═ndex del F˛rum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

www.mossenhoms.be


 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   Llista de MembresLlista de Membres   Grups d'UsuarisGrups d'Usuaris   Registrar-seRegistrar-se 
 PerfilPerfil   Inicia una sessiˇ per veure els teus missatges privatsInicia una sessi´┐Ż per veure els teus missatges privats   Iniciar SessiˇIniciar Sessi´┐Ż 

Important Notice: We regret to inform you that our free phpBB forum hosting service will be discontinued by the end of June 30, 2024. If you wish to migrate to our paid hosting service, please contact [email protected].
12 desembre 2015 -Entrenament per MOSS´┐ŻN HOMS- a les 08:00

 
Publicar un tema nou   Aquest tema estÓ bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    ´┐Żndex del F´┐Żrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CR├ĺNIQUES ??
Veure tema anterior :: Veure tema seg´┐Żent  
Autor Missatge
Pep Moliner



Registrat: 30 Mai 2005
Missatges: 4860

MissatgePublicat: Dc Des 16, 2015 8:10 pm    Assumpte: 12 desembre 2015 -Entrenament per MOSS´┐ŻN HOMS- a les 08:00 Respondre citant


Pep Moliner: "Mossenaire d'Honor"

Vaig n´┐Żixer el 8 de maig de 1963 a la Cl´┐Żnica del Remei de #Terrassa,
l´┐Żany de sobre de les tristament famoses riuades de la meva ciutat. El meu avi
patern era de Daroca, aragon´┐Żs, la iaia de Terrassa; Josep i Sisca. La meva iaia
materna, Severina, de Villaviciosa de C´┐Żrdova i separada del marit, Amadeu, va
venir d´┐ŻAndalusia i a treballar al textil, i es va presentar amb dos dels seus tres
fills, i estava de rellogada als pisos de Montserrat amb una fam´┐Żlia. La iaia Sisca
va n´┐Żixer a la mateixa casa, com es feia abans, al capdamunt del carrer de
Sant Joan, i quan corro pel parc de Vallparad´┐Żs de vegades miro el lloc on hi
havia la casa i li dedico un pensament. Quan el meu pare es volia casar, a
Terrassa, no hi havia cases per comprar i va decidir a la mateixa casa que
havien fet a Can Palet i que hi havien constru´┐Żt de planta baixa, fer un pis al
damunt i al poc de casar-se amb la meva mare, la Carme, es va endur el
cunyat i la sogra, el meu tiet Benito i la iaia Severina, a casa. Vol dir que us
podeu imaginar com vivia jo d´┐Żenvoltat d´┐Żestimaci´┐Ż: els avis abaix, a casa, la
iaia i el tiet, i els meus pares. Vol dir que tenia una infantesa incre´┐Żble. Abaix, a
ca l´┐Żavi, tenia la meva tieta Merc´┐Ż, amb la que em porto dotze anys i per mi era
com si fos la meva germana gran i que d´┐Żella tot s´┐Żn bons records. El tiet
Benito m´┐Żenseny´┐Ż a caminar, a portar la bici, la moto i el cotxe. Quan tenia
quatre anys va n´┐Żixer el meu germ´┐Ż, i sempre he dit que som molt diferents i
se m´┐Żenfada, perqu´┐Ż diu que no ´┐Żs cert, i ara la meva neboda Judit em va dir
amb el front premut: ´┐Żsou iguals´┐Ż. No ho allargo m´┐Żs, per´┐Ż era perqu´┐Ż
entengu´┐Żssiu com ens estim´┐Żvem. Les meves ´┐Żvies i avi eren relativament
joves i m´┐Żestimaven amb bogeria i jo amb ells. Era un nen que no em mancava
de res.


