ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Migas és un plat del que moltes vegades en sentim a parlar.
A mig camí d'anar cap a casa, la colla d'en Pasqual, els de Sabadell, es
disposen a fer un entrenament diferent. Un àpat que "quita el sentío". Bon
profit i amb una bota de vi, què us sembla?

I avui volem parlar d'en Quim Badia, és l'exemple del què sempre havíem
fet. Al cap de poc d'ésser amb nosaltres, frisem per conèixer la seva
persona, com la de molts de vosaltres, i al final ens assabentarem amb qui
teniu la sort de córrer.

Tots sou imprescindibles per fer gran el projecte i tenir grans persones, amb
un tarannà humà inigualable dins el grup, fa que aquest perduri. Seria
impossible passar tan bones estones, sense la vostra predisposició i al
finalitzar tots els entrenaments, ens queden gravades les vostres cares
complagudes i per nosaltres és el millor premi.

Avui, volíem anar per camins i corriols i racons bonics, que conviden a la
conversa i a l'esport acompanyat. Sempre sense deixar de tenir i escoltar un
munt d'anècdotes i bon fer.

Passarem pel bosc de Can Deu, amb certa tristor per la manca d'arbres, tot i
que veiem una gran reforestació.

Encantats d'haver pogut anar al vostre costat. Gràcies!!

On hi hagi una bona bota i un bon vi, que s'apartin les begudes isotòniques, oi?

Durant moltes setmanes i de fa vint anys, trobem la colla del Pasqual. I avui,
quina sorpresa. Estan a punt de fer unes bones "migas". Què aprofiti!!

Un gran corredor, l'Eusebio, està amb la gran paella a punt de posar, mans a
l'obra

Aquesta colla que veieu ens és el grup dels Egaramossenaires, que és una
colla que te'l seu punt de sortida a l'Ègara i entrena per aquella zona de fa
més de sis anys i fan molts entrenaments plegats.
David, Cisco i Gemma, Javier, Carlos, Nacho, Westermeyer, Toni. Una gran
colla d'amics

Momemts en que tots ens anem retrobant

I és un nou mossenaire, que fa poc que ve i tal com fèiem abans, els nous
eren els "Mossenaires d'honor" perquè així tothom teníem l'oportunitat de
conèixer amb qui tenim la sort de compartir aquests moments. És en Quim Badia i li ho agraïm

Queda oficialment nominat "Mossenaire d'honor" en Quim

I la nostra bandera avui serà portada pel gran Miguelón. En Miquel Piqueras , tota una legenda viva de l'atletisme egarenc, tant de passat com de present.
Gràcies!!

I en Carlos Rodríguez l'ajuda a fer del desplegament d'abans de sortir.

Nicolau, Miquel, Miguel, Antonio, David, Andreu, Carlos, José Manuel

La Montserrat i en Pau, que anaven a Caminar

La bandera surt davant, portada per en Miquel

I en Quim, el nominat d'avui, al costat de la Nuria, i seguits
per l'Isaac i l'Òscar

Es veu que el gos del Quim no està acostumat a tanta gent i sobretot als
gossos dels mossenaires. Mica en mica

Toni, amb els primers raigs de sol

En Marc Armengol amb mossenaires nous

Oriol Carreras, Miguel Alonso, a l'esquerra, i en primer terme el nostre Mossenaire d'honor

Emilio Sánchez , ben engorrat

Nuria, Quim, Isaac i l'Òscar

L'Andreu

Nou mossenaire, amb en Cesc

I al primer progressiu, els capdavanters: José, Gemma i Javier. Els més ràpids

I aquí arriba l' Isaac Osuna i seguit per l'Oriol

"Quality moment", mossenaires amunt i avall

Rafael Robles

i en Miquel amb la seva tasca

Que us sembla l'Oriol Carreras; ja és un Mossenaire dels més grans

I en Miquel Olmo, que la setmana passada ens va regalar la seva presència i
el tornem a tenir entre nosaltres

Miguel Alonso, seguint a la Gemma

La Mariona Linares i en Joan Forte

Miquel

Isaac

Elisabet, Miguel, Albert

Montilla i Miguel

I els moments reals dels mossenaires: amunt i avall com fa en Miquel Piqueras

I de nou un progressiu en pujada, amb els capdavanters. Toni, José, David i Rafael

David

En Jordi i en Quim

Joan, Carlos i Jordi

I els moments del reagrupament, amb en Pau

I la bandera segueix el seu camí i va acumulant quilòmetres a l'esquena del Miquel

Montilla, Andreu i avui el gran Josep Mirabet

Antonio, al costat del Marc, ens mira

El Mossenaire d'honor

Moments de qualitat, quan els uns esperem i acompanyen als altres, a lluns Sant Llorenç del Munt

Albert, a l'esquerra, Montserrat i Jordi

I el Pau seguit per l'Isaac i la Gemma

Toni, seguit per en Cesc, David, Rafael i Carlos

I posem a punt el moment familiar, tot treient la bandera, amb la muntanya de Sant Lloreç. L'Emilio i en Miquel

A dalt, aixecant les mans, agraïm que en Miquel Olmo ens va regalar tant el
seu escrit com ara, es consolida de mossenaire. Gràcies!!!

