nos sort.
Vaig decidir fer la cursa sense forçar i es per aixó que m'ajunto amb una noia que roda bastant còmode. Anem pel costat del mar els primers 5 km i el sol i la calor es intensa.
LA noia comença a mostrar sintomes de cansament i vora el 6 es gira i em diu que les cames li fan figa, i m'ho diu amb una por i un sentiment que em recorda a mí mateixa quan ho estic pasant malament.
Decideixo que l'ajudaré a acabar la cursa i li faig costat, l'ànimo, li faig baixar el ritme per recuperar, anem colze amb colze, sense parlar gaire només fent costat.
La faig respirar bé i li dono un rera l'altre tots i cadasqun dels consells que vosaltres m'heu donat a totes les curses que m'heu acompanyat.
En arrivar al km8 li dic que la cursa la té, que continuem a poc a poc fins el 9 i allí si pot apretem.
En girar un carrer, es veu la meta al final i l'haurieu d'haver vist, com se li van passar tots els mals, comença a apretar i apretar, com si de sobte tingués ales, i en arrivar a meta entrem agafades de la mà.
Dues desconegudes, que probablement mai mes ens veurem pero que vam compartir esforços i ilusió aprofitant que la vida ens va posar de costat.
Ens donem un petó i em sento una persona molt feliç.

1:02 ( crec que ens em de treure un minutet per la llargada del recorregut, pero m'es igual)
Després fotos i mes fotos amb els companys un bon esmorçar i a remullar els peus a la platja, que estava bonica.
Us deixo les fotos del doblet
http://es.pg.photos.yahoo.com/ph/paz_rivendel/album?.dir=baf0&.src=ph&store=&prodid=&.done=http%3a//es.pg.photos.yahoo.com/ph/paz_rivendel/my_photos
_________________
el cel de nit de NZ

Schrek · Registrat: 08 Jun 2005 Missatges: 48

Com instigador del doblet, no puc fer més que compartir les meves sensacions...

Primera part : Can Mir.

Després de fer turisme per Rubí, arribo a Can Mir mitja hora abans de la sortida. Mecatxis !!! Ja vaig a tope i encara no ha començat el ball... Abans de recollir el dorsal trobo la Pau i la saludo. Amb la matricula a la ma 8el dorsal) em tranquilitzo i veig que tinc temps de sobres per a esclafar dignament.. M’ajunto amb un company, la Pau i en Xavi Papell.

Em poso dels últims, sabent de l’embús que es forma a la sortida i fins la primera pujada. Total, no en vindrà d’aquests segons, no? La cursa es dura, i no cal córrer... La primera volta vaig ràpid, tot i l’embús famós. Al començament de la segona, les cames comencen a notar el “subibaja”, i la primera pujada, que es realment la selectiva. La tercera la faig d’esma, i un cop coronada la maleïda pujada, em deixo anar una mica. Acabo amb millor temps que l’any passat, cosa que és realment meritòria.

Segona part : Vila Olimpica.

Mig estabornit encara de la muntanya russa del dia anterior, engalto Vila Olimpica. Mooooolta calor. Les cames no van, i a partir de 5, em dedico a mantenir un ritme el més còmode possible. Pateixo molt perque no vaig còmode, i sé que no puc apretar mes. El tercer “canvi” el vaig gastar el dia anterior...

Veig entrar la pau esplèndida en la seva tasca de llebre.

Tercera part : avui

Aaaaaaarh!! Quin mal de cameeeeeeees !! No corria des de dimarts, i he notat la fuetada de dues curses en menys de 12 hores. Estic content perquè era un petit repte, que ha estat superat.

El següent repte? A ver, a ver ... Very Happy

Per cert, la pau m’ha presentat uns quants de vosaltres entre les dues curses, però soc un desastre, i no us acabo de relacionar. Si em veieu en alguna cursa i no us saludo es pel meu despiste... No us talleu i saludeu-me... Embarassed

_________________
Triatló : aigua, aire, terra; el foc el poses tu

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Hola;

Aquesta cursa és tan impressionant, que em costa definir-la.