Infantesa i joventut

Els nens de l´┐Ż´┐Żpoca jug´┐Żvem al carrer, ten´┐Żem bicicletes per anar per la vorera i
el ve´┐Żnat sortia a prendre la fresca els estius de calor. Es menjaven ous de les
gallines de la ve´┐Żna, ca la Paquita, i tamb´┐Ż conills, que s´┐Żalimentaven de les
pells de fruita del ve´┐Żnat, i menj´┐Żvem enciams de l´┐Żhort de cal Sebasti´┐Ż, i era la
nostra alimentaci´┐Ż privilegiada. Cada dia passava un carro a vendre llet
acabada de munyir, porta por la Maria, la mare de la Rubalcaba, i el cavall que
duia el carro, es pixava davant de casa i deixava l´┐Żolor moltes hores, que jo,
que m´┐Żasseia sovint al graonet de casa l´┐Żavi olorava aquella ferum. El cole el
tenia a dos-cents metres de casa, l´┐ŻAndersen, i an´┐Żvem a jugar per les cases
dels ve´┐Żns que tenien uns patis molt llargs i les mares ens feien berenar. Els
diumenges an´┐Żvem a Coll d´┐ŻEstenalles a l´┐Żestiu a menjar al camp, i l´┐Żensaladilla
russa que feina la meva mare, no m´┐Żagradava perqu´┐Ż tenia pebrot vermell, i
ens rebolc´┐Żvem amb el papa a l´┐Żherba, jugant a lluitar i xutar la pilota. Jo era i
s´┐Żc un nen t´┐Żmid que es posava vermell a la m´┐Żnima i amb molta por al rid´┐Żcul.
Tot i aix´┐Ż vaig fer una obra de teatre que es deia ´┐ŻLa Rondalla´┐Ż i en van fer fer
d´┐Ż´┐Żngel i no em van maquillar, perqu´┐Ż tenia les galtes com tom´┐Żquets. El
mestre Margarit en feia cantar i just quan tenia el canvi de veu. Amb deu anys,
i havent apr´┐Żs ´┐Żajedrez´┐Ż del meu pare, vaig quedar segon de tot el cole i aviat
va ser el ´┐Żmeu esport´┐Ż. De fet sortia molt amb bici i els nens f´┐Żiem molt esport
sense adonar-nos. Els colegis de Terrassa cada any feien campionats entre ells.
De b´┐Żsquet, nataci´┐Ż, futbol i sobretot i que a mi m´┐Żafectava: d´┐Ż´┐Żajedrez´┐Ż.
Perqu´┐Ż ho dic aix´┐Ż?: doncs perqu´┐Ż no recordo que ning´┐Ż digu´┐Żs escacs. Els nens
no ens ensenyaven gens el catal´┐Ż, donat que era prohibit, i tot era en castell´┐Ż i
de fet recordo que no li donava cap import´┐Żncia, com si fos normal. De fet no
l´┐Żhavia llegit mai i nom´┐Żs el parlava. Ho trobava normal. Per aix´┐Ż: ajedrez. Com
escola jug´┐Żvem quatre nens per escola enfront dels altres coles, i jo no sempre
era titular i qued´┐Żvem alg´┐Żn any primers de Terrassa i el Gorgas en feia una
medalla d'or, amb l´┐Żescola Andersen Gald´┐Żs, que ´┐Żs la que jo anava. Recordo
que Cultura Pr´┐Żctica i l´┐ŻAcad´┐Żmia Maragall portava bons jugadors i eren els
rivals a batre. De fet, jo no em considerava massa bo; normalet. Recordo que li
vaig preguntar, amb deu anys, al meu pare: ´┐ŻPapa, com es pensa?´┐Ż no entenia
que quan fas una jugada, havies de pensar-ne les que vindrien despr´┐Żs. B´┐Ż,
vaig quedar tercer o quart, no recordo, dels jocs de Sant Jordi amb dotze anys
de tot Catalunya. Vaig estudiar a l´┐ŻArrahona, on ara estan els mossos
d´┐Żesquadra, batxillerat i com que no veia clar quina carrera fer, vaig decidir
intentar aprendre l´┐Żofici del meu pare, que era dibuixant. Ara en diuen
dissenyador gr´┐Żfic, i a l´┐Żescola Municipal vaig fer algun curset, i sobretot
aprenent veient a treballar al papa, a Barcelona vaig estudiar inform´┐Żtica, ja
que a Terrassa enlloc es feia. De vegades li havia sentit al meu pare a dir;
´┐Żprefereixo un fill tonto prop meu i que un de molt llest i que marxi lluny´┐Ż. B´┐Ż,
des dels disset anys que laboralment el tinc el meu pare a un radi de cinc
metres i treball´┐Żvem junts. Ara est´┐Ż jubilat, per´┐Ż encara ve al ´┐Żtaller´┐Ż. ´┐Żs m´┐Żs,
encara te'l seu ordinador a un metre del meu. De fet escriu i llegeix,
principalment. Quan era petit, amb sis anys i m´┐Żs, els dibuixos a la feina del
meu pare, es feien en cartolina, guaix, pinzells i tinta xina. Un cop s´┐Żacabaven
de fer aquests dibuixos, il´┐Żlustracions i altres, es feia un paquet i es portava al
client, si aquest no veia a buscar-lo. El meu pare tenia nou nois joves, que eren
els seus socis treballadors, donat que ell no es volia considerar amo i els feia
socis. Els dibuixos, qui els duia al client? El recader. I qui era el recader? El
meu avi, que tot i ser gaireb´┐Ż cec des dels cinquanta-set anys, anava de punta
a punta de Terrassa molts dies. Doncs b´┐Ż: molt´┐Żssimes vegades i quan jo
estava de vacances, anava i caminava tant com ell. Potser per aqu´┐Ż em ve aix´┐Ż
de c´┐Żrrer. Una vegada recordo que, de petit, em van preguntar a qui estimes
m´┐Żs al m´┐Żn i vaig dir: a l´┐Żavi. Com ell i cinc generacions m´┐Żs, com a m´┐Żnim, els
primog´┐Żnits ens d´┐Żiem Josep. Ara passat el temps, s´┐Ż que els estimo a tots
igual i tot el que recordo s´┐Żn les coses bones i ho b´┐Ż que m´┐Żho han fet passar.

La cosa m´┐Żs meravellosa ha estat tenir tres fills magn´┐Żfics i que ha estat ra´┐Ż
suficient, ja, per viure. L´┐ŻElisabet, l´┐ŻOriol i l´┐ŻAnna. El moment de veure´┐Żls per
primera vegada el tinc gravat i hem gaudit des del primer dia. A la meva dona,
estant a l´┐Żhospital, li portava cada vegada una est´┐Żtua amb al´┐Żlegoria a la
mare, per manifestar el que sentia que havia fet i el que havia portat fins
aquell moment dins seu. Aquestes figures de bronze encara, quan les mirem,
ens porten a aquell moment i tenim records per parar un tren dels nostres tres
fills. Imagineu que ja era un afeccionat a la fotografia i m´┐Żs endavant al v´┐Żdeo.
Hem estat molt de sort i en continuem estant. No recordo haver-nos enfadat
mai amb la meva dona i menys en serio. Sempre he estat bojament enamorat
de la p´┐Żl-roja i durant molts anys, gaireb´┐Ż mai ens hem separat m´┐Żs d´┐Żun dia.

Abans els nois ens feien anar a la mili a aprendre a fer anar les armes, i per si
mai en un conflicte b´┐Żl´┐Żlic la naci´┐Ż necessitava que la defensessis. Tots
pass´┐Żvem per aquest tr´┐Żngol, i jo tamb´┐Ż. El papa em va dir; ´┐Żmira de passar el
m´┐Żxim de desapercebut i no et presentis de voluntari a massa coses´┐Ż. B´┐Ż,
despr´┐Żs d´┐Żhaver anat al campament de Santa Ana a C´┐Żceres i desfilar a primera
l´┐Żnia per fer metro vuitanta (els alts anaven davant), vaig anar a parar a Madrid
i un polvor´┐Ż anomenat el Viso a Alcala d´┐ŻHenares i quan et prenien dades, i com
que el furriel era de Terrassa i funcionava la "recomanaci´┐Ż", em va dir si sabia
escriure a m´┐Żquina. Em va fer una prova i vaig ser ´┐Żfurriel´┐Ż. Per passar
desapercebut no era, donat que posava totes les gu´┐Żrdies, distribu´┐Ża els
permisos de tot el quarter i repartia els llen´┐Żols i donava les eines als
departaments. Cada dia havia de llegir-ho davant dels comandaments. Havia
d'anar a disparar cada quinze dies i canviava les dianes. Vol dir, que
desapercebut: no massa. B´┐Ż, a l´┐Żoficina vam fer tots tal amistat, que un cop
acabada la mili ens hav´┐Żem anat reunint i an´┐Żvem als casaments els uns dels
altres. Aix´┐Ż si, parl´┐Żvem de la mili i les nostres batalletes. Vaig ser padr´┐Ż de
bodes de l´┐ŻIgnasi d´┐ŻOlot, vaig tenir al basc Zarrabeitia dormint a casa, en Narc´┐Żs
de Castellfort en va venir a veure expressament a Terrassa. Tinc records
profunds.

Per cert; la vegada que he plorat m´┐Żs i m´┐Żs de la meva vida: el dia que em
vaig llicenciar. Tinc debilitat per les persones que em cauen b´┐Ż i sabia que gent
amb la qual m´┐Żhi passava moltes hores i que considerava bones amistats, ja no
les veuria possiblement mai m´┐Żs. ´┐Żs com si morissin aquell dia, i no ens
veur´┐Żem. Vaig plorar com mai. B´┐Ż, el dia que em vau fer mossenaire d´┐Żhonor
tamb´┐Ż vaig plorar.


