ENTRENAMENTS GRUP - TERRASSA

[Pep Moliner]

Si no tenim res millor a fer un dissabte a les 08:00, què me'n dieu de no
preocupar-se de res, i afegir-te on segur que trobem alguna amiga o amic al
voltant de la masia més famosa que les corredores i corredors Egarencs que tenim:
"Torre Mossèn Homs"

En canvi, hi ha qui té com a moment preferent atlètic, presentar-se i millorar
esportivament, físicament i encetar el cap de setmana envoltat d'un núvol
d'immillorables persones, que amb la senzilla excusa de córrer, fan cap aquí.

Aquesta setmana es nota que ens van canviar l'hora i la llum és més clara i s'hi
veu millor i des d'aquí volem demanar que tots intenteu ser a la vida una mica
feliços, com ho sou durant aquesta hora, on us despreocupeu dels altres
problemes, ni que sigui una horeta. Doncs benvinguda sigui la trobada i amb
un recorregut que hem fet un munt de vegades, però que avuí, si no millor:
diferent


Veient a les noies que han fet companyia a la nostra "Mossenaire d'honor", la
Gemma Solsona de vermell, t'adones que val la pena la trobada, per veure
aquestes cares rialleres. Ànims i endavant


I poca estona abans i davant l'atenta mirada de l'Eva, queda nominada la
Gemma Solsona, com a "Mossenaire d'honor". Tot un luxe


I el nostre gran mossenaire Sabadellenc, en Miquel, que ve amb en Juanjo. Ens
agrada no perdre la pista.


En Robert, un altre il·lustre


I la família Expósito, amb la Carmen, José i Emilio, del California, que es disposaven a anar de caminada.


Als seus llocs, llestes!!, JA!! i la Mariona que s'acordona les sabatilles i és enxampada en
aquesta posició


I si fa poc la Inma, en duia en Manolo, avui un nou amic s'estrenarà a la trobada




I espera abans no sortim en el moment en punt.
















De nou una gran colla tant amb quantitat com en qualitat es disposa a
recórrer...
Avuí en direcció a Can Mollor i torrent de la Grípia












I a l'altiplà i conegut reagrupament




En Jordi Renom, que ve des de Barcelona a córrer al nostre costat i de fa un
munt d'anys. Gràcies Jordi.


En primer terme en Miguel, i prop d'ell la Gemma, Isa, Eli i Charo.


Contxita seguir per en Nacho, que passa pel famós aqüeducte de la Grípia amb
el seu gran amic, en Runi. Em preguntava si hi hauria aigua al recorregut:
doncs si, no?


Paco Utrera, al capdavant


Moment de qualitat, amunt i avall.


Balme i mossenaire nova.


Sandra, Isaac, Oscar i Pepe


Francisco Escudero, un fixe a la trobada d'ençà que va venir d'unes sis
setmanes


Fernando Artesero


Gemma, Xavi i Javi


Reagrupem?


Re-engeguem, amb la Gemma




l'Edu


I estrenem nou reocrregut, pel costat de Torrebonica, del Consorci Sanitari. Un
lloc prou bonic i gairebé en estat d'abandonament. Una llàstima


A en Totu, crec que sempre el traiem amb la llenga fora, al nostre mossenaire
del Maresme, i que d'allà ha vingut.




Miguel i Carmelo, seguit per en Jaci i la mossenaire nova


Magnífiques atletes les dues, la Gemma Solsona i Gemma Cadafalch


anant a tota marxa, cap a la cua


I tornant de nou, amunt i avall i ràpides, ràpides.


I arriba la nostra cua, i la solidaritat dels mossenaires


Silvia i Cotxita.


Manolo, corre i alleugera roba.


La Sandra no recordo que explicava, però hi posava molt d'èmfasi


Balme i Pedro ens senyala el recorregut que compartim amb gent que va sobre
rodes


I arriba la cua, amb en Juanjo, Miguel, Carmelo, Javi i la mossenaire nova

Les prèvies




coneixem a qui s'estrena de mossenaire




Benvingudes i, repetireu?




I ara volem conèixer la nostra mossenaire d'honor: La Gemma Solsona. Fantàstica!