I donem a conèixer a en Quim, el proclamem tots "Mossenaire d'honor", i li
ho agraim i estem contents de tenir una nova amistat a la que ara
coneixerem una mica més. Gràcies Quim.

Moment important, en el que fem la fotografia de familia, sota la pancarta
que ens diu que som a Sabadell a un espai Natura, Fundació Sabadell 1859

Aquí recordem a la gent que tenim un mite de l'atletisme egarenc: quan
ningú sabia córrer com ho feia ell. Va aconseguir una plus marca de 2h29',
que durant molts anys va ser la millor marca en Marató que s'havia
aconseguit per un Egarenc. Continua sent un atleta veterà molt competitiu i
li desitgem tota mena d'èxits, que se'ls ben mereix. Enhorabona Miquel Piqueras

En Quim Badia i la Silvia Moya

I després d'un bon entrenament, envoltat de tan bona gent: què més es pot
demanar. Doncs un traguet d'aigua ben fresca a la "Font Mossenaire", al
costat de la Cinta, la Mariona i la Carme. Gràcies!!

Veient aquesta fotografia, només hi pot haver amistat i tot gràcies a l'esport
i més concretament a córrer.

I en Joan Carles, davant la estàtua de la llibertat: la Mariona Linares . Tot bon humor!!!

I en Quim i el gos, davant la font, mentre la Núria d'en Quim s'ho mira.

Un gran matrimoni, i que diu que ella va començar a córrer amb el grup de
l'Anna i en Quim es va afeccionar a córrer també. I ara mossenaires de totes
totes, gràcies als dos.

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4810

Fa poc, va venir en Quim, i se'l veia content d'haver-nos descobert.
Tal com fèiem abans, a la gent nova, aviat els hi demanàvem que ens
expliquessin el seu currículum esportiu, per fer-nos més nostres els seus
pensaments. Avui el coneixerem i estem cofois de poder compartir aquestes
estones amb ell i esperem que durant molts anys ens puguem anar
coneixent. Gràcies Quim i a la la Núria… ah, i a el vostre gos, Flynn
també.

Hola mossenaires! Sóc el Quim Badia, un novell en el grup de mossenaires a
qui li ha tocat la rifa. Perquè tenir el privilegi de sortir a córrer pels volts de
Terrassa amb aquest grup tan obert i divers és una sort, i que a sobre el Pep
Moliner et triï per fer-te mossenaire d’honor ja és la pera!

No he sigut mai un gran esportista, però acostumo a sortir a córrer
pràcticament cada dia, ben d’hora, i faig la volta al parc de Vallparadís. Ja fa
anys que ho faig i encara m’agrada, però on m’ho passo millor és a la
muntanya, córrer pel parc de Sant Llorenç els caps de setmana és la meva
afició. M’encanten aquells moments en què notes que les cames, el cor i la
respiració van tots a una, i que et sembla que podries estar corrent així
molta estona... Vosaltres que correu segur que enteneu el que vull dir. En
situacions d’estrés o d’insomni penso en aquests moments i em ve la calma
de seguida.

He corregut algunes curses de 5km i 10km, i també algunes mitges
maratons, com aquesta última de Barcelona. No ambiciono fer grans
marques; em poso darrere la llebre de 1’45’’ o 1’50’’ i vaig fent. Per millorar
hauria de fer un entrenament més intensiu, però no sé si és això el que vull
fer quan surto a córrer.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa de tota la vida, i de jove vaig
practicar l’espeleologia uns quants anys; és mooolt xulo i en tinc molts bons
records, però ara que ja he fet els 54 tinc clar que ja no em tornaré a ficar
en cap avenc; és un esport per gent jove i valenta.

El millor que puc dir de mi és que tinc tres fills estupendos (si, em cau la
bava sempre que parlo d’ells, ja ho sé...). Tinc una professió que m’agrada;
faig d’advocat, però no patiu, no sóc un picaplets; sóc dels que pensa que
els jutjats com més lluny millor...

Vaig conèixer el grup de mossenaires a través de la Núria, que corre amb el
grup de noies de l’Anna Cos i m’hi va tibar, i ja m’hi he quedat enganxat.
Fins i tot tinc la samarreta!!

Quina alegria viure en un país on hi ha gent com el Pep i l’Anna, que ens
regalen el seu temps i ens transmeten el seu entusiasme d’una manera tan
generosa. Un bravo per ells: hip, hip, HURRA!!!