C´┐Żrrer

Com recordareu, us he explicat que jo he jugat a escacs. De fet vaig estar al
´┐Żclub d´┐Żescacs Terrassa´┐Ż jugant vint anys. Tenia categoria preferent i em vaig
retirar amb un elo de dos-mil cent quaranta. No he tornat a jugar mai m´┐Żs de
campionat, per´┐Ż segueixo jugant per internet a una p´┐Żgina que es diu
escaquejant, des de fa deu anys i cada dia. El meu nick ´┐Żs correr42, per qu´┐Ż
em vaig apuntar quan tenia quaranta-dos anys i perqu´┐Ż la marat´┐Ż t´┐Ż quaranta-
dos quil´┐Żmetres i escaig. Al club d´┐Żescacs es va organitzar un any un partit de
futbol de costellada de solters contra casats, quan tenia uns quinze anys, i
aquell dia va ser el primer en qu´┐Ż amb el que era el meu millor amic, cada
dimecres i des d´┐Żaquell dia intent´┐Żvem reunir a deu persones per jugar al ´┐ŻClub
San Fernando´┐Ż, que ´┐Żs ara les pistes del Nataci´┐Ż. Va durar molts anys el partit
setmanal. Quan jug´┐Żvem a futbol, de vegades es penjava la pilota i, a on es
penjava? Just al costat, on hi havia unes pistes d´┐Żatletisme i, per qu´┐Ż era molt
barat, m´┐Żhi vaig apuntar I de fet hi he estat lligat fins el dia d'avui. Trenta-vuit
anys al ´┐ŻClub Atletismo Terrassa´┐Ż ´┐ŻUni´┐Ż Atl´┐Żtica Terrassa´┐Ż, ´┐ŻFondistes de
Terrassa´┐Ż ´┐ŻAtletisme Arec Terrassa´┐Ż Vaig estar a diferents juntes, i un dia que
no vaig anar, em van fer vicepresident de la Uat, en l´┐Żapartat de comunicaci´┐Ż.
En Jaume Sales era el president i en Ramon Senar l´┐Żaltre vicepresident. De fet
ens reun´┐Żem tots els dimecres fins a la una de la nit per l´┐Żatletisme durant
molts anys. Crec que vam tenir de les primeres webs catalanes i la vaig fer de
forma casolana i del tot autodidacte. L´┐Żescola d´┐Żatletisme la duia el Consell
Esportiu de Terrassa, i quan aquest va veure´┐Żs obligat a passar el testimoni,
aquesta junta, de la que guardo records agredol´┐Żos, la vam muntar i en guardo
bons records. Em quedo amb els bons, i estic molt content de bona gent que
ara la considero amiga i que va ser la primera escola d´┐Żatletisme important.



Per´┐Ż, quan comen´┐Żo a fer curses de deb´┐Ż?

B´┐Ż, Quan em caso amb la Marisol, fruit d´┐Żhaver-me-la presentat el meu millor
amic, faig el que fem molts, de voler-nos posar en forma i m´┐Żapunto al gimn´┐Żs
Olimpo, on aprenc a jugar a esquaix i de fet durant for´┐Ża temps, jugava a
futbol, anava en bicicleta, jugava a frontenis, a esquaix i segur que em deixo
alguna cosa. Un amic, en Xavi Boronat, em diu que entrenem una mica per
escalfar i correm per apuntar-nos a la cursa de l´┐Ż´┐Żpic, que es feia per
Matadepera. No cal que us digui que ho vaig passar fatal i crec que vaig quedar
dels ´┐Żltims, donat que sentia el cotxe escombra. A l´┐Żarribada, recordo que hi
havia un formidable esmorzar, samarreta de cot´┐Ż amb un dibuix molt xulo,
medalles, trufeig i no s´┐Ż quantes coses m´┐Żs. Una cosa que no sabia ni que
existien, les curses populars. Em vaig posar nervi´┐Żs pensant, on se´┐Żn feien m´┐Żs
com aquestes. I al cap d´┐Żun m´┐Żs es feia la de Viladecavalls, pujant a Sant Llu´┐Żs.
I hi vaig anar durant quatre setmanes, a fer la pujada pel meu compte i amb el
meu amic Xavi, per preparar-nos. I va ser el que em va despertar el gust per
aquest esport. Vaig continuar buscant i evidentment va caure la cursa de El
Corte Ingl´┐Żs i la festa major de Terrassa. Al cap d´┐Żun any, corria la festa major
del barri i vaig quedar primer de Can Palet, El meu avi em va dir ´┐Żque no corria
ning´┐Ż m´┐Żs?´┐Ż. La iaia Sisca, buscava al diari Terrassa la columna dels que
corr´┐Żem i sempre que veia el meu nom, retallava i un enganxava a un ´┐Żlbum,
per qu´┐Ż n´┐Żestava orgullosa Al noranta-dos, i fent pr´┐Żviament voltes a les pistes
d´┐Żatletisme per veure com estava i quin ritme portar l'endem´┐Ż, em vaig apuntar
als 20 qm. d´┐ŻAlella, una setmana despr´┐Żs mitja de Matar´┐Ż, una despr´┐Żs Mitja
d´┐ŻIgualada i una despr´┐Żs a la Mitja de Roda: ja vaig fer 1h27 i durant molt de
temps anava a mitja per setmana, acompanyat sempre, sempre, per la meva
muller, la Marisol, i la meva filla l´┐ŻElisabet i a partir del 94, del meu fill Oriol i a
partir del 97 de l'Anna. Per cert, aquestes mitges les feia una setmana rere
l´┐Żaltre. No s´┐Ż com agrair a la meva dona el que ha suportat. Ah, i sempre
aprofitava per con´┐Żixer els pobles que visit´┐Żvem. Em vaig posar gorra, perqu´┐Ż
em vei´┐Żs de lluny i em fes una fotografia de record la Marisol. De fet, amb el
meu estil caracter´┐Żstic, aviat em va dir que em coneixia la manera de c´┐Żrrer i
que no calia. Tinc un estil que com diu un amic, semblo un ´┐Żnec.

