ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

Quan t'apropes, com faig jo, poc a poc i corrent, al lloc de trobada,
vagis trist o alegre, saps mï¿½s o menys qui pot venir i ben cert que encertes i
sempre surts content; sempre tens agradables sorpreses. Aquella amistat
que fa temps que no veies, aquella persona amb el que t'agrada cï¿½rrer
plegada i fas agradable el fet de fer esport. A gairebï¿½ a tots ens passa.
Venim perquï¿½ ens hi trobem bï¿½ i ajuda molt que hi ha camins tan bonics,
que tot i que ara molts ni els reconeixem pels arbres que han desaparegut,
encara queden brots verds, olor de camp i amistat a cabassos.

L'entrenament en la lï¿½nia. Una volta per llocs que sabem que s'hi pot cï¿½rrer i
veient de prop cavalls a l'hï¿½pica i tornant a passar per racons que ens
agraden. Contents de quï¿½ feu el projecte gran i que us el feu tan vostre. Ens
veiem dissabte, oi?

ï¿½s un gran honor que un atleta com en Paco Galera, en el dia de la seva
estrena com a Mossenaire, ho sigui per la porta gran: d'honor. Ben merescut
i el nostre petit homenatge al seu esforï¿½ durant tants anys i davant l'atenta
mirada d'un dels millors atletes de tots els temps egarencs: en Miguel Piqueras.

ï¿½s clar: ara m'he d'explicar que tinc de fer. No pateixis, que t'ho explicarem.

Paco Gï¿½mez aplaudint, en Toni Arranz totalment emocionat, fent
una bona llï¿½grima, en Wester i en Burgos fruint del gran moment.

Moment en el que arriba el meu jardiner favorit alhora cosï¿½: en Marc Roura,
vestit quasi d'estiu.

I un moment per encetar bones converses, que durarant 10 qms, i
aproximadament 1h10. Quin gran moment,

De color verd, en primer terme, un mou mossenaire, l'Ignasi, que tinc el
plaer d'entrenar-hi sovint i que avui, a mï¿½s, hem pujat des de Can Palet i
nosaltres hem acumulat gairebï¿½ vint quilï¿½metres.

I en Peï¿½alver, que fa un bon estirament de cames. mentre va arribant en Diego

I lluint la samarreta mossenaire, l'Imma i tota riallera, la Carme en primer
terme i tot seguit la Txell.

Miguel i Rafael

l'Eugeni, mirant si ja hi som tots.

Eduard i Ben, que tambï¿½ van venint sovint

Joan Rodamilans i la Mariona tancquen el grup, amb la masia de Torre Mossï¿½n Homs

A la dreta el Monestir de les Carmelites descalces i a l'esquerra
Mossenaires Calï¿½ats

El Cisco, quan arriba l'hivern, desapareix dins del seu buff, gorro, xandall, guants. Ben just li veiem els ulls.

Paco Galera, als seus primers metres com a mossenaire

Present, Montse i Enrique

Isabel, que desprï¿½s de molt de temps lesionada: torna, al costat de la Isa

Natxo, acaba de creuar el torrent de la Betzuca i tot seguit: en Paco Loras

Els Pacos: bons amics.

Toni, Transi, Manolo, Manuel, Rafael

La Mariona,

Dos mossenaires que s'estrenaven

fent el riu

Sherlock, que gaudeix com el que mï¿½s al costat vostre i sobretot de la seva mestressa: l'Eva

Els hi hem fet els honors i hem fet que es coneguessin: es diuen tots dos
Burgos de cognom i sembla que els seus avantpassats eren prop de Cï¿½rdova: en Toni i la Transi

Guille, Isabel i Present

l'ï¿½scar i en Marc, retornant com a bon mossenaire a cercar la cua.

La recta de l'hï¿½pica, amb en Paco, Diego, Xavi i Toni

en Josep Maria al capdavant d'una gran colla

I hem volgut fer un bon progressiu i aquï¿½ tenim els capdavanters: Carlos,
Manolo, Toni, Natxo i Paco. Em sembla que el primer ha estat en Natxo, perï¿½ ben disputat el progressiu

I per homologar el podi, els capdavanters, tornen a la cua

La Txell

Enrique, Miguel, Anna, Mariona, Oriol, Ida

En Serlock tibant de la 'Eva Cantero i del nostre flamant
Mossenaire d'honor, en Paco

Els amics d'en Pascual: de can Llong

Molts ocellets per l'entorn

Ida i Oriol

I el Rodalies, quï¿½ ens saluda

coneixem al mossenaires nous

Anem coneixent a la gent nova

I ara el mossenaire d'honor: en Paco Galera. Un luxe !!

I ara ens referim al gran Paco Gï¿½mez link que fa quatre anys va ser tambï¿½ "Mossenaire
d'honor" i que sempre ens soprenia amb un gran blog Dureza Extrema que ara fa dies que no pot actualitzar

I ara demanem a l'Enrique que ens parli de la cursa que organitza molt important a la nostra ciutat.