La Gemma aplaudida per tothom




Un gran moment per molts de nosaltres. Gràcies








Mentres els ciclistes arreglen la punxada, mossenaires amb un bon progressiu


I els que l'han fet, Alberto, Marc, Marc, Roberto, Laura i darrera mig amagada la Gemma Solsona


I les nostres amazones: Eva, Sandra, Eli, Isa, Charo


I els que han fet el progressiu de baixada a les primeres posicions,
Paco, nou, Charo, Miguel, Marc, Laura, Rafa, Hassan, Juan Miguel, Totu, Joan,
Enrique-Nilo: gràcies per acceptar el joc.


jo també, jo també, jo també, deia l'Eva Gorina. I la Noèlia, pensativa






Sempre activa la Gemma, darrere l'Edu


Llocs prou coneguts per a tothom


I com a bona mossenaire, amunt i avall, la Gemma i en Pascu


l'Eli lluint samarreta del "1000 clandestino", de les que n'hi ha poques i només per a guanyadors.


Com dues amigues i que van repetint. Gràcies per venir!!


Allà a l'infinit grans atletes s'endevinen a contrallum, qui seran?


Esteu emplaçats?




Una pujada que a més d'una i més d'un se'ns fa feixuga


Laura i Gemma


Totu, caracterísitca de totes les fotos: llenga fora i solidari, amunt i avall


Com en Miquel Moreno, està clar


És l'hora de l'adéu-siau, i fins a un altre i gràcies a tothom.

Com que hem sabut que el nostre gran amic Juan Manuel Muñoz aquesta setmana ha perdut
al seu pare, donar-li el nostre condol i molts ànims.

També, voldria aprofitar per desitjar a una persona per la que sento un gran
apreci i amistat, en Tomás Sanchiz i que avui sabia que l'operaven d'un trencament
important de fèmur que tingui una ràpida
recuperació i tornar-lo a tenir animant com sempre fa a tothom que l'envolta.
Ànims Tomàs!

[Pep Moliner]

De casualitat va néixer entre nosaltres l'amistat. Un diumenge de bon matí i
quan no trobava a algú, va venir amb un grup fantàstic de Terrassa, "Las
Nenazas", on vam anar entrenar plegats i fruit de la conversa, hem compartit
entranyables moments i tinc la sort de seguir veient sovint i gaudir de la seva
companyia. Apassionada, escriptora, grafòloga i no sé quantes coses més i…
molt, molt competitiva i no para d'anar amunt i avall a esperar-nos. Una sort
de tenir-te tant aprop i espero que per molts anys. Un fort petó.




TOT VA COMENÇAR UN MATÍ DE TARDOR, EN AQUESTA TARIMA, POCS MINUTS ABANS DE LES VUIT DEL MATÍ

Sempre m’ha apassionat l’esport, ja que, de petita, havia fet dansa clàssica
amb la Marta Mos i també judo, al Carvi’s, i fins i tot vaig arribar a cinturó
taronja-verd. Però fins fa pocs anys no havia corregut d’una manera constant,
continuada.

Vaig anar vint-i-vuit anys al Tosca (ara ja en tinc 46! ¿eh que no ho sembla?
Això ho fa l’exercici!), i també vaig fer pilates al Q-sport, tant d’alumna com de
professora. Com a hobby, em vaig treure el títol, a Orthos, de monitora de
pilates, tant de “matt” (terra), com de màquines (Reformer), i vaig estar fent
classes de pilates al Q-Sport durant tres anys.

Potser us deveu preguntar: ¿i quan va ser que la Gemma va començar amb
això del “running”? Alguna vegada anava a córrer, però de manera esporàdica.
Recordo un dia, amb 18 anys, que em vaig presentar a la cursa de la festa
Major de Sant Llorenç de Morunys, i, com que no hi havia gaires noies (en
aquella època, no estava tant de moda córrer), jo vaig quedar tercera. Però no
vaig ser constant.. Jo seguia amb el meu gimnàs i prou.