Com que volia aprendre, vaig veure que s´┐Żhavia fundat un club que es deia
´┐ŻFondistes de Terrassa´┐Ż, i m´┐Żhi vaig apuntar i regularment sortia i aprenia
d´┐Żells, i el primer any anava sempre amb en David Otero i vaig arribar a fer
1h21 a Mollerussa seguint els seus entrenaments i molts altres fondistes i,
donat que ell segu´┐Ża els entrenaments que li feia el Colombiano, Jos´┐Ż Vicente
Mu´┐Żoz Montenegro. No sabia b´┐Ż qui era, per´┐Ż era un xicot de la meva edat que
tenia costum de guanyar all´┐Ż on anava totes les curses o quedar dels primers.
El dia de Mollerussa m´┐Żhi vaig apropar per felicitar-lo i per dir-li que la meva
marca era fruit de seguir els seus entrenaments, que feia amb en David. Tot i
estar envoltat de molta gent, se´┐Żm va quedar mirant i em diu ´┐Żel mi´┐Żrcoles
haces un test de Cooper y me vienes a ver al Nataci´┐Żn a la puerta principal´┐Ż.
Faig el test, sota les retic´┐Żncies d´┐Żamics que em deien que qu´┐Ż feia, despr´┐Żs de
la mitja, i m´┐Żel´┐Żlabora uns pla d´┐Żentrenaments que no em saltava per res. I el
dia que faig la meva primera marat´┐Ż a Val´┐Żncia 93, que era campionat
d´┐ŻEspanya, al hall de l´┐Żhotel, encara tenia al ´┐Żcolombiano´┐Ż fent-me n´┐Żmeros de
quin ritme havia de dur. Doncs b´┐Ż: vaig fer a la primera marat´┐Ż 2h54´┐Ż, quan no
feia gaire havia arribat l´┐Ż´┐Żltim de la cursa de l´┐Ż´┐Żpic. Com que a ´┐ŻFondistes de
Terrassa´┐Ż reb´┐Żem propostes d´┐Żen Faust Piqueras, president de la Uat per
fussionar.nos amb la Uat, finalment ho vam fer i tot i que ja n'era soci, durant
molts anys vaig c´┐Żrrer molt degust. Per´┐Ż a la Uat no hi havia maratonians, i
vaig con´┐Żixer a un noi que es deia Jaques i que tenia deu anys m´┐Żs que jo i que
havia estat molt gras, segons m´┐Żhavia dit. Sense adonar-nos entren´┐Żvem
plegats a tota hora, i com que era un enginyer al qual m´┐Żencantava escoltar,
entren´┐Żvem de valent, i ens an´┐Żvem fent amics. Un dia, en vaig dirigir a una
senyora que sempre estava a les pistes cridant als seus atletes per que ho
fessin b´┐Ż i entrenant als nois joves, tant de marxa com de migfons i li vam dir
si ens podia entrenar. La dona es deia Carmen G´┐Żmez Florido, i em sembla que
li va fer encara m´┐Żs il´┐Żlusi´┐Ż que a nosaltres tenir a dos maratonians. Em feia
aixecar les cames, bellugar els bra´┐Żos, fer estiraments, rectes, intervals
training, diagonals, i ens ho portava tot escrit. Un dia vaig fer un 1000 a 3´┐Ż. De
fet els entrenaments s´┐Żho mirava m´┐Żs en Jaques, i jo feia el que ells dos em
deien. La Carmen ens venia a veure a les mitges que utilitz´┐Żvem com a
preparaci´┐Ż per la marat´┐Ż. Vaig fer dues maratons aquell any, la de Barcelona i
la Benidorm, amb uns temps prou dignes, per la seva duresa. 3h05´┐Ż i 3h03´┐Ż. La
Carmen tenia un c´┐Żncer del que sabia que no s´┐Żen sortiria, i tot i malalta, venia
amb els seus nois i noies. ´┐ŻElls em necessiten´┐Ż es veu que deia i ho vaig saber
el dia del seu enterrament. Amb ella vaig poder fer-me m´┐Żs persona i durant
molts anys estava sempre sempre sempre a les pistes d´┐Żatletisme ensenyant.
´┐Żs m´┐Żs: sempre estava a la pista. Encara la porto dins.


Torre Moss´┐Żn Homs

Per casualitat i entrenant per aqu´┐Ż i per all´┐Ż, un dia vam decidir amb el meu
amic Jaques, aparcar els nostres cotxes per sobre de la masia I fer els
entrenaments de cap de setmana per aquesta zona. A m´┐Żs els circuits
permetien anar ritme alt i hi havia marques que havien fet amb la roda de
marcar els del Nataci´┐Ż. El David, que a tothom li posava mots, li deia els
piscin´┐Żires i n´┐Żhi havia de molt bons: Aguirre, Amancio, Galan, Galera i el meu
gran amic Pedrero, que em va donar uns consells d´┐Żamic i per aix´┐Ż som tan
amics i tamb´┐Ż el tinc al cor. Crec que en Francisco Santander tenia molts
circuits mesurats, i molts ens benefici´┐Żvem d´┐Żaix´┐Ż. Mentre est´┐Żvem en ple
entrenament poc parl´┐Żvem, per´┐Ż mentre escalf´┐Żvem i des-escalf´┐Żvem, molts
temes: inform´┐Żtica sobretot, i eren els inicis d´┐Żaquesta. En Jaques era un
expert. Per´┐Ż parl´┐Żvem de tot. ´┐Żrem diferents, atl´┐Żticament parlant: ell sortia a
les mitges a un ritme impossible de seguir i jo era m´┐Żs lent, i a la meitat de la
mitja, moltes vegades em posava a la seva al´┐Żada a mitja cursa i´┐Ż el passava.
Encara que no sempre. Era com normal que cadasc´┐Ż an´┐Żs fent la seva
competici´┐Ż, tot i haver fet curses anant plegats. Recordo especialment la mitja
d´┐ŻIgualada, que el dia abans ens vam decidir i sense m´┐Żs ni m´┐Żs vam fer 1h25´┐Ż
. Baixar 1h24 era el m´┐Żs habitual i el que busc´┐Żvem sempre. Com que a la Uat
ten´┐Żem massatgista gratis els atletes, el primer que vam tenir va ser en Jordi
Mart´┐Żnez Abad. Ell ens escoltava parlar de tot mentre ens arreglava les cames, i
a la cambra on feia el massatge, era lloc per debatre. B´┐Ż; es va animar a venir
a c´┐Żrrer i va fer grans marques tant en mitja, sobre 1h22 com en marat´┐Ż amb
3h07, sense haver estat mai corredor de fons. Si mireu el logo de la vostra
samarreta el veureu signat. ´┐Żs fet d´┐Żell. Entren´┐Żvem, des d´┐Żaquell moment: tots
tres. De mica en mica anava venint gent que tamb´┐Ż corrien i vam acabar fent
durant nou mesos el mateix circu´┐Żt exacte i sense variacions. A m´┐Żs crec que
l´┐Żhav´┐Żem fet a tota castanya amb 43 minuts i era de m´┐Żs de deu quil´┐Żmetres.
La primera dona que va venir a entrenar va ser la Mari Pau Alvarez i aviat la
Dolors Vil´┐Ż. I quan va venir l´┐ŻAnna Cos, no ens ho pod´┐Żem creure. La noia que
m´┐Żs admirava de Terrassa venint amb nosaltres. Tot i aix´┐Ż sempre ´┐Żrem molts
nois i una o dues noies. Per´┐Ż va durar anys. Tothom coneix com ´┐Żs l´┐ŻAnna i em
sembla que no conec a ning´┐Ż que no tingui bones paraules de la seva persona.
Anna, t´┐Żestimem ´┐Ż!!! No s´┐Ż ni tinc detalls de com vau gestar tot aix´┐Ż i segur que
tindria d´┐Żagrair a molts de vosaltres i me´┐Żn deixar´┐Ż a molts. Qu´┐Ż sapigueu que
tots sou importants per mi i que us tinc fitxats. No us perdonar´┐Ż mai que no em
feu cas i perdeu el temps amb un paio com jo, i ara em passa que no sabr´┐Ż que
fer per ser mereixedor del que heu fet per mi. A tothom us dono les gr´┐Żcies i
estic sobrepassat i no s´┐Ż com quedar b´┐Ż amb tots. Seguint una mica amb la
historia. Jo vaig adoptar el s´┐Żmbol de la gorra vermella, fruit de pert´┐Żnyer als
primers internautes que escriv´┐Żem a una llista que encara existeix i que va
crear en Salva Pou, d´┐Żatletisme.cat. All´┐Ż vam poder parlar d´┐Żatletisme i per
recon´┐Żixer se'ns, d´┐Żiem una gorra d´┐Żaquestes caracter´┐Żstiques, donat que per
internet les fotografies eren escasses pel que costaven de descarregar. Una
amistat que venia a entrenar a Moss´┐Żn Homs, en Joan Carles Sanjurjo, que ja li
rondava pel cap fer un f´┐Żrum, va crear 10de1000.com i en aquest f´┐Żrum que
englobava el m´┐Żn de l´┐Żatletisme, es va fer convocat´┐Żries i va comen´┐Żar a venir
gent de Sabadell, Sant Quirze, Castellar, la Garriga, Viladecavalls, Manresa.