Primer dir, que encara que en Xavi Bonastre és molt accessible, és una persona que es dona tot en tot el que fa. Quan el vaig conèixer va ser a rel de que va començar a rodar per les pistes de Can Jofresa i li rondava pel cap fer una prova de 100 quilòmetres, i com que jo sembla que hi entengui, li vaig dir el que per mi era important d'aquesta prova, per si li servia.

La va fer i caram, si la va fer bé. Va ser emocionant i és un record íntim que jo atresoro i és irrepetible. Jo penso en aquells moments van ser, a les nostres vides, intensos.

Va ser aquí on vaig veure una mica com era en Bonastre; amb el temps m'he adonat que amb tot el que fa es dona el màxim i com no amb la cursa que ell organitza, no podria ser menys. Del calendari cursatil no crec que hi hagi cap comparable. Punt per punt, ofereix el màxim. Se li poden retreure punts com ara del circuït, l'entorn o el que sigui, però estareu amb mi que pel lloc on es fa, sembla que aquell dia sigui el centre del món; fa sentir-te com si estiguessis, que sé jo, a un lloc com ara Atenes o a l'estadi Olímpic; i si t'ho mires fredament, el lloc és a casa seva. Que carai !? ens obre les portes de bat a bat i ens ho dona tot.

Centrant-me el que va ser la meva tarda, primer la gran alegria de poder veure la meva gent: la gent que fa el mateix esport que jo i pateix la mateixa bogeria, en graus diferents. Llavors el poder estretir la mà a tanta gent, que tot i les diferències de caràcter o d'enfocament de les coses, sembla que aquest dia amb l'eufòria del marc incomparable, tot esdevé plàcid.

Vaig tenir que estar pels meus fills, que feien curses diferents i no volia que es sentissin sols, primer l'Anna, que encara té por de que le fàcin caure a les sortides i es mostra prudent, però la fa sense parar i avançant mica en mica, amb la base que ha anat adquirint, gràcies a l'escola d'atletisme i que van madurant mentalment.

L'Oriol, que per evitar frecs, surt totalment del darrera, i va fent tot concentrat i amb el pensament posat a l'arribada i tan l'un com l'altre, esperant aquest fenomenal premi, que cada any els té reservat en Xavi Bonastre i la seva organització. És l'única cursa que no els haig de fer raonaments com ara, que fer esport és bo per la salut o coses per l'estil.

La dels grans, és a dir la nostra, també me la vaig perdre seriosament i tot i que a la sortida em quedo força endarrerit, llavors intento portar un ritme una mica agosarad i anar passant gent. Ara; no puc estar d'entrada al lloc que m'agradaria. De fet, em sento conformat en fer una cursa i acabar-la dignament, com sembla que em va sortir. Al vespre, a casa sentia una mica de vergonya, perquè em vaig abraçar al corredor que em precedia i que no coneixia de res i inclòs li vaig donar un copet amb el meu cap; com que el vaig estrènyer i em va correspondre, li vaig fer aquesta gràcia... quina bajanada, oi?

Vaig saludar a molta gent, encara que no vaig poder mantenir massa converses, per voler estar a tot arreu i ja se sap, que no tot pot ser.

El meu temps, va estar a la Lina d'altres anys i les sensacions magnifiques, algú em va dir que m'havia vist ràpid, per la imatge que dec donar de lent, i els vaig aconsellar de fer cros la temporada vinent. Penso que ara les curses populars s'estan consolidant i ja tenen molts adeptes, és bo tornar a córrer cros, per tornar a fer aquestes proves multitudinàries. La veritat és que et posen fort i ràpid.

En Josep Salvia, que un any la vem fer junts i en fa tants que compartim tants moments, un record especial.

Duia aprop el meu company d'entrenament i qui auguro un gran futur, en Vicente; i encara que no el vèia sentia que l'animaven. M'alegra molt; sempre diu que el motivo, però jo crec que es frena per no passar-me i espero que aviat ho faci.

Em sabia greu veure el Dress sense córrer amb nosaltres, estic segur que ho va passar malament, encara que ell dirà que no. Espero aviat poder tornar a córrer al seu darrera.