Per manca de temps (responsabilitats familiars i laborals), un dia vaig decidir
deixar el gimnàs i sortir a córrer pel meu compte, ja que un bon amic, en
Miquel Rovira, que abans regentava el Videomania del carrer Galileu, em va dir
que hi havia un grup que sortia a córrer els diumenges, davant la tarima del
Terrassa Sports. I jo em vaig dir: cap allà falta gent!


Tot va començar un matí de tardor, en aquesta tarima, pocs minuts abans de
les 8 del matí.

Jo buscava el marit de la cosina d’en Miquel Rovira, un xicot que jo no coneixia
de res, però que en Miquel m’havia dit que em podia afegir al seu grup. No vaig
veure ningú conegut. I, mig desorientada —però, al mateix temps, decidida—,
em vaig acostar a en Pep (a qui, evidentment, no coneixia) i li vaig dir:

“¿Que ets en Jaume?”. I en Pep em digué: “No, no ho sóc, en Jaume, jo...;
però, si vols, pots venir a córrer amb nosaltres”. Em va deixar astorada. “¿De
debò que puc venir?”, li vaig contestar, enfervorida. Sense saber que allà
gairebé començava una nova etapa de la meva vida. O, si més no, que en
aquell moment començava a acariciar aquest tresor del córrer, fet de sentiment
de llibertat i de companyonia, a la vegada.


En Pep va estar al meu costat gairebé tota l’estona, animant-me i vigilant que
no ensopegués amb cap pedra, i explicant-me totes les colles de “running” que
hi havia (em va parlar també del grup de California Sports). També em va
explicar què era el Projecte de Mossenaires, i que fa quasi 21 anys que el
porta a terme. Tot això, jo ho desconeixia completament.

Però va quedar així, i va passar gairebé un any, i jo no sortia a córrer amb cap
grup, sortia sola, de tant en tant, però m’avorria molt. Un dia, la Isabel Alcalde,
companya del Tosca durant molts anys i amiga meva, em va engrescar per
córrer la cursa de Sant Silvestre, el 31 de desembre de 2013. (Sempre
acostumen a passar coses interessants, l’últim dia de l’any!) Jo que sí que me
n’hi vaig anar, i llavors la Isabel em va explicar que anava a córrer amb el
California Sports. Tot d’una vaig lligar caps amb el que en Pep m’havia explicat
feia un any i vaig decidir apuntar-m’hi. I aquí em teniu. Fa quasi dos anys que
corro amb el California Sports, i per mi, ara, tota aquesta colla és com la meva
segona família. Me’ls estimo molt a tots. Formen part de la meva vida, i
aquestes dues horetes setmanals que surto a córrer amb ells us puc ben
assegurar que m’omplen de vida. I... us diré un secret: cada quinze dies, vull
venir amb els Mossenaires, perquè allà ens veiem tots, i m’omple de joia.


Agraeixo a en Pep i a la Isabel Alcalde l’entusiasme que m’han transmès per
sortir a córrer amb el grup. Gràcies a tots dos per donar-me l’empenta!

Vull agrair a en Pep la seva dedicació i passió per l’esport i la manera com ens
ho transmet cada dimarts i dijous, als entrenaments.A part de córrer, parlem,
riem i ens ho passem d’allò més bé.

En aquests dos anys intensos de córrer, he fet la mitja de Terrassa, la de
Montornès, la de Barcelona, la de Badalona, i la transèquia de Manresa, amb la
Sílvia Vila.Aquest any, m’he apuntat a la mitja de Granollers.

Aquest any vaig fer pòdium, a la Cursa de la Infància, i em va fer molta il.lusió.
I l’any passat, vaig córrer la mateixa cursa, i com que mai m’hagués pensat
que podia tenir alguna classificació, vaig marxar i no vaig recollir el premi..
Aquest any, el Pep em va fer quedar, tot i que primer no sortia a la llista..Molts
s’hi van trobar i les van tornar a imprimir.Ufff!

Gràcies a tots els companys del grup per ser i per seguir gaudint, junts,
d’aquest esport, que tant ens apassiona: córrer! Estic enganxada al “running”
perquè, a part que fem vida social i tertúlia, estic molt més de bon humor, amb
més energia i amb moltes ganes de fer coses. Us estimooo!

Una abraçada a tots!
Gemma