Quan 10de1000 va desapar´┐Żixer, va venir el seu tancament, i tamb´┐Ż tenint
entre nosaltres en Pau Sust, que va liderar la transici´┐Ż cap una associaci´┐Ż
fant´┐Żstica anomenada corredors.cat. En Pau va liderar un grup de gent i
corredors.cat ´┐Żs i continua sent un exemple per molta gent a la qual agrada
aquest vessant de l´┐Żatletisme, els entrenaments, curses i mil hist´┐Żries
fant´┐Żstiques i solid´┐Żries. B´┐Ż, mentrestant, nosaltres an´┐Żvem creixent setmana,
rere setmana. Per´┐Ż, comen´┐Żava a passar que quan m´┐Żs ´┐Żrem els entrenaments
s´┐Żendurien i el temps s´┐Żallargava. Va ser quan van apar´┐Żixer les f´┐Żrmules que
m´┐Żs o menys coneixeu. 1h, 10 qm. Diferents circuits. La paraula Mossenaire ve
del 2007, quan en Cisco Romero, el director de la marat´┐Ż de les malalties de
Tv3 i que tamb´┐Ż venia a c´┐Żrrer, em demana si tinc el logo que s´┐Żhavia creat i va
fer unes samarretes, a l´┐Żestil sotana, negres, amb un Moss´┐Żn corrent. Es fan
unes quantes i al darrere hi posava la paraula Mossenaires, que m´┐Żs o menys
alg´┐Ż deia, per´┐Ż que no ens hi sent´┐Żem identificats. Vaig mirar si podria ser
ofensiu o si la paraula ja afectava algun col´┐Żlectiu, i vaig descobrir que no. Va
ser el moment en el qual oficialment identific´┐Żvem a la gent que corria per
Moss´┐Żn Homs. Per fer que tots f´┐Żssim reconeguts, un dia vaig pensar que si
dedic´┐Żvem l´┐Żentrenament a una persona, donar´┐Żem oportunitat a fer-la
coneguda i propera. I de forma aleat´┐Żria i a una persona per setmana, va
sorgir el ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż. Fixeu us que portem m´┐Żs de quatre-cents i ´┐Żs
nom´┐Żs un per setmana. I encara falten per ser-ne. Per cert, que avu´┐Ż m´┐Żheu
nominat i m´┐Żheu fet ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż. Que jo no n'era. Gr´┐Żcies de tot cor.
Per aix´┐Ż estic fent aquest escrit tan curtet. Aquest entrenament era un dia que
socialment la gent pot fer servir per anar distesament a entrenar, i m´┐Żs d´┐Żuna i
m´┐Żs d´┐Żun es veu que gr´┐Żcies a aquest entrenament es troba la mar de b´┐Ż.



Com no podia ser d´┐Żuna altra manera: he tingut importants problemes laborals.
La feina per la qual m´┐Żhe anat reinventant un munt de vegades d'en´┐Ż´┐Ż que vaig
comen´┐Żar i del 2010 al 2013 no em va anar gens b´┐Ż, El sector va canviar
radicalment i de la nit al dia vaig patir una crisi laboral com mai. Un dia se´┐Żm va
oc´┐Żrrer fer un b´┐Żner per tenir alguna cosa que em sufragu´┐Żs alguna despesa i
em vaig presentar al California Sports. Un noi que no coneixia gaire i que venia
alguna vegada a c´┐Żrrer em va atendre molt b´┐Ż i em va fer con´┐Żixer a la seva
muller, una tal Maria Jos´┐Ż Merino, ara bona amiga i era per arreglar dues webs,
fer uns flyers, i crec que aquell dia passar algo, donat que tot em va canviar i,
tot i que ja venien als entrenaments, els germans Exp´┐Żsito i el fill, un dia em
proposen treballar unes hores als matins per fer feines gr´┐Żfiques, de promoci´┐Ż i
col´┐Żlaborar en el club que volien crear, i des de llavors, que estic lligat
laboralment a California Sports i nom´┐Żs tinc paraules d´┐Żagra´┐Żment, donat que
les coses s´┐Żn com s´┐Żn, per´┐Ż sense tenir una feina en aquesta vida les coses s´┐Żn
m´┐Żs complicades, Gr´┐Żcies. Ara amb ells continuo amb ells, lligat a l´┐Żesport i el
que l´┐Żenvolta. Per mi la vida ´┐Żs esport.


Qu´┐Ż va fer d´┐Żexcepcional el Pep, ´┐Żs a dir jo, en una ´┐Żpoca?