La Pau, que ha esdevingut un persona tan apassionada amb la gent que l'envolta, a mi també va fer il·lusió poder-li tocar l'espatlla abans de que fes l'última volta; els Agustin's, que van venir per partida de triple generació, espero que també ens expliquin algun sentiment, els Purull, que sobretot el pare és un animador, engrescador i sempre fa sentir als nens que ho fan bé. La veritat, és que m'hagués agradat estar per tots. Al vespre em va trucar dient que ens havien tocat unes espardenyes a la rifa de regals.

Posaria a 50 persones més, amb les que vaig poder dir quatre coses, però em quedo amb la cosa, de que dies com el dissabte fan que estigui segur que he triat el millor esport que existeix per ser molt feliç. Gracies

Joaquín · Registrat: 11 Jun 2005 Missatges: 543

La veritat és que he obert el foro per dir quelcom sobre la cursa-festa de dissabte i no veas, que més et pot dir.
Aquest és el quart any consecutiu que la faig independement de la forma física que tingui, perque realment valoro més l'ambient, l'organització, el veure a quantitat d'amics i totes les peculiaritats que ja s'han dit que potser, per fer una cursa millor o pitjor. I la millor prova del caire que té aquesta cursa és la resposta dels nens. Els meus van començar a correr aquesta cursa fa 3 anys i sense dir res, ells se'n recorden i cada any volen venir. Ja sabem que els nens i els bogos són els que sempre diuen la veritat, pues eso, los niños y nosotros.
Jo també voldria fer esment al Xavi Bonastre, l'ànima d'aquesta cursa, que ens la fa familiar, agradable i maca, maca.
Felicitar als que la feien per primera vegada, com la Pau, el Marcel i el Vicente. I a la resta de la UAT, más los que animaron que se agradece unas palabrillas entre vuelta y vuelta.
I encara que la vaig patir molt aquest any, no dubteu: l'any que ve torno. Ah! y con Andrés doblándome en la segunda vuelta y brindando después con la cervezita.

Josep · Registrat: 01 Jun 2005 Missatges: 1180

Tens raó Joaquin, amb tot el han escrit els companys, ja queden poques coses a dir.
Vaig fer aquesta cursa ja fa 4 anys, ja tocava fer-la altre cop, molts més participants en aquesta edició, molts companys, els del club, un munt de corredors coneguts i que sempre es maco de veure'ls , saludar i xerrar 4 coses, veure'ls córrer en cursa, animar-nos mutuament,...
Va córrer el meu nebot , l' Albert i també en Francesc, de 7 anys ( fill del meu cosi, a qui ja he promés que l' inscriuré en les curses on corri l' Albert, que feliç que em fa quan veus que tots dos tenen tantes ganes de participar en les curses! També vaig córrer la cursa , aquest any sense fer un gran registre( ja sabia que no estava en un bon moment ), vaig intentar seguir a en Folch, no va poder ser, estic content del temps malgrat tot
En Bonastre tot un professional , un gran organitzador, animador, speaker, persona molt propera a la gent, un 10
"En Josep Salvia, que un any la vem fer junts i en fa tants que compartim tants moments, un record especial."
Pep, som moltes curses les que hem fet junts, només es possible quan estic més en forma o quan jo era jove, ja que normalment costa de seguir el teu ritme, ets una màquina, una mica mes i em dobles a mi !
Pau, se' t veu disfrutar de l' atletisme , quin munt de curses que fas, es molt maco aquest relatiu inici atlètic , on es coneixen les curses del calendari, millora de registres, coneixe's a un mateix cada cop més atlèticament, saber marcar un ritme segons la distància, etc.

Agustinjr · Registrat: 09 Jun 2005 Missatges: 1362

Creo que todos los que tenemos hijos o que hemos llevado a un menorha disfrutado de lo lindo en esta cursa sobre todo por que la conocezn como la cursa del CHUPACHUP y todos los crios están esperando llegar a meta para coger la bolsa e hincharse de golosinas. el disfrute es bestial y para los grandes más cuando cogemos el champan y luego a la hora del sorteo estamos todos como niños esperando que la suerte nos acompañe y nos toque algo de la pila de ragalos que se llegan a sortear. El año pasado cayó un diluvio y todo el mundo estuvo apoyando hasta el último momento. Este año haciendo una calor estrombótica ahí estábamos todos sin más. Creo que Bonastre se lleva el apoyo de todo los corredores y del público que sigue la cursa desde el priemr momento hasta el último.