La Cursa per la Justï¿½cia Social link

La Cursa per la Justï¿½cia Social link
demana voluntaris per fer costat a persones amb cadira de rodes i que
tambï¿½ gaudeixin de la cursa.

Quina gran persona l'Anna Cos, i quin luxe entrenar amb ella

Montse, Maria i Carlos escoltant el que ens estan explicant

Moment familiar i de nou una bona colla. Grï¿½cies per ser-hi

Francisco Javier i Cisco, sempre forts. En Cisco s'acaba d'apuntar a un gran repte. Ja ens en dirï¿½ detalls

Nï¿½ria, al costat d'en Paco, javi, Miguel i seguida per la Mari Carmen

Joan davant i Manel amb el signe de la victï¿½ria

Quin bon record per estar al vostre costat.

Al costat d'amics com; en Wester, Anna, Paco Galera, Mariona, Paco Gï¿½mez i jo

http://www.sports-tracker.com/workout/wester/2ee29tuvkqijvrft

Pep Moliner · Registrat: 30 Mai 2005 Missatges: 4829

Va haver-hi una ï¿½poca quan van popularitzar-se les curses, que a Terrassa
destacava un grup d'atletes dels quals jo m'hi fixava, del Nataciï¿½, que
anaven tots d'un color verd fosforescent i en Paco Galera n'era un dels
millors i destacaven i els veia cï¿½rrer per davant de totes les curses. ï¿½s per
aixï¿½ que els tenï¿½em com a referent, i m'hi faxava forï¿½a, perquï¿½ aprenia
d'ell i recordo a mï¿½s haver anat a veure'ls a la maratï¿½ fent un grans papers.
Paco Galera era dels que en dï¿½iem: bons. Com a persona i com a tot i per
molts anys et tinguem prop nostre. Grï¿½cies per tot

Per cert, en Paco Gï¿½mez ï¿½s una persona amiga dels seus amics, i li volem
agrair que ens hagit dut al flamant "Mossenaire d'honor"

Mi historia atlï¿½tica empezï¿½ en Atenas, hace ya unos cuantos aï¿½os.
Era uno de los tantos mercenarios que deambulaban por aquellos lares
preocupado porque aquella guerra se acababa y nos quedï¿½bamos sin
trabajo. Me encontrï¿½ con un tal Filï¿½pides que me ofreciï¿½ llevar un mensaje
hasta Marathon porque ï¿½l tenï¿½a hora en la pelu, me pagaba bien y aceptï¿½.
Tuve que ir corriendo porque habï¿½a quedado con Penï¿½lope.... y bueno son
historias de la mili que no interesan a nadie.

Una vez instalado en Iberia empecï¿½ a entrenar mï¿½s en serio, corrï¿½a el aï¿½o 83
del siglo XX y en una antigua pista de ceniza del C.N Terrassa nos
juntï¿½bamos unos cuantos veinteaï¿½eros con zapatillas del mercadillo y
camiseta de algodï¿½n. Amancio, Jordi Dï¿½az, Aguirre, Piqueras, Maqueda...
eran algunos de mis compaï¿½eros (y perdï¿½n por los que me dejo). Tambiï¿½n
corrï¿½a ya por aquella ï¿½poca un tal Pep Moliner (supongo que seguirï¿½ en activo...).

De aquella ï¿½poca citarï¿½ un par de MMP:
- 3000 metros obstï¿½culos: 10.15
- 10.000 m/l : 32:35

Despuï¿½s de aquello cambiï¿½ al fondo, al principio las carreras no estaban tan
masificadas pero habï¿½a mucho nivel entre los que corrï¿½an. El secreto:
entrenamiento, entrenamiento y mï¿½s entrenamiento. Por ejemplo para
preparar una maratï¿½n habï¿½a semanas que acumulï¿½bamos mï¿½s de 100 kms.
Lleguï¿½ a correr 14 maratones a buen nivel y mï¿½s o menos una pila de
medias maratones, diez miles, carreras de barrio y cross.

-Media maratï¿½n: 1h 14ï¿½
- Maratï¿½n: 2h 45ï¿½

Han pasado unos cuantos aï¿½os desde mis mejores marcas, pero nunca he
dejado de entrenar y competir, de hecho en el 2013 quedï¿½ subcampeï¿½n de
Catalunya de veteranos en la maratï¿½n de Empuries. Pero 10 horas corriendo
detrï¿½s de una barra y con unos cuantos kilï¿½metros de mï¿½s en mis piernas l
las viejas marcas son historia, pero eso sï¿½ a servir cortados y cafï¿½s todavï¿½a
no me gana nadie.

Gracias Pep por hacer lo que haces y permitirme contar esta, mi pequeï¿½a historia.