El 100

B´┐Ż. M´┐Żagradava fer cada any la Matagalls, com a inici de temporada des dels
trenta-tres anys. La feia i acabava petat. Per´┐Ż era una aventura. Anar de dues
muntanyes m´┐Żtiques, unides pel caminar, passant per la meva estimada
muntanya de Sant Lloren´┐Ż on s´┐Żhi trova la Mola. La vaig arribar fer en 12h03´┐Ż i
en disetena posici´┐Ż, un dia que vaig seguir a l´┐ŻAntoni Mu´┐Żoz del Cemid. Quan ja
portava quatre o cinc Matagalls, vaig pensar que era hora de canviar i hi havia
per la mateixa ´┐Żpoca la Montserrat-Reus de Cent Quil´┐Żmetres. Hi vaig apuntar-
m´┐Żhi amb for´┐Ża confian´┐Ża d´┐Żacabar-la, donat que a m´┐Żs havia anat a aparcar el
cotxe a Reus. A la sortida veig al r´┐Żcord Guinnes de curses de cent, en Henry
Girault i de manera dissimulada i a distancia feia tot el que ell feia. Fins que al
quil´┐Żmetre seixanta se n´┐Żadona i anem plegats. Jo amb el meu nivel de franc´┐Żs
vaig anar tenint una conversa. No l´┐Żhavia practicat mai i menys amb un
franc´┐Żs, i d´┐Żaqu´┐Ż que des d´┐Żaquell dia cada any feia una cursa de 100
quil´┐Żmetres, fins que als trenta vuit anys m´┐Żho passava tan b´┐Ż que vaig fer: la
Matagalls, cinc maratons, cinc curses de 100 qm., dues de seixanta quil´┐Żmetres
i totes el mateix any. I no em vaig lesionar i vaig acabar a totes b´┐Ż. Per aqu´┐Ż
em sembla que va ser quan la raresa d´┐Żaix´┐Ż em va a donar a con´┐Żixer, No ho
recomano a ning´┐Ż: per´┐Ż que b´┐Ż que ho he passat. Vaig deixar de fer cents,
quan dues vegades he vist que podia perillar alguna cosa m´┐Żs que la salut.
Gr´┐Żcies a totes i a tots vosaltres, d´┐Żuna manera intermitent I havent sempre
prop l´┐ŻAnna Cos, he tingut moltes sorpreses: primer nominat pel club de la Uat
als premis d´┐Żesportista de l´┐Żany com a persona dedicada al m´┐Żn de l´┐Żesport i
sent finalista, nominat pel casinet de l´┐ŻEspardenya a Capdidat de Terrassa,
reportatges per tv3, il´┐Żlustrant als al´┐Żl´┐Żrgics en un programa que es diu Salut, a
Canal Terrassa al "Som aqu´┐Ż" i record´┐Ż el dia que vaig fer cinquanta-anys que
em vau organitzar molts dels que est´┐Żveu dissabte una festa sorpresa. Sabeu
que aquestes coses no les mereixo, i els mateixos protagonistes. Tinc una copa
enorme, al menjador, de mig metre, que em vau donar al 2007, i no s´┐Ż
quantes coses m´┐Żs. B´┐Ż. Si ho s´┐Ż, per´┐Ż no us vull cansar m´┐Żs del compte De
deb´┐Ż que em sento m´┐Żs que honorat per tots vosaltres i als que sempre em
voleu fer tan feli´┐Ż, que ho aconseguiu per´┐Ż espero hagi estat l´┐Ż´┐Żltima, donat
que ara ja s´┐Żc ´┐ŻMossenaire d´┐Żhonor´┐Ż i ja no puc aspirar a res m´┐Żs, entesos? Tot
el que vau fer dissabte em sobrepassa i no s´┐Ż com encaixar-ho i com dir-vos
que no us mereixo ni de bon tro´┐Ż. Un projecte un concepte Quedar a una hora.
Sortir plegats. Anar junts. Porto tota la vida corrent amb gent i m´┐Żadonava que
si: sort´┐Żem molts i el grup s´┐Żanava esmicolant i acabaves arribant d´┐Żun en un o
de dos en dos. El concepte: entrenar en grup. ´┐Żs clar: esperar-se. Si una
persona va molt r´┐Żpida i una altra va m´┐Żs lenta, sempre hi haur´┐Ż un moment
que es separin. Doncs, despr´┐Żs de tants anys hem aconseguit que anem junts.
El projecte funciona. La gent xerra, va plegada, es fa amiga, riu, desconnecta,
es posa contenta. El projecte funciona

Repetint una vegada i una altre, no es cansen de venir. El projecte funciona.
Com a persona que gaudeix amb aquest esport, sovintejo anar amb colles amb
les quals tamb´┐Ż m´┐Żhi sento prou b´┐Ż i a Terrassa hi ha un munt de grups que
estan molt units i sempre que he pogut he intentat anar-hi i ser un m´┐Żs: segur
que me´┐Żn deixar´┐Ż per´┐Ż per exemple conec personalment i d´┐Żalguns grups en s´┐Żc
part´┐Żcip: ´┐ŻLas Nenazas Running club´┐Ż ´┐ŻCalifornia Sports Trainning´┐Ż "Arec
Terrassa" ´┐ŻEgaramossenaires´┐Ż Pantaurells´┐Ż´┐ŻSuper Runners de l´┐ŻEgara´┐Ż ´┐ŻLas
supremas´┐Ż "Corredors de Viladecavalls"´┐ŻMatiners´┐Ż´┐ŻRunparad´┐Żs´┐Ż ´┐ŻLeiva Running
club´┐Ż ´┐ŻNemR´┐Żpid´┐Ż ´┐ŻUni´┐Ż Atl´┐Żtica Terrassa´┐Ż ´┐ŻClub Nataci´┐Ż Terrassa´┐Ż . Son grups
o colles que entrenen i fan colla i que conec alguns molt, d'altres una mica.

Marques
Les que porto amb m´┐Żs orgull son: 9h15 als 100qm (he fet 21 proves),
12h03 a la Matagalls (he fet 10 proves) :les 2h52 en marat´┐Ż (he fet 20),
1h20 a la mitja, (un munt) 37'35 al 10mil i he baixat per poc dels 18' al 5000.
M'ho he passat tan i tan b´┐Ż !!!


Dissabte 12 de desembre:

JA S´┐ŻC MOSSENAIRE D'HONOR

Em deia alg´┐Ż que si sospitava res.

Res. Res de res.

Imagino qu´┐Ż, com molts de vosaltres, la cosa anarva rara. Encara que notava a la gent
estranya i alguna cosa havia de passar. El dia abans tinc costum, enguany,
d´┐Żanar amb tres amics, les Gemmes i en Jordi, per preparar l´┐Żendem´┐Ż, i tenia
preparat anar a Castellarnau i havia pensat a l´┐Żhora que el sol il´┐Żlumina un punt
adequat per la foto de fam´┐Żlia, i com molts dissabtes molt nervi´┐Żs per qu´┐Ż tot
sort´┐Żs b´┐Ż. Pensava parlar de l´┐ŻAntentas i el centenari de l´┐Żatletisme i tenia un
parell de persones al cap, si venien a entrenar. El dia abans m´┐Żhavia descuidat
de fer la nota manual que sempre dono, i vaig haver de preparar-la. No tinc
folis a casa i vaig haver d'anar al ´┐Żtaller´┐Ż, i sempre la faig a m´┐Ż, amb ´┐Żel
bol´┐Żgraf´┐Ż, un inoxcrom d´┐Żacer inoxidable que tinc des dels catorze anys i em va
acompanyar als estudis. Ho escric sempre amb aquest bol´┐Żgraf. Digueu-m´┐Żhe
sentimental. Durant la nit la bateria de la m´┐Żquina de retratar i carregant-se i
netejar l´┐Żobjectiu que una setmana abans se m´┐Żhavia mullat, donat que he
perdut el tap i no he tingut temps de comprar-ne un altre. Faig alguna foto al
menjador per si tot va b´┐Ż. Miro si porto una samarreta de cada talla, per si alg´┐Ż
me´┐Żn demana. De vegades em passo mesos portant les mateixes amunt i avall
sense vendren cap: per´┐Ż una de cada. Les demano quan s'acaben i les tinc a
una maleta de quan els meus pares es van casar i que tamb´┐Ż vaig dur a
colonies, a la mili. I encara aguanta. All´┐Ż dormen les samarretes noves. Avui la
Marisol, casualment te festa i puc sortir de casa. Normalment surto del forn de
pa on treballa i a on l´┐Żajudo a pujar una porta met´┐Żl´┐ŻLica que pesa un ou. Abans
he anat a donar una volta al Nuck, el gos dels nens i que em toca cada dia
passejar de fa vuit anys donar un tomb pel barri i m´┐Żagrada. Recordo que ´┐Żs el
meu barri. Recullo les´┐Ż b´┐Ż, el deixo a casa i em disposo a pujar el carrer
Colom, pensant ja amb vosaltres. Miro el rellotge i faig els mateixos temps de
pas i passo sempre exactament al mateix minut. Quan arribo al monument de
la dona treballadora, comprovo que el temps va b´┐Ż. Al cap de poca estona
m´┐Żatrapa l´┐Ż´┐Żscar, que ´┐Żs el nebot de la que va ser la meva entrenadora i que
des del primer dia va ser nominat mossenaire d´┐Żhonor. Parlem de la seva mitja
de Matar´┐Ż i continuem. Arribo i ja veig alguna cosa estranya. Gent que feia
temps que no veia, amics tots ells i la gent posada de forma diferent dels altres
dissabtes. Sempre deixo la bossa al mateix cotxe i la Mariona ve tota esverada
a buscar la seva samarreta que em va encarregar, la samarreta mossenaire i
com a nerviosa. Jo n´┐Żestic sempre els dissabtes. Agafo el paper manuscrit, que
faig d´┐Żagra´┐Żment, i tots veniu amb un munt de papers nominant-me mossenaire
d´┐Żhonor. Recordo que dic, no, no, no. Jo ser´┐Ż l´┐Ż´┐Żltim, el dia que ho deixi. I
molta insist´┐Żncia i un munt de papers. Jo agafo el meu i el tiro a l´┐Żaire, i incl´┐Żs
no m´┐Żadono que hi portava entremig un billet de vint euros que tamb´┐Ż llen´┐Żo.
En Jordi, el meu gran amic, diu? D´┐Żaqu´┐Ż ´┐Żs aix´┐Ż. De fet, em vau posar tan
nervi´┐Żs que si hagu´┐Żs pogut m´┐Żamagava sota una pedra. No podia ni caminar i
no trobava el cotxe per deixar els vostres papers. I anar rebent papers que tots
em volieu donar. Em vaig quedar ben bocadat. B´┐Ż, pensava que s´┐Żhavia acabat
aqu´┐Ż i deia. B´┐Ż, haur´┐Ż de fer un petit escrit com a Mossenaire amb quatre idees
perqu´┐Ż la gent em conegui, si alg´┐Ż no em coneix. Coi ´┐Ż!, veig a un que
s´┐Żassembla a mi amb gorra vermella i em dona entendre, que avui portar´┐Ż el
grup. Ostres, ´┐Żs en Fran Frutos. Sempre que no puc anar a Moss´┐Żn li emano si
pot fer-ho ell, i sempre em diu que si. B´┐Ż, la darrera vegada no va poder, i van
ser en Carlos , en Joan tamb´┐Ż. Em sento en reveldia, i penso. I ara qu´┐Ż? B´┐Ż,
penso: far´┐Ż fotos I aix´┐Ż com cada setmana. I apareix la Laura de Benito i em
diu que la c´┐Żmera la porta ella i me la pren. Li explico quatre coses, tot i que
com molts sabeu ´┐Żs una fot´┐Żgrafa de professi´┐Ż i fa un parell de setmanes va
´┐Żsser la nostra mossenaire d´┐Żhonor. B´┐Ż, em sento estrany i despla´┐Żat, per´┐Ż,
com en mi ´┐Żs caracter´┐Żstic, vaig xerrant, per´┐Ż amb cert nerviosisme. De fet ho
estic passant, diguem que malament. Molt despla´┐Żat, i estrany tot. Donat que estic
veient que passa alguna cosa que no controlo. Com que us aprecio tant, s´┐Ż que
m´┐Żesteu fent alguna cosa que m´┐Żhaur´┐Ż de sorprendre, sense tenir ni idea de
res. Continu entrenant al vostre costat, incl´┐Żs vaig a la cua que ja no tinc
costum d´┐Żanar tot i que ´┐Żs la filosofia del nostre grup i tot d´┐Żuna en Fran en ve
a buscar i em situa a les primeres posicions. Quan de lluny veig a la zona
d´┐Żestudi mediambiental on hi ha una ´┐Żrea de p´┐Żcnic tota una colla, evidentment
mossenaires i amistats, i l´┐ŻAnna Cos a un costat. Com que s´┐Ż com ´┐Żs, o
almenys penso com ´┐Żs, vaig a veure-la la primera i a fer-li un fort pet´┐Ż i de
lluny veig a en Jaques. B´┐Ż, la resta els que hi ´┐Żreu la sabeu. Em vaig trencar i
vaig plorar com feia dies que no feia. Llavors, us mirava a totes i a tots i m´┐Żs
d´┐Żuna i un, us veia emocionar-vos I encara va ser m´┐Żs fort. En Josep Maria
Antentas s´┐Żhavia preparat un escrit, que mentre escoltava m´┐Żagradava per qu´┐Ż
s´┐Ż que no hi ha ning´┐Ż com ell que entengui m´┐Żs de tot aix´┐Ż i que a hores d'ara
continua estant a primera l´┐Żnia del nostre m´┐Żn de les curses i atletisme. Tot era
genial; tot el que deia i de sobte vaig pensar a mirar-vos a un per un i totes
teniu una mirada neta, d´┐Żaquelles mirades que nom´┐Żs tenen les bones persones
i que s´┐Żhan molestat o millor dit, han volgut dedicar-me tot aix´┐Ż a mi, que del
cert que no calia i que no mereixo. Per´┐Ż sabent que hi est´┐Żveu amb tot el cor.
En Mirabet, del que tant he apr´┐Żs m´┐Żha dedicat una poesia, mirant-me als ulls i
de la manera m´┐Żs tendre. I de sobte un munt de regals, quin millor. Tots
sobrepassen el que ning´┐Ż es pot esperar. Un modest dissenyador gr´┐Żfic, que li
agrada la natura, fer webs, i compartir moments en persones que valen la
pena. I aqu´┐Ż est´┐Żveu tots; en silenci escoltant i mirant tota la pila de regals.

Quan em vau regalar, entre tots els regals genials, Escapada Spa & Gourmet
amb aquest pack per mi I la Marisol, vaig recordar que em he de disculpar amb
la meva filla. Una vegada, fa un parell d´┐Żanys, em va fer un regal del mateix
estil i jo sabia que no anava b´┐Ż de diners, i se´┐Żls va gastar amb nosaltres. M´┐Żhi
vaig quasi enfadar i li vaig dir que no el podia acceptar. Segurament ´┐Żs de les
coses que m´┐Żs malament he fet, i n´┐Żhe fet moltes. Ho va fer per qu´┐Ż ens estima
molt i segur que encara arrossega el disgust, Vol dir, que perdona. S´┐Żpigues,
Elisabet, que tamb´┐Ż els hi hagu´┐Żs dit als mossenaires que els tornessin tots,
per´┐Ż tu em vas ensenyar que quan les coses es fan amb el cor, es fan amb el
cor. Segurament ho vaig entendre m´┐Żs aquest dissabte i la meva primera
reacci´┐Ż seria de, no, que no, que no cal. No ho vull. Per´┐Ż els hi hauria donat el
mateix disgust que et vaig donar a tu. Perdona´┐Żm.

Hi havia una pancarta, que
va fer el David Gonz´┐Żlez Resbier que ara portarem els dissabtes, un quadre
genial impressionant de diferents ´┐Żpoques que ´┐Żs magnific amb un escrit que hi
diu:
´┐ŻA un sabio le preguntaron: ´┐ŻPor qu´┐Ż se pierden los amigos? El respondi´┐Ż:
´┐ŻSi se pierden no eran amigos, porque los amigos son para siempre. Gracias
por ser nuestro amigo
i firmat Els Mossenaires,

unes gorres personalitzades
amb un mossenaire amb gorra vermella, versi´┐Ż estiu, versi´┐Ż hivern, una panera
impressionant, un ram de plantes amb boletes vermelles, hort´┐Żnsies per la
meva dona. Dues samarretes amb un mossenaire amb gorra vermella i amb
c´┐Żmera penjada, versi´┐Ż hivern, versi´┐Ż estiu.



Una placa al meu nom amb una inscripci´┐Ż;
Al Mossenaire d´┐ŻHonor PEP MOLINER
Que per molts anys segueixis ´┐ŻOficiant´┐Ż Mossenaires Gr´┐Żcies per la teva
dedicaci´┐Ż 12-12-2015

La Gemma, va anar i tornar a casa a buscar dues obres escrites per ella i
dedicades: ´┐ŻEl Sentit d´┐Żuna vida´┐Ż i un altre llibre ´┐ŻRes a perdre´┐Ż, de la Gemma
Solsona. Gr´┐Żcies Gemma i no m´┐Żho mereixo. Espero no decebre´┐Żt mai. Ha estat
un escrit llargu´┐Żssim i no s´┐Ż si prou interessant, donat que parlar d´┐Żun mateix
sembla com pretensi´┐Żs. Per´┐Ż, als que vol´┐Żeu saber alguna cosa m´┐Żs de mi, i tot
i que cada setmana us faig una cr´┐Żnica que miro de qu´┐Ż no sigui pesada, ara
era el moment d´┐Żobrir-se al m´┐Żxim, ja que vosaltres heu esmer´┐Żat tants i tants
esfor´┐Żos. El projecte continua viu i si m´┐Żs no, vosaltres el feu m´┐Żs viu i tot i
tothom ens agradaria saber el futur de les coses, si sab´┐Żssim que aquest futur
´┐Żs bo., Hem de viure el present de manera intensa i aquestes coses ens
demostren que alg´┐Ż t´┐Żestima i pel que sembla molt, i aix´┐Ż que vau fer
m´┐Żacompanyar´┐Ż fins a la fi dels meus dies i m´┐Żagradaria que em promet´┐Żssiu
que no ho tornareu a fer, Ara ja s´┐Żc mossenaire d´┐Żhonor i he fet el meu petit
escrit, Els dissabtes a les 08:00 continuaran igual fins que la salut ens
acompanyi i el dia que no sigui aix´┐Ż, el temps viscut ning´┐Ż ens el podr´┐Ż prendre
i tots el portem a dins, El meu m´┐Żs gran agra´┐Żment i no se pas com fer-ho
perqu´┐Ż sabeu que em vau fer i s´┐Żc la persona m´┐Żs feli´┐Ż del m´┐Żn.

Pep Moliner ´┐ŻMossenaire d´┐ŻHonor´┐Ż nominat i proclamat pels Mossenaires

Portar´┐Ż el t´┐Żtol amb orgull

Gr´┐Żcies!












Pd.
diria tots els vostres noms i els que no heu pogut venir: per´┐Ż ompliria 11 fulls m´┐Żs al word, com de fet ha ocupat aquest petit escrit.
Disculpeu-me el rotlle, per´┐Ż s´┐Żc molt perill´┐Żs: ja ho veieu
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat Visitar pÓgina web de l'autor Yahoo Messenger MSN Messenger
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Aquest tema estÓ bloquejat i no hi pots editar temes ni publicar respostes    ´┐Żndex del F´┐Żrum de ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA -> VOLS LLEGIR CR├ĺNIQUES ?? Totes les hores s´┐Żn GMT + 1 Hora
P´┐Żgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest f´┐Żrum
No pots respondre a temes en aquest f´┐Żrum
No pots editar els teus missatges en aquest f´┐Żrum
No pots esborrar els teus missatges aquest f´┐Żrum
No pots votar a les enquestes en aquest f´┐Żrum


Powered by phpBB © phpBB Group. Hosted by phpBB.BizHat.com


For Support - http://forums.BizHat.com

Free Web Hosting | Free Forum Hosting | FlashWebHost.com | Image Hosting | Photo Gallery | FreeMarriage.com

Powered by PhpBBweb.com, setup your